baldana

Ja fa anys el gerent que a mes era el propietari de l'empresa on treballava em va proposar i convèncer per a una lloc d'una certa responsabilitat, ho vaig acceptar, però al cap d'unes setmanes li vaig plantejar que potser el mes adient hagués estat el posar a una persona amb carrera universitària, la resposta ( mes o menys ) va ser: " No home no, no es necessari, el que necessito i vull es una persona com tu, amb sentit comú ". En honor a la veritat, en aquell moment vaig pensar que també sortia mes barat que una amb carrera, però be, a mi el plantejament ja em servia. L'exercici d'aquest hipotètic sentit comú es el que en fa opinar sobre una serie de qüestions de les que, en principi, no cal cap especial formació acadèmica, i per això m'atreveixo. Sembla una justificació?, es que al fons suposo que ho es. Aquest mati escoltava per la radio a una representant del consejo general del poder judicial , òrgan de govern del poder judicial. Entre altres ...

Extret del bloc La terra d'enlloc : El cant d’estil és una música improvisada. Amb l’excepció de les albaes , que es canten a capella amb una introducció de tabalet i dolçaina, la resta d’estils es canten amb l’acompanyament d’una rondalla. Es tracta d’un cant melismàtic, vocalment molt exigent i que obliga a una especialització important dels seus intèrprets. Al costat del cantaor hi ha un versaor , que li va dictant a cau d’orella els versos que improvisa sobre la marxa, d’acord amb les necessitats del moment. Actualment hi ha molt pocs versadors, si exceptuem els que es dediquen a cantar la bellesa de les falleres o la bondat de la mare de Déu, que són els que més abunden. Per tant, no sempre els cantadors tenen a l’abast un versador que els dicte els versos. A més, els contextos en què s’interpreta el cant d’estil estan canviant. Continua cantant-se en el carrer, el seu medi natural, però ha començat a envair els teatres, les sales de concerts, els cafès i els estudis de gr...

Crec que amb el programa d'avui de Pasapalabra, a Tele 5, ha aconseguit ser-hi ja en 28 ocasions, lo qual es un record absolut de dies. Diverses cops ha estat a punt d'emportar-se "el Rosco", que es el que diuen quan algú encerta totes les paraules. Al programa el coneixen com "el fenomeno" i no n'hi ha per a menys. José Manuel es paracaigudista de l'exercit i ens te a molta gent amb la boca oberta; a mes es impressionant de la forma en que contesta les preguntes i l'aparent calma, ell diu que realment si que esta nerviós. Atès, com dic, que en algunes ocasions ja s'ha quedat molt prop d'endur-se el pot, sembla fins i tot com si ho fes expressament de no encertar per tal de fer mes gros el pot; no ho crec. Quan li pregunten respecte dels seus coneixements de tantes i tantes paraules etc. ell diu amb lògica indiscutible que el que li agrada es llegir i que per tant quant ho fa, el que vol es saber el que volent dir les paraules que lleg...

Ja hi tornem a ser. No coincidint necessàriament en temps de crisis sentim com surt algun que altre il·luminat que ens alerta i sobre tot ens alarma sobre la possibilitat que la Seguretat Social entri en fallida i per tant perillen els pagaments de les pensions i jubilacions. Ara el que ha sortit al rogle ha estat el governador del banc d'Espanya, Miguel Angel Fernandez Ordoñez, ( conegut sembla ser tambe com M.A.F.O. ), per a mes senyes germà del que va ser ministre amb UCD i també amb el PSOE de F. Gonzalez, Francisco. Aixi, com qui no vol la cosa, ens ha dit que al pas que anem en un any la S.S. podria entrar en dèficit; automàticament, suposo que perquè s'ha de fer i perquè -vull pensar- es veritat, ha sortit el ministre de treball, Corbacho i avui la Vicepresidenta a calmar al personal i a desdir al governador, tot assegurant que això no passara, tan debò. En qualsevol cas, cal reconèixer, que si algú te dades, coneixements i preparació per a opinar sobre la qüestió ...

Es diu que es la camara alta, i s'insisteix massa sobre la necessitat de la seva reforma per tal d'esdevenir una autentica camara de representació territorial i de les autonomies. No acabo de comprendre quina es la seva funció, que diuen de segona lectura i no se quantes coses mes, totes una mica protocol·laris i sospito que supèrflues. Tot l'anterior, que penso sincerament, al fons no deixa de ser una excusa per a traslladar al bloc el que aquest mati he escoltat a Punto Radio en boca de l'Alcalde de Saragossa i exministre de justícia i interior ( tot junt ) Juan Alberto Belloch, si, el mateix que sembla empenya't en dedicar un important carrer de la capital aragonesa a Escriva de Balaguer ( fundador de l'Opus ). Pos be, ha dit: " Ser senador es la ocupación mas comoda y mejor retribuida que hay en el mundo". Si ell que ho ha estat ho diu, serà que es veritat. També es veritat que el parlament europeu no s'escapa d'aquesta fama sobre tot pel q...

Pot semblar caduc i fora de lloc, però nomes ho sembla. Pel que diu, el que representa, el que ha representat i representara: "Canto a la libertad" Habrá un día en que todos al levantar la vista, veremos una tierra que ponga libertad. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente, y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. Habrá un día en que todos al levantar la vista, veremos una tierra que ponga libertad. Sonarán las campanas desde los campanarios, y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas dispuestas para el pan. Para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible por empujar la historia hacia la libertad. Habrá un día en que todos al levantar la vista, veremos una tierra que ponga libertad. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro...

Aquesta si que es bona, segons he pogut escoltar a un debat a Els Matins de Tv3 , els metges tenen un plus per certificar menys baixes laborals. Un metge assistent al debat, representant d'una associació que, tot sigue dit ho criticava, deia que aquest incentiu podia representar no mes del 10 % del total del plus i que cap metge li feia cas. Si hi han metges que en fan cas o no, jo no ho se; el que si se, per obvi, es que en la professió medica ja de tot com a casa "xispes", i si existeix un incentiu econòmic que be determinat per decretar menys baixes als pacients, independentment de la incidència que pugue tindre o no, el cert es que es una mesura que pot rosar l'arbitrarietat i qualsevol element que pugue distorsionar l'aplicació objectiva d'una baixa no es correcta. La discrecionalitat de la concessió es evident que ha de ser del metge que es qui ha de valorar la necessitat o no de si una persona esta capacitada per a exercir el seu treball o no, ara be,...

No fa gaires dies el bloc Som los que som ens alertava sobre una estafa mes de les que ens pot arribar pel mòbil. Pos be, ahir mateix al rebre la factura de Vodafone me n'he assabentat d'una altra que m'ha tocat de prop, tant de prop que em toca pagar-la. Ja ho he dit al títol: La mare que els va parirrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr. ( "hu aveu vist" ) Aixi es, sembla ser que tot arrenca quant algú ( " corazón de buen alma") es baixa a traves del mòbil un joc, mitjançant l'enviament de tres SMS clar. En aquests moment i sense que un sigue conscient t'estas donant d'alta a un servei ( que no serveis de res ) que el que fan es enviar-te un parell de SMS diaris des del 55055 que, al moment d'obrir-los et carreguen 30 cèntims per missatge; si ho multipliquem per 30 dies resulta que la brometa d'aquestos M.P.* ( s'entén? ) t'està costant 18 Eures al mes ( cliqueu la foto de dalt). Menejant-me per Internet he vist com hi ha gent que també d...