baldana

Encara estic bocabadat de veure l'activitat que han protagonitzat una colla d'atletes ( del primer fins l'ultim ) aquest cap de setmana passat a les nostres terres participant a la Cursa del Llop. Aquesta cursa es ve celebrant a casa nostra des de fa un grapat d'anys ( aquesta ha estat la XVII edició ) però penso que, malauradament, encara no es coneix a nivell popular i mediatic tot el que l'esforç del participants, organitzadors i categoria de tots plegats es mereix. No estic gens posat en aquest mon i per tant m'he anat informant per mig de la web de la pròpia cursa del llop des d'on he pogut saber per exemple que la prova constava de sis etapes: 1ª etapa. Bicicleta de carrera amb dos circuits, el mes llarg de 183 Km : Tortosa, Aldover, Xerta, Prat de Compte, Bot, Gandesa, Camposines, Cruce de la Fatarella, Cruce de Villalba, Gandesa, Pinell de Brai, Tortosa. 2ª etapa. Cursa de muntanya de 32 Km .: Tortosa, Coll de l’Alba, Mas de Cuello, Pouet de l...

No se si pot tindre un cert interes o no, però per intentar-ho que no quede. No cal dir que el premi per a qui ho encerte o mes si atanse es exactament RES. Be, res tampoc, l'honra i el petit orgull d'haver-ho encerta't. En aquest cas el repte es endevinar des d'on esta feta la foto del campanar de Jesús que es veu entre arbres i atzavares amb el seu ballarí. A veure si el joc te continuïtat i mes endavant poso indrets concrets de les nostres terres.

No fa molts de dies ja escrivia en un altre post sobre curiositats de la publicitat, o al menys que a mi m'ho semblen. Des ja fa un temps es pot veure als programes de la televisió que quan han de tallar per anar a la publicitat ho fan anunciant els minuts que tardaran en tornar: " volvemos dentro de 5 minutos". A mi em sembla molt curiós i fins i tot irrespectuós per als anunciants i autors dels espots. Si en general ens queixem de la quantitat d'espots que passen per la pantalla, una forma segura d'estalviar-te'ls es anunciant el temps que duraran aquests, d'aquesta manera pots tranquil·lament canviar de canal i tornar quan hagin acabat els anuncis; anuncis que no cal recordar son una font molt important d'ingressos de les televisions que, de moment la menys, son gratis. Els mateixos programes, la mateixa televisió en definitiva hauria de ser la primera interessada en que els anuncies es vegin com mes millor en tant que primera font per a la supe...

L'interpret es diu José Miguel Olivares Ruzafa, i la peça l'arxiconeguda Recuerdos de la Alhambra. L'execució te la singularitat, que jo no havia vist mai, que toca amb la ma esquerra i suposo que les cordes estan col·locades al reves, es a dir, les primes a la part de baix. O no?. Per a mi, que ho fa molt be!!!

A aquestes alçades qui mes qui menys estem ja una mica tips de sentir parlar de la crisi i les seves conseqüències. No hi cap dubte de la seva existència i dels efectes de la mateixa, cal dir però que, per a molta gent, més de la que ens podem imaginar, aquests efectes ja es deixen notar des fa molts anys, no sé si sempre en les mateixes persones ( que moltes vegades també ) però si en uns determinats sectors de la societat que, o bé estan amagats i dissimulats en el conjunt o bé no es mostren ni tenen capacitat de protesta i no en fem cas o fem com que no ho sabem. Vull dir, que fins uns determinats nivells de marginació, de persones indigents o amb recursos molt limitats, la societat ja ho assumeix i ho donem com a normal en tant que habitual. Lògicament, en aquest grups, no em refereixo a aquells que es troben en aquestes situacions però que poca cosa fan per sortint-sent. Fins i tot hi ha un límits estadístics que estableixen la "normalitat " i l'"acceptable...

Tot seguit poso unes lletres, traduïdes del castellà, dedicades a dues filles i que en un post posterior explicaré el motiu i la intencionalitat. M'agradaria molt que, en la remota possibilitat que algú ho llegeixi, em fes saber si ho troba correcte, normal, cursi, massa edulcorat etc.: Tinc dues excuses al meu cap/per a recordar la meva vida i a casa tornar/son un parell de princeses màgiques/amb pijames i trenes que juguen a ser mares. Ja s'han donat compte que soc feble/i amb un sol somriure poden aconseguir-ho tot/del meu cor s'han fet les ames/i m'alegren l'existència nomes en elles pensant. Entre gimnàstica i tasques diàries/van creixent molt a pressa/Ai, ai, ai, les voldria aturar/però un dia de casa se'n aniran /amb les seves coses portaran un tros de la meva vida/que no tornara mai mes. Mentrestant els hi vull donar tantes coses/vull dona'ls-hi tant d'amor, tanta atenció/i ensenya'ls-hi cada dia la seva importància i valor/vull cuida...

Si INJUSTA va ser la decisió del comitè de tancar el camp de la Sta. Creu del Jesus Catalònia, no es pot dir el mateix del resultat d'ahir davant l'Aiguafreda, per tant, malgrat els desitjos del meu darrer post, el gerro d'"Aiguafreda", ens el varem emportar l'aficio del Cata. El resultat d'1-4 va ser del tot just i merescut. Tot i no fer un partit extraordinari, el rival va ser superior i davant això, res a dir, felicitar al rival i fins la pròxima oportunitat. L'única ale d'esperança ens la va proporcionar Aleix al minut 17 de partit en aconseguir el primer ( i únic ) gol, després arribaria l'empar al minut 29, fins arribar al descans. A la segona part encara tot era possible, però en arribar el segon de l'Aiguafreda.....aquí va vindre el gerro i es va acabar tot. Com a protesta per la decisió del comitè d'haver de jugar el partit a porta tancada, el Catalònia, a l'hora de centra del mig del camp, va passar la pilota al contrari ...