Qüestió de xifres

És ben conegut que quan es parla de xifres o de fer valoracions d'aquestes, les discrepàncies sempre es fan presents, i es curiós, perquè, no parlem de filosofia ni de política. O sí ?. Tan se val que parlàssim d'assistents a una manifestació, a la fira del Rovelló, de l'oli, d'ExpoEbre o la de Mora la Nova. La quantitat sempre s'unfla, per si de cas. Amb la circumstancia, en el cas de les fires, que tenint en compte que a la majoria no és cobra entrada, el control dels visitants és més que complicat, i discutible la seua quantificació. És igual, val més pecar per excés que per defecte. I si es tracta de competir amb el poble -o ciutat- veïna, més unflada. Res comparable però, amb el que passa amb la "Feria de Abril" de Barberà del Valles, allí ja els conten per milions.

Tota aquesta reflexió, de fet, m'ha sorgit pensant amb el primer motiu de l'entrada i que té més explicació temporal. Fa un parell de dies vaig sentir per la tele com asseguraven que a Catalunya es consumirien 900.000 quilos de panellets. Vaig dir, calla, agafa la calculadora. Faig la divisió i em surt la mitjana de 120 grams x persona. Voleu dir que no és molt ?. A més, tenint en compte allò de l'estadística i el pollastre, algú se'n haurà menjat un quilo. No pot ser. Quelcom semblant passa tots els anys amb les mones de pasqua o les coques de Sant Joan.

Potser el que passa és que tots portem dins un pescador o caçador en potencia: la qüestió es contar més del que hi ha. A descomptar a tota hora som a temps.