Metges


Si hi ha alguna professió que realment admiro i respecto per sobre de totes es la de metge, dic això per a que vagi per davant i que conste que no tinc cap animadversió apriorística en contra d'aquesta activitat professional. No amago que potser em fa tindre aquesta admiració el fet de que si algun cop has de caure a les seves mans que, tard o d'hora tots i caiem, que el tracte que rebi sigui com a minin proporcional a la meva admiració.
Peró no, no sembla que, en general, el tracte que es dispensa sobre tot a la medicina de l'assistència primària, sigui la mes correcta i amable possible. Parlo com es natural exclusivament del tracte, no de la qualitat de l'assistència medica; com es possible que a pesar del que se'ls ompli la boca a tots parlant de la importància del tracte humà, la majoria no el practiquen en absolut? No dic òbviament que el tracte sigui despectiu o insultant ( que en algun cas potser també ), parlo de l'absència d'humanitat que tant sovint pregonen; no potser que no et contesten a un bon dia, no potser que en moltes ocasions no aixequen el cap de la taula quan s'entra a la consulta i no potser que sinó preguntes expressament sobre el que et passa, les conseqüències etc. la informació que et se dona sigui entre escassa i nul·la.
No cal dir que hi han metges que no entren en aquest grup sobre els que em queixo, però el que caldria esperar es que la immensa majoria fossin dels amables i no dels secs i aspres. Segurament que el mes important en un metge com en qualsevol altra professió es la seva capacitació professional i mes en aquest cas per tractar-se de persones que estan per curar altres persones, però de la mateixa manera que a un dependent d'una botiga se'l obliga a mantindre una actitud amable, servicial i fins i tot simpàtica; allò que sempre s'ha dit: bona cara i bon semblant, un metge, no diré obligar-lo, però si que ho hauria de tindre mes present i practicar-ho.
No soc d'aquells que tracten als que cobren de l'administració ( metges, funcionaris.. ) amb aquella actitud despectiva que tots coneixem de la prepotència del que paga i es sent amb el dret a tot "que aquests el paguem natros" es sol dir, ara, sense arribar a aquesta falta de respecte i consideració, si que no deixa de se cert que, efectivament, els paguem entre tots i moltes vegades nomes caldria que ho tinguessin present, de la mateixa manera que ho tenen quan ens toca anar a la consulta privada.

Foto: Encarta

.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I....Tortosa ?

Leonard Cohen

Sorpresa i temor ( molta temor ) i 3