Avortament

No estic reflexionant sobre els supòsits que la llei actual contempla per l'avortament que si no recordo malament son: malformacions greus del fetus, perill per la salut física o mental de la mare, embarassos per violacions etc.. Una de les coses que mes em sorprèn de l'argumentació dels partidaris de l'avortament, ja sigue lliure o amb requisits com la llei actual de despenalització, es quan es diu: " a ningú se'l obliga a avortat i qui no vulgue que no ho fase". Aquesta es una afirmació que es dona molt alegrement, jo accepto i comparteixo que això es digue quant parlem de la llei sobre el divorci, de la del casament entre homosexuals o la de la pesca amb canya, ara, el primer que s'ha d'establir per a poder fer una afirmació tant contundent com aquesta, quant parlem de l'avortament, es el moment en que comença la vida i a partir d'aquí, parlar. Com es pot dir seriosament que cadascú fase el que vulgue sense parlar simultàniament de si avortar comporta segar una vida o no? . Seria acceptable per molt que estes legislat que fos potestat de cadascú -per exemple- maltractar un animal?, encara que fos propietat d'un?. Sovint també se sent dir que la dona com a ama que es del seu cos ha de ser ama per a decidir sobre ell; en principi sembla assumible i coherent, ara, mentre no existeixi una altra manera de portar xiquets al mon que no sigue a traves d'una dona i un ventre, posats a dir-la grossa posem-nos en una hipòtesi inversemblant: Si totes les dones del mon, fent us legitim de la seva prerrogativa d'ames del seu cos, decidissin no tindre fills per passiva o activa, que passaria?. No hi haurien lleis en sentit contrari a les d'ara?
foto: www.wpclinic.org (fetus de set setmanes)
Comentaris