Façanes: Realitat i Metàfora


Este passat dissabte va reunir-se a Tortosa l'assemblea de la Red de Juderias de España de la qual en forma part des de fa 14 anys en tant que ciutat amb un important call jueu. La presidència rotatòria de l'entitat ha fet que l'alcalde Bel, fou qui la presidis el primer semestre de l'any, com ja ho havia fet Joan Sabaté fa més d'una dècada. 
Com si estiguéssim davant la visita del general per passar revista al quarter militar, de cara a que la resta de membres de la Red o perquè quedessin enlluernats del bé que està el Call Jueu tortosí, des d'unes setmanes abans de la visita, s'ha realitzat una rentada de cara general amb la col·locació de nova senyalització  informativa. La qual, esperem que sigui més respectada del que ho va ser la que es va posar al 2001. Seria d'imbècils no felicitar-se pel sanejament, blanqueig de façanes etc. El que està bé, està bé i res a dir. Ho hagi fet "Agamenón o su porquero". 
Però parlem de façanes: efectivament, moltes han estat pintades pel que fa a la part baixa de les mateixes, inclús s'ha fet alguna petita actuació d'obra per tal de anivellar-les o polir-les. Amb lo qual, realitat evident de la que parlava al títol. Però també metàfora: Les façanes és poden pintar tant com calgui, però tots sabem que darrera de la façana hi han habitatges, cases, llars on és important primer, que realment aquestes estiguin habitades per persones i que estes persones tinguin els suficients recursos per viure dignament. 
El numero de cases deshabitades a la zona es gran. Sense vida, pos. A la vista li és més agradable la contemplació d'una façana pintada que una amb aspecte d'abandonament i degradació, evident, però és cert que si la pintem després de tapiar la porta i finestra, aconseguirem, sí, millor aspecte i que no s'ocupi, segurament, però és una habitatge mort i que, tard o d'hora, acabarà caient. 

Per tant, heus aquí la metàfora: està molt bé l'arranjament de la façana, però no n'hi ha prou, es corre el perill de quedar-nos en això, en la façana.



Coincideixo en una cosa que ha dit l'alcalde estos dies en relació al Call Jueu: els tortosins/es no el coneixem prou, no el visiten. És més, afegiria, i els regidors/es ?, feu la prova, agafeu qualsevol diumenge o festiu de l'any ( excepte les festes del renaixement i poc més ) aneu i conteu la quantitat de persones d'aquí que hi trobareu passejant-si, visitant-lo. Amb els dits d'una mà en tindreu prou per contar-les. Ho dic perquè no fa molt em va passar. I incloc Sta. Clara i el rastre. Cert és que per aconseguir que la gent s'hi atansi, a més de les pròpies ganes de fer-ho, han d'acompanyar altres motivacions. 


Difícilment, en festiu, trobarem un establiment d'hoteleria, incloent restauració ( parlo de la zona especifica ) on el visitant, sobre tot foraster, pugui esmorzar, fer un cafè o dinar. Tot això, la gent -turista o no-  ho agraeix i demanda, i no ho oferim. 
Per no parlar de qualsevol altres tipus de comerç, si bé es cert que, qual peix que es mossega la cua, si el barri antic de Remolins es va despoblant ( uns per voluntat pròpia i altres perquè se'ls importen cap a dalt sense pregunta'ls-hi -permeteu-me la frase- ) difícilment hi apostarà segons quin tipus de comerç. Per tant, s'hauria de potenciar i fomentar les rehabilitacions no només de façanes sinó habitatges fent atractiva la vinguda de noves i joves generacions que s'hi instal·lin per tal d'augmentar la població. 
La qual cosa, ara mateix, potser seria més viable que altres alternatives.   
Cal dir això sí, perquè ningú s'enfadi, que estem parlant estrictament del Call Jueu. La nova avinguda de Remolins es perfectament equiparable, en tot, a qualsevol altra zona de Tortosa, sense cap més tracte especial. 




La foto en blanc i negre del carrer Vilanova l'he agafat de www.todocolección.net

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Infraestructures: Promeses i compromisos

Tolerància i respecte