Facundo Cabral

Ahir dissabte, a Guatemala, assassinaven Facundo Cabral, cantautor argentí. El recordo com un referent per a determinats sectors, sobre tot cap allà als anys 70/80.
A El País entre altres coses, diuen aixó:.....
Era un artista de reconocido prestigio cuando decidió exiliarse a México por la dictadura militar que gobernó Argentina. A la vuelta a su país, en 1984, no dejó de peregrinar mientras grabó varios discos y dio centenares de actuaciones por todo el continente. Con 74 años, Cabral se encontraba estos días haciendo su última gira, según sus propias palabras, para retirarse a su país. Declarado Mensajero Mundial de la Paz por la UNESCO, nadie esperaba este final tan trágico para él. Latinoamérica y el mundo de la música le lloran.




Al cap de poques hores a Wikipedia ja es publicava la seva mort:
Fue asesinado el 9 de julio de 2011 alrededor de las 5:45 am, en la Ciudad de Guatemala, víctima de un confuso atentado en el que recibió múltiples disparos, perpetrado por varios sicarios armados con fusiles de asalto; cuando se dirigía con su representante al aeropuerto desde el hotel donde se hospedaba para continuar en Nicaragua con su gira de presentaciones.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

M'agrada el Nadal, hi ha algun problema?

Imatge
De fet, nomes pel títol que he posat, ja dono a entendre que si que hi ha algun problema, segons en quins ambients, sembla que hagis de demanar perdo. Ja escrivia fa uns dies, sobre el tema, i avui dia 25 hi torno. Accepto que la component de consumisme a la que ens volen arrossegar en aquests dies comporte cert rebutj de molta gent, uns perquè no hi poden arribar, altres per militància no consumista i altres per les dues raons a l'hora; encara que, ves per on, en l'època de vaques magres en que ens trobem, sembla que tothom esta d'acord en que per a la sortida de la crisi es fonamental el consum per tal de fer volta la roda i que aquesta no pare. El que cal es el consum responsable ( necessari per viure, per altra part), es quan no es responsable que es converteix en consumisme. Les empreses de colònies facturen en aquestes dates el 80 % de tot l'any, mes o menys passa el mateix amb les de guisquis, caves etc., molt normal no ho sembla. Anant al fons del tema, i deixa
Més informació

Infraestructures: Promeses i compromisos

Imatge
El 31 de Gener de 2014, fa 6 anys, el Conseller de Territori,  Santi Vila, anunciava a Tortosa el desdoblament de la C-12 des de Jesús fins Vinallop i que entre altres detalls, preveia un túnel des de Jesús a la rotonda de Soldebre. D'aquell anunci, que havia d'executar-se abans d'acabar la legislatura i que representava una inversió de 106 milions d'euros.  A l'any següent s'aprovava el traçat. Han passat cinc anys i res més se'n ha sabut.  D'aquella promesa, només en queda la rotonda d'entrada a Jesús que la seva construcció sí sembla imminent. Mai no sabrem, si no hagués hagut una marxa enrere en aquell projecte de la variant de la C-12 pel Canalet (dalt Jesús i Roquetes) si hauria estat executat i ara tindríem resolta la problemàtica per molts anys, si més no des d'Aldover fins Vinallop.  El que si sabem és que no tenim ni aquella variant ni el desdoblament anunciat per a Tortosa Este mateixa setmana va vindre el Conseller suc
Més informació

Veritat, posveritat...

Tothom coneixem allò de " nada es verdad ni es mentira, todo es según el color del cristal con que se mira ". Dit així, la frase té molt de cert. Tots els dies en tenim exemples ben clars. Encara que, no tot és d'una manera o d'una altra, segons com ens ho mirem. Hi ha coses irrefutables t'ho mires com t'ho mires.  Peró, ( ah, sempre el però ) ara em desdiré. Potser sí que tot és ( objectivament ) interpretable i, per tant, diferent segons el color del vidre. Fins i tot allò  més aparentment objectivable i " científic ". No és estrany: estem en temps d'això que ara anomenen postveritat ( de postmentida no se'n parla, seria redundant ). L'important no és el fet en si mateix, la veritat, l'important són les conseqüències i interpretacions. I quin embolic ! Esta reflexió " a vuela pluma " bé a tom de determinades " noticies " que he vist compartides a Facebook els darrers dies: la mort de Pau Donés ( Jarabe d
Més informació