baldana

Pals a les rodes i Sèu a l'eix

2012-01-24T19:54:00.000+01:00

Hi han frases fetes o dites populars ( "pals a les rodes" n'és una ) que tenen èxit i son emprades de manera majoritària. Fins i tot, com és el cas, n'hi han que s'utilitzen també en castellà: " Palos en la rueda". Tot i que pel que sembla, en català, seria més correcte dir bastons en lloc de Pals. Però bé, ara no és això el que ens interessa sinó més aviat el significat de la frase en sí i la seva aplicació.

Com tothom sap qui pronuncia la frase esta denunciant que qui fa això ( posar pals a les rodes ) està posant impediments, sovint, a més, de manera expressa, a que un projecte, proposta, obra, idea etc. tiri endavant. Passa que, en política, aquest recurs s'utilitza massa sovint s'hi adigui o no, i la frase s'amolla sobre tot quan no hi han massa arguments per rebatre el que diu l'adversari. Per altra banda, no té cap sentit, des de un punt de vista de la racionalitat de les persones ( polítics o no ) que, en circumstancies normals i entre partits democràtics ( i sobre tot de govern ), interessi, inclús des de l'oposició, posar tots els impediments del mon ( pals a les rodes ) per a que determinats projectes no tirin endavant només pel fet de fer fracassar al govern de torn. Tot això mentre no es demostri lo contrari, òbviament, que de tot pot haver.

No estaria escrivint això si no fos per la inspiració que m'han donat les paraules del Sr. Bel, Alcalde de Tortosa, que, davant les crítiques del PSC denunciant el retard en les obres del complex d'aigües de Ferreries ( sense piscina d'estiu des del 2008 ) etc. ha respost amb la famosa frase.

Al bloc de Gustau Moreno, La Marfanta ( també font d'inspiració per a mi des de fa anys ), un dels "anònims" comentaristes més afamat, afinat i d'afilada ploma ( teclat ), Mc Calan, ha escrit en aquest sentit -parlant de rodes- que "Darrerament les "rodes" de Ferran Bel han perdut molt de dibuix...", per tant, unes rodes sense dibuix mala pesa al teler, amb pals o sense, patinen i rellisquen fins estavellar-se. A no ser que estesem parlant d'un Formula I, que no crec que sigui el cas.

Recordo haver sentit a mon iaio la frase "posar sèu al l'eix"; molts ho deuen desconèixer, es tractava -ara ja és més complicat- de posar una espècie de "grasa" ( greix ) a l'eix del carro per tal de que anés més lleuger, lògicament. Pos bé, faria bé el Sr. Bel en preocupar-se de posar sèu a l'eix del seu carro, que no deixa de ser el de tots, el de Tortosa, pensar amb el seu compromís i la seva promesa electoral de dedicació ( 75 % ) a la ciutat i deixar de fer d'oposició a la oposició sistemàticament. I si pot ser no contestar desqualificant, desacreditant i menystenint; quan no rallant l'insult.

Potser quan el altres fan aportacions o crítiques constructives, lluny de ser bastons, volen -si més no- ser sèu.

Fotos fresquetes, fresquetes

2012-01-22T21:09:00.001+01:00

Aquest mati, a traves d'un enllaç que ha publicat un amic al Facebook, he fet cap a un bloc on es parlava d'una visita turística a Tortosa. La veritat és que ni que fos per allò que dels teus en "pots dir però no en vols sentir dir", lo cert és que m'ha indignat una mica. La crítica sobre el mal estat de determinades zones del casc antic és contundent. Desprès he vist que l'entrada corresponia a l'Abril del 2010. No és que la cosa, des de llavors hagi millorat espectacular-ment, però alguna cosa sí.

Evidentment hi han encara moltes mancances però no és gens just que es destaqui exclusivament lo negatiu de la situació. Ja sigui la d'ara o la de fa 2 anys.

És cert que, com a moltes altres ciutats amb uns importants barris vells ( i bells ), la degradació pròpia pel pas del temps ha anat fent el seu efecte de manera radical, i esperem que no irreversible, però si hi afegim el retard en posar-hi remei ( res en els primers governs municipals democràtics ) la cosa s'agreuja especialment. Fa uns anys, amb la llei de barris ( ara aturada ), i el govern d'esquerres es va començar a ficar fil a l'agulla i l'actual govern convergent ha anat executant obres ja previstes així com d'altres de noves. El cas és que fa falta encara molt per fe i, tal com estant les coses, costarà.

És important la impressió que s'enduen els turistes que ens visiten. Amb poca, no gens o molta raó, no pot ser, no ha de ser, que se'n vagin amb l'idea que la nostra es una ciutat amb uns barris deixats de la mà de Deu. En este sentit, tot i que sembli un rentat de cara exclusivament, caldria que aquells llocs de transit ( caminant ) com per exemple del Parador a la Catedral ( com és el cas ) s'oferís una millor imatge en tots els sentits. Tanmateix, és fàcil -encara que injust- que el turista és deixi portar per aquesta primera impressió i l'extrapoli a la resta.

He titulat "fresquetes, fresquetes" perquè aquesta mateixa tarda, aprofitant el bon dia i provocat pels comentaris de l'anònim turista que més amunt feia referència, he anat a fer unes quantes fotos. Al fons m'ha servit per resquitar-me.

Pd. És cert, també tinc fotos de cases ( massa ) que amenacen de caure. Esperem que no arribin a fer-ho.

Pitas Payas

2012-01-10T01:50:00.000+01:00

Alguna vegada havia buscat pel Youtube aquest tema que canta Paco Ibañez i no l'havia trobat. Ara sí. Hi han dos vídeos, un amb imatges més contemporànies i la lletra de la cançó, que és el que penjo aquí i l'altre, que enllaço, amb unes imatges en més consonància amb l'època ( 1.330 ). La cançó és diu "Consejos para un Galán" i pertany a un passatge de " El libro de buen amor " de l'arxipreste de Hita.

<p>&amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;allowfullscreen&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;gt;</p>

El text original lògicament està escrit en castellà antic o mitjaval i està traduït. Com sigui que, buscant sobre el tema, he trobat una pàgina on parla extensament sobre tota classe de teories en relació a les influencies sobre el text original, deixo també aquest enllaç com a curiositat per a qui vulgui ( i tingui temps ).

" Donde dije digo....

2012-01-07T13:02:00.000+01:00

Tothom estem exposats a canviar d'idees, no cal dir-ho. Ara, tant i tan rapit ?. El vídeo ens demostra que sí, és possible i constatable. És diu que rectificar és de savis ( tan de bo més de quatre poguessin tornar a votar, deuen pensar ) . Però el que cal esperar, com a mínim, quan un rectifica és que expliqui el per què.
Zapatero, en una de les primeres, sinó la primera, gran decisió en entrar al govern va ser la retirada de les tropes de l'Irak; la qual cosa va explicar-ho en compareixen-sa pública; ara, Rajoy en la seua primera gran decisió no apareix no ja per explicar-ho no, ni tan sols per justificar el canvi de criteri. Clar que, la diferencia és clara, mentre un va comparèixer per explicar que anava a fer el que va prometre, l'altre, si compareixia, havia de ser per explicar que faria el contrari d'allò que va prometre.

Els manuals i l'a,b,c de les bones pràctiques democràtiques, diuen que l'oposició està per fiscalitzar i controlar al govern. També, en que s'han de fer propostes i vetllar per l'acompliment del programa electoral o de les promeses amb les que el partit del govern ha guanyat les eleccions. Això darrer, però, ens podria portar a interpretacions varies. Agafem el fet que ara mateix s'ha produït, l'incompliment del que es va prometre en campanya electoral ha estat flagrant: Pujar impostos havent assegurant que no es faria de manera reiterativa. Dit això, ens trobem en que, independentment de trams, quanties, temporalitat, percentatges etc. la pujada d'impostos és una política, en general, defensada per l'esquerra. Llavors, amb el manual del que abans parlava a la mà - a banda de les propostes concretes i pròpies de cadascú - què s'ha de fer, criticar el canvi de criteri, per si mateix criticable, i limitar-se a això ? o s'ha de criticar el fons de la mesura encara que coincideixi amb la filosofia pròpia, atès que no s'adiu amb el que es va prometre ?.

Sigui com sigui, i teories a banda, segurament el més honest ara mateix és desitjar que les mesures tinguin l'efecte que ens convé a la majoria. No sé si també al PP.

2011-12-24T18:32:00.000+01:00

Pablo Alborán i Diana Navarro

2011-12-20T23:35:00.000+01:00

Quin parell d'artistes....

La Set

2011-12-20T20:31:00.000+01:00

El dijous 22 s'estrena la pelí-cula la Set que es va gravar a Tortosa el Setembre passat. El llargmetratge, de vampirs, ha estat escrit i dirigit per Andreu Castro, actor i director tortosí, que ha intervingut en series d'èxit a la televisió. La producció es de l'Ebre TV.

Al video de l'Ebre TV és pot veure una entrevista a alguns dels protagonistes ( Alba Figueroa, David Bonilla i Robert Sabaté ) a més Josep Borrell, coordinador de la producció.

Lo Carrilet de La Cava i les cançons de Josep Bo ( i 2 )

2011-12-12T18:41:00.006+01:00

Tercera, i darrera, gravació del programa Rodasons de TV3 de " Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, i convidats " del XXIV festival del Tradicionàrius que és va fer al Març d'enguany, en homenatge a, l'ara ja desaparegut, Josep Bo. Autor entre altres de " El Carrilet de La Cava" i "Delta del Ebro Precioso"

Petites obres d'art

2011-12-09T18:45:00.004+01:00

Tothom hem pogut veure a traves d'imatges i vídeos que han circulat per la xarxa les conseqüències dels darrers aiguats, la majoria, d'afectacions sobre tot a zones urbanes. On no sembla haver hagut tantes conseqüències en esta ocasió ha estat al camp o més concretament als productes. Als productes potser no, però al camp, segons on i a què, sí.

Em refereixo, no crec que exageri, a estes petites obres d'art que ens podem trobar per les nostre muntanyes: els marges. Parets de pedra en sec que serveixen per separar bancals i que, sobretot en aquells casos de bancals a distint nivell, pels costers sobretot, poden ser d'altura considerable, no sempre rectes, amb escales etc. Per suposat aquestes construccions no es feien per contemplació ni per cap raó ornamental ( ara, segons on, potser si ), és feien per necessitat i un major aprofitament del terreny.

Passa que quan hi han forts aiguats, l'aigua que no filtra, juntament amb la terra que arrossega, produeixen esllavissades que s'emporta per davant molts d'aquest marges i fan les solsides que diem natros, solsides que, a l'hora de reposar, primer, la seva restauració resulta costosa, i segon, tampoc son tantes les persones que s'hi dediquen. Evidentment s'ha d'afegir que, sovint, per no dir sempre, estem parlant de terres improductives des del punt de vista de la rendibilitat, i per tant no és gens estrany que cada vegada més, solsida que hi ha, solsida que es queda per a fer.

Amb tot, lo anterior no és res més que un preàmbul amb l'excusa de fer un reconeixement i proba d'admiració a totes aquelles persones que per un motiu o altre, anys enrrere s'hi dedicaven. No tothom però ho tenia com ofici propi, margener; lògicament, la majoria de persones dels que és dedicaven a la terra ho feien com una feia més del camp, al menys en determinats indrets.

Avui, contemplant alguna d'aquestes solsides, no he pogut per menys que pensar en el treball, esforç i suor, molta suor, que hi ha baix de totes estes pedres, terra, reble, ma-xaca......Alguns dels marges de les fotos els contemplen 30, 40 i 50 anys de vida, altres, més de 100.

Veritablement fa certa pena pensar que la majoria ja són irrecuperables. Per treure una mica de dramatisme, es pot dir que un parell de motius els podria salvar: Una primitiva o la crisi. Clar que aquest últim motiu voldria dir que la cosa no millora.

Lo Carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo

2011-12-08T19:44:00.003+01:00

El programa Rodasons de TV3 va oferir aquesta gravació de " Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, i convidats " del XXIV festival del Tradicionàrius que és va fer al Març d'enguany.

"se non è vero, è ben trovato"

2011-12-06T19:38:00.004+01:00

Crec que es tracta d'una simulació, però una bona sortida davant les trucades spam. Sobre tot de Jaztel, sinó he rebut 200 trucades, no n'he rebut cap.

Ah, l'ultima trucada que vaig rebre de l'estil ( ahir ) li van dir a la meua dona: ¿ Con quien hablamos bella dama ? . No és bonic ?

N'estic tip

2011-12-06T03:05:00.003+01:00

per no dir fins allà on no sona. Per tot arreu ho sentim, radios, teles, tertúlies....... Ho llegim als diaris i a tot hora ens ho recorden: Hem estirat més el braç que la manega, hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, ens pensàvem que érem rics.

Pos bé, per a que consti per sempre més, allí on hagi de constar :

Jo [ i la meua familia ]

i especialment

els darrers 10 anys,

NO.

Queda prou clar ?

Inch'Allah, Salvatore Adamo

2011-12-05T13:12:00.003+01:00

A oriente fui y vi lucir,

la luna como pabellón,
quise soñar versificar,
cantando al mundo la razón.
Más cuando vi Jerusalén,
cual amapola en la aridez,
yo pude oír un réquiem
cuando al hablarle me asomé.
Por más que tú, rezando vas,
capilla humilde por la paz,
no puedes ver, que dice allí:
'Peligro' la frontera es.
Y va la fuente a aquél camino,
querrás el cántaro bien llenar,
detente María Magdalena
porque tu cuerpo no vale el agua
Inch'allah, Inch'allah,
Dios lo quiera, Inch'allah.
El olivar, no sombreó
y ya la esposa no vendrá,
pues bajo escombros se durmió,
y preso en tierra extraña está.
Rondando va a una flor
en alambrada un Ruiseñor,
fuera de sí la gente está
y a todos quieren repudiar.
Escúchame Dios de los cielos,
tú, que gobiernas todo el mundo,
en Israel sagrado suelo,
hay niños sin saber reír...
Inch'allah, Inch'allah,
Dios lo quiera, Inch'allah.
Lo que ahí, se ensangrentó,
mañana ya se lavará,
la calle se hace con valor
y el cuerpo adoquín será.
Más si yo vi Jerusalén,
cual amapola en la aridez,
y siempre oigo un réquiem
cuando al hablarle me asomo.
Réquiem por seis millones de almas,
que no tienen mausoleo de mármol
y que a pesar de la arena infame
ha hecho crecer seis millones de árboles...
Inch'allah, Inch'allah,
Dios lo quiera... Inch'allah...

Tisorada a TV3 [també]

2011-12-04T03:36:00.001+01:00

Les llargues tisores convergents han arribat també a la televisió catalana ( la nostra, diuen ).

El que em fa una mica de ràbia és que, al final, s'acabi donant la raó a tots aquells que, des de la caverna mediàtica ultradretana madrilenya, mai han parat de criticar les despeses de les televisions públiques ( això sí, de TV3 més que de Canal 9 o TVG ) i han demanat la dràstica retallada, quan no la desaparició. No cal dir que, en el cas de TV3, pels mateixos motius que altres volem precisament la seua imperiosa continuïtat: llengua, cultura i identitat. Per a tot això, però, cal reconèixer que amb un primer canal ( TV3 ) que competeix amb altres des de sempre amb més èxits que fracassos, i un de més cultural ( el 33 ), n'hauria de haure prou.

Segons contava La Vanguardia ( part interessada en aquesta guerra, cal dir-ho ) el cost mig per treballador de TV3 és de 62.000 €, ( 32 % del pressupost ) mentre que a TVE és del 24; a T5 del 10,5; Antena 3 del 15,4 i a la BBC del 29. Per tant, és cert que, si ho comparem amb altres públiques, la cosa, en aquest sentit, no es per donar exemple d'austeritat.

S'ha anunciat que la retallada no afectaria a la plantilla quant a la seva integritat o pèrdua de llocs de treball però sí als salaris. La qual cosa no tindria molta coherència si ho comparem en altres instàncies de la mateixa administració pública, com ara sanitat, en que sense major mirament es prescindeix de personal interí; la mesura, vista des d'un punt de vista de l'interès general, no té excessiva lògica. A no ser que es consideri més important un lloc de treball a TV3 que no pas a un hospital.

Si la reducció del pressupost ( en 40 milions d'euros ) comporta, com sembla lògic, menys producció pròpia, menys corresponsalies més series i telefilm etc. com és què no sobra personal ? O faran passadissos com deien que feien molts a TVE durant anys i anys ?. No entenc com, tractant-se d'un empresa publica com una altra, en aquest cas és dona prioritat a la pervivència dels llocs de treball, cosa que per exemple no es fa a l'hospital Verge de la Cinta i altres. Sacrificar per sacrificar, com deia abans, sempre serà menys traumàtic per al conjunt fer-ho amb empleats de la tele, sigui periodista, presentador, càmera o administratiu, que no amb un infermer o metge.

Ara, paral·lelament a tot això, al grup Godó, el mateix que al seu diari s'ha preocupat d'informar dels costos del personal, se li atorga un milió i mig d'euros de subvenció per a 8tv que -tret de Cuní- des d'Arucitys, que fa un any el van obligar a catalanitzar-se, tal com contempla les condicions de la concessió, fins les pel·lícules en castellà, en qüestions d'idioma, és el que més s'assembla a canal 9. Tenen, això sí, la possibilitat sempre recurrent, de recordar-nos que son privats. Pos molt bé.

Ah, de tertulians, tant a la tele com a la radio, en calen tants ?

Cançó italiana [ I ]

2011-12-02T03:13:00.000+01:00

Gigliola Cinquetti. Debuta amb 16 anys al Festival de Sant Remo. Era l'any 1964 i guanya amb la cançó "Non ho l'età" ( primer vídeo ). El segon, al mateix festival, 19 any desprès ( 1983 ) ; i el tercer al 2009 a la RAI.

Amb 45 anys de diferencia, la mateixa cançó i la mateixa intèrpret.

Rebaixa implícita de rang

2011-11-30T18:33:00.006+01:00

Aquests dies s'està parlant sobre la proposta de designació de l'expresident Montilla com a Senador en representació del Parlament. Com era de preveure hi han opinions contraries a aquesta elecció pel fet de tractar-se d'un expresident de la Generalitat. Estic absolutament d'acord amb els que pensin d'aquesta manera.

No em sembla correcte que un expresident ( amb tractament de President per sempre ) hagi d'acceptar un càrrec de segona fila si el comparem amb el que ell ha exercit. El fet, en si mateix representa una devaluació del càrrec de major representació de Catalunya. No veig, per parlar només dels presidents de la Generalitat recuperada, que Pujol i Maragall acceptessin en el seu moment, un càrrec semblant. Per altra part, allò que quedava evidenciat amb la presentació, elecció i digne exercici del càrrec, d'un socialista de Còrdoba com a President de la Generalitat, ara, quedi desdibuixat i enterbolit.

Sé que, com a mínim, ha hagut el cas de Fraga que també va ser senador després de ser President de la Xunta de Galícia; també Zaplana va deixar de ser President de la Generalitat valenciana per a ser Ministre. Em sembla molt bé, allà cada qual, ara, amb tots els respectes per altres "comunitats autònomes" crec que natros, Catalunya, encara que podem ser considerats també com a tals, som, com el Barça, més que una comunitat autònoma. De fet, la mateixa constitució, quan parla de regions i nacionalitats, se suposa que a natros ens inclou dintre de les segones. Cal suposar que quan Montilla va perdre les passades eleccions catalanes i va deixar l'escó, a banda de per raons polítiques, de lògic pas enrere i que passessin altres etc. també, implícitament, van existir les lògiques que aconsellen que una persona que ha estat president de la Generalitat, no pot continuar de diputat ras del Parlament ( encara que fos de portaveu ) . És de pura lògica i coherència. Llavors, sí que pot ser Senador ?

I el que em nego a creure és que es faci per buscar una sortida digna a una persona que ha gaudit d'un determinat estatus i que, sinó fos així, tractant-se com es tracta d'una persona de 56 anys, en acabar-se les prerrogatives d'expresident, quedaria in-usualment descobert. En aquest supòsit, que evidentment no és el cas, no em digueu que un consell d'administració d'un banc, caixa o multinacional, unes conferencies, uns articles a la premsa etc. no donen per viure de manera suficientment digna?.

Però és que, a més a més, segons he llegit, els expresidents tenen dret a una pensió dels 80 % del que cobraven i per un període de la meitat del temps que ho han sigut; amb la excepció, com és el cas que, si el temps de presidència és d'una legislatura, la pensió serà de quatre anys. Amb la qual cosa encara entenc menys aquesta decisió quan, ni tant sols econòmicament, és més avantatjosa. Per què ?

Ho havia de dir.

Resistiré

2011-11-24T01:29:00.003+01:00

Cuando pierda todas las ayudas

Cuando no me quede solución

Cuando te jubiles de becario

O parado de la construcción

Cuando te despidan con un beso

En lugar de la indemnización

Cuando al matrimonio entre los gays

Llamen “matrimonio maricón”

Resistiré, aunque me quiten todo

Aguantaré, los años de gobierno del PePé

Que el telediario de la uno sea el NO-DO

y que el que mande en mi destino sea de la CEOE

Resisitiré, para seguir viviendo

Soportaré, los años de gobierno del PePé

Aunque el recorte se transforme en un deporte

Resistiré resisitiré….
Cuando no haya ley de Dependencia

Y paguemos por la Educación

Cuando el hospital sea de copago

Y te cobren por la transfusión

Cuando el gran Hermano sea Mariano

Y el superviviente sea yo

Cuando le debamos todo al banco

Y aun así nos pidan comisión.

Resistiré, otra legislatura

Aguantaré, los años de gobierno del PePé

a ver qué hacen sin poder echar la culpa

de todas las cosas chungas del país a ZetaPé

Resistiré, jodido, pero bueno

Soportaré, los años de gobierno del PePé

sólo por ver cómo nos sacan de la crisis….

Resistiré resistiré ….

Los Modulos

2011-11-19T01:04:00.006+01:00

No conec ningú ( d'una certa edat, clar ) que no li agradi esta cançó. "Todo tiene su fin", de l'any 1.970

L'altre tema és una fantàstica versió -només en àudio- de Yesterday, del mateix any.

La cançó de l'enfadós

2011-11-18T00:55:00.008+01:00

Per qui no ho sàpiga, la cançó de l'enfadós és aquella que no acaba mai.

Ahir dijous, al Ple de la Junta Veïnal de l'EMD de Jesús, Pere Panisello, president de la mateixa, com tothom sap, li va dir a Toni Sabaté, portaveu del PSC, que les al·lusions d'aquest al deute que l'ajuntament de Tortosa té contret amb Jesús, i que no paga, "és com el conte de l'enfadós", per les vegades que ho repeteix.

Si alguna cosa va repetir, reivindicar i reclamar Panisello a la segona part del mandat darrer de Joan Sabaté a Tortosa, va ser la qüestió del conveni amb l'ajuntament per tal de -sobretot- fixar la quantia que Tortosa havia de pagar a Jesús tots els anys. Els retrets van ser continus i permanents ( i sí, també, qual cançó de l'enfadós ). Aquest conveni és va signar al mandat anterior, any 2009; pos bé, del compromís escrit que obliga a l'ajuntament a transferir "un mínim garantit de 300.000 €" a Jesús, a hores d'ara ja se sap que 150.000 no arribaran. És la crisi, diuen. No negaré els efectes d'aquesta a tots els nivells, tampoc negaré la necessària solidaritat i col·laboració de Jesús amb el municipi. Del que estic segur és que sí aquest evident incompliment s'hagués produït amb un alcalde de color polític diferent a Tortosa del que ara hi ha ( que coincideix amb el color del de Jesús ), no hagués hagut crisi que valgués, i els interessos dels jesusencs "haguessin estat per sobre" de la solidaritat amb Tortosa. Ho crec sincerament. A més, tot això passa simultàniament a l'adopció de la mesura de rebaixar els emoluments en un 10 % a tot el personal de l'EMD, inclosos president i membres de la junta veïnal ( només faltaria ). En qualsevol cas, també cal dir -pel que fa al personal- que la mesura ha estat acceptada pels seus representats. Per tant, ells sabran......

Per altra part, em consta que s'ha rebutjat en les dues qüestions ( conveni i rebaixa de sous ) el suggeriment del reconeixement del deute per part de l'ajuntament i l'EMD respectivament, amb el compromís de fer-li front en sortir de la present dificultat econòmica.

Michael -Antoni- Jackson

2011-11-05T02:36:00.002+01:00

Per qui el vulgui contractar, en soc el representant:

Coses que passen

2011-11-03T12:00:00.006+01:00

Està comprovat empíricament que.....

Quan necessitis obrir una porta amb l'única mà lliure, la clau sempre estarà a la butxaca contraria.

Quan tinguis les mans brutes de greix, et començarà a picar el nas.

És igual per on obris la caixa de medicament. Sempre et molestarà el prospecte.

L’assegurança ho cobreix tot. Menys el que passa.

Si mantens la calma mentre tots perden el cap, sens dubte és que no has captat el problema.

Si a una taula hi han varis comensals i un plat al mig per anar picant, sempre s'acabarà dient: " va acaba-t’ho" , " no, tu" , " per a tu "..

Si només hi ha dos programes de TV que valguin la pena, seran a la mateixa hora.

La probabilitat que et taquis menjant, és directament proporcional a la necessitat que tinguis d’estar net.

Quan desprès d’anys d’haver guardat una cosa sense usar-la decideixis llençar-la, no passarà una setmana que la necessitis de veritat.

Si no te'n vas a dormir perquè estàs esperant una trucada de telèfon, quan ho facis, no passaran cinc minuts.... i hauràs rebut la trucada.

Qüestió de xifres

2011-11-02T19:35:00.009+01:00

És ben conegut que quan es parla de xifres o de fer valoracions d'aquestes, les discrepàncies sempre es fan presents, i es curiós, perquè, no parlem de filosofia ni de política. O sí ?. Tan se val que parlàssim d'assistents a una manifestació, a la fira del Rovelló, de l'oli, d'ExpoEbre o la de Mora la Nova. La quantitat sempre s'unfla, per si de cas. Amb la circumstancia, en el cas de les fires, que tenint en compte que a la majoria no és cobra entrada, el control dels visitants és més que complicat, i discutible la seua quantificació. És igual, val més pecar per excés que per defecte. I si es tracta de competir amb el poble -o ciutat- veïna, més unflada. Res comparable però, amb el que passa amb la "Feria de Abril" de Barberà del Valles, allí ja els conten per milions.

Tota aquesta reflexió, de fet, m'ha sorgit pensant amb el primer motiu de l'entrada i que té més explicació temporal. Fa un parell de dies vaig sentir per la tele com asseguraven que a Catalunya es consumirien 900.000 quilos de panellets. Vaig dir, calla, agafa la calculadora. Faig la divisió i em surt la mitjana de 120 grams x persona. Voleu dir que no és molt ?. A més, tenint en compte allò de l'estadística i el pollastre, algú se'n haurà menjat un quilo. No pot ser. Quelcom semblant passa tots els anys amb les mones de pasqua o les coques de Sant Joan.

Potser el que passa és que tots portem dins un pescador o caçador en potencia: la qüestió es contar més del que hi ha. A descomptar a tota hora som a temps.

Where Have All The Flowers Gone?

2011-10-31T23:45:00.006+01:00

Què se'n ha fet d'aquelles flors ?

Una de les cançons antibel·licistes més conegudes arreu, de Peter Seeger, que ja vaig penjar una altra vegada. Ara he trobat este vídeo de fa 43 anys. Això sí, amb el seu inseparable banjo.

Manifestació

2011-10-29T11:41:00.004+02:00

Més enllà de l'afectació que representa per als treballadors/es de la sanitat cal, també, mostrar el rebuig de la ciutadania contra les retallades que tard o d'hora acabarà afectant tothom.

Nou repte d'Albert Giné

2011-10-22T11:53:00.002+02:00

Ja hi tornem a ser. Com sigui que el roquetero no pot parar quiet, ara s'ha posat entre cella i cella tornar a fer la Marató Des Sables allà a l'estiu de l'any vinent. Lluny de tindre'n prou amb l'experiència del 2010, vol repetir, i com no, mirar de millorar el bon resultat aconseguit llavors. A la majoria de mortals -no atletes, clar- una proba d'estes característiques, no solament no la trobaríem absenta de tot plaer sinó que ens castigaria de manera irreversible. De fet, ja no ens apuntaríem. A ell i altres de la seva pasta, com més dificultat i més patiment pareix que més els esperona per a posteriors probes. Sempre una mica més enllà. Buscant el limit.

El cas és que ara, amb les circumstancies tant adverses, des del punt de vista econòmic que vivim -i patim-, es complicat poder trobar esponsorització o col·laboradors ja siguin públics o privats per tal d'aconseguir ajut econòmic. Cal tindre en compte que la inscripció a aquesta proba està al voltant dels 4.000 €, i a 10 mesos vista, ja se n'han de pagar més de 1.000.
És a partir de les lògiques dificultats actuals que a Albert li proposen una alternativa com és la de crear una plataforma de crowdfunding (microfinanciació, micromecenatge o donacions 2.0), per tal de poder fer front a les despeses necessàries per aconseguir tornar al Sahara. La forma de contribuir es mitjançant donacions a partir de 10 € i per això cal entrar al Web fund4sport i fer l'aportació. Com sempre, a la vesant purament esportiva, cal afegir-hi la solidaria; en este cas les donacions també poden servir per ajudar a la Lliga contra el càncer infantil del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre.

Sinònims trampa

2011-10-19T12:09:00.008+02:00

Sembla que, d'entrada, és preferible ser actualitzats i ajustats que no pas que et pugen els impostos o et retallen algun dret, servei o salari. Clar, una actualització i ajust, en principi, no vol dir necessàriament que sigui a la baixa. Però a la pràctica, avui, si que ho és, però sonen millor els primers termes. Quan et diuen: actualitzem les ordenances ( Ajuntament de Tortosa ) , vol dir que s'incrementen. Quan et diuen farem ajusts a sanitat ( Govern de Catalunya ), vol dir retallades, tisorades.

Sinònims i terminologia políticament correcta al marge, per a aquells que han vist disminuïts els seus ingressos de manera important al darrer any -i amb expectatives no menys pessimistes per al pròxim- una autèntica actualització dels impostos, tributs i taxes no seria abaixar-los ?

Engany i burla de Ferran Bel

2011-10-12T12:12:00.005+02:00

Fa pocs dies s’ha conegut de la intenció del Sr. Ferran Bel, alcalde de Tortosa, de presentar-se candidat al Senat a les pròximes eleccions del 20N.

Com és natural, tant ell com el seu partit tenen tot el dret a presentar-se i escollir, respectivamente, la persona que consideren més adient per forma part de la candidatura. Aquesta obvietat es tan palesa com ho es el fet de que, fent-ho, estant perpetrant un engany a la ciutadania en general i a l’electorat amb qui el Sr. Bel es va comprometre a la campanya del passat 22 de Maig en particular. Però quan l’engany adquiris la condició de burla és quan recordem els temps en que l’actual Alcalde manifestava als quatre vents, i en feia bandera, de la seva voluntat de servir Tortosa des de l’alcaldia i nomes des de l’alcaldia; i per reforçar el seu argument no dubtava en fer comparacions amb altres alcaldes i parlamentaris. Bé, ara, allò que tant criticava, tan dolent era i que tant afectava negativamente a Tortosa i l’alcaldia, ara, resulta que no és així. Acceptem que es tracta d’un canvi legitim d’opinió, perquè només així ens podrem explicar que el que tan sols fa uns mesos -momes uns mesos- trobava criticable, ara sigui bo. A uns altres motius m’hi referiré més endavant.

Seguint mínimament la darrera campanya electoral municipal i els anys immediatament anteriors a aquesta, tothom pot saber com l’alcalde es vanagloriava de la seva dedicació ( en un 75 %, això sí ) a l’ajuntament, cosa que, per cert, no era criticable, ans al contrari. Ara, vet aquí per on, aquesta dedicació cal suposar que ja no es considera necesaria. Ara, que la crisi demana els esforços de tothom. I d’aquí, l’altre motiu que pot explicar la decisió de presentar-se de candidat al Senat: La voluntat d’abandonar l’alcaldia en cas de ser elegit senador; o, emulant a Josep Poblet, President de la Diputació, que ho va fer amb el Parlament, abandonar l’alcaldia. Tant una “solució” com l’altra, les dues son versemblants, això o trair de manera vergonyant el que ell mateix deia, prometia i amb el que es va comprometre davant l’electorat.

Per altra part, incompliment de promeses a banda, hi ha una qüestió que no es gens secundaria. Si finalment es fes efectiva la seua presencia al Senat simultàniament amb la d’alcaldia, el Sr. Bel deuria una explicació a la ciutadania. Perquè clar, a partir d’aquell moment.....Quin temps dedicaria a l’alcaldia ? ( fins ara el compromís era d’un 75 % ).

A la roda de premsa que el Sr. Bel va donar per explicar la qüestió hem pogut escoltar que ha “ esperat quatre anys i mig ” per a presentar-se, la qual cosa no ens diu res de la flagrant contradicció en que ha caigut amb la decisió. El comprimís adquirit davant els tortosins/es de dedicar-se exclusivamente a l’alcaldia, el Sr. Bel, el va oferir i adquirir a l’anterior mandat i a l’actual, per tant, es podria dir que, no es que hagi esperat quatre anys no, ha esperat cinc mesos que son els que han passat des de les eleccions de maig fins ara. Un altre argument que va esgrimir va ser el de disposar d’”un govern solid, cohesionat i amb experiència”. Home, això dit a quatre mesos de la constitució de l’ajuntament, quan la que cau -en general- es grossa, la situació financera complicada, amb la mà dreta d’abans i d’ara del Sr. Bel -Maritxell Roigé- que estarà sobretot al Parlament, amb un tinent d’alcalde amb prou feina al seu poble i la Diputació, sense la figura d’un gerent que l’anterior mandat semblava peça fonamental, amb cinc regidors nous….on està la solidesa i experiència ?.

No vull pensar que tota aquesta nova situació vingui motivada pel negre futur de l’ajuntament, amb la previsible pèrdua de nivell d'ingressos de l’alcalde. ( dono per suposat que a partir de l'assoliment de l’acta de senador renunciaria al sou d’alcalde ). Menys encara voldria creure que es tracta de l’abandonament d’un barco que s’enfonsa. Altres rumors apunten que quan Bel va renunciar a la presidència de la Diputació ho va fer tot sabent de la futura candidatura al senat.

Kilian Jornet

2011-09-03T18:46:00.016+02:00

Estic segur que en pronunciar aquest nom, no més d'un 10 % de persones ( alguna xifra havia de posar ) sap de qui es tracta. Òbviament m'estic referint al conjunt de la població. Si parlem d'esportistes en general aquest percentatge potser pujaria fins al 70, si ho fem entre atletes, tal vegada s'arribi al 90 i, per suposat, si ho fem entre corredors de curses de muntanya, llavors parlaríem del 100 %. Faig tot aquest preàmbul per arribar a la comparació amb, per exemple, un futbolista d'elit mundial. Entre la població en general, quin percentatge deu haver de gent que sàpiga qui és Messi, un 90 % ?. Just el contrari que amb el cas de Kilian Jornet que, ara fa una setmana, va guanyar l'Ultra trail del Montblanc ( UTMB ) per tercera vegada, rebaixant el seu propi record i deixant-lo amb poc més de 20 h., la carrera, de 177 Km. amb 9.700 m. de D+ està considerada pels especialistes com una ( sinó la més ) dura del mon.
Jo també era, fins fa un parell o tres anys, un dels que no sabia qui era Kilian Jornet, fins que vaig llegir que havia guanyat una de les carreres importants del mon i em vaig començar a informar. Ens hauríem de preguntar que fa que esportistes que fan proeses tant espectaculars com l'atleta català no son majoritàriament coneguts i per tant, dificilment reconeguts. La primera resposta que se'm acut és de pura obvietat: l'atenció que els mitjans de comunicació dediquen a uns i altres. La gent en general, el que coneixem de persones, fets, accions, esdeveniments etc. és ni més menys perquè ens ho donen a conèixer. El perquè ens ofereixen uns i no altres, sovint hem de buscar la resposta en el màrqueting, la publicitat, els interessos comercials etc.
El roquetenc Albert Giné, que també ha participat en aquesta edició, és queixava amargament al seu bloc, de la poca transcendència i reso mediàtic que ha tingut aquesta cursa als mitjans, aixi com la pròpia victòria de Kilian. És cert, l'endemà de la cursa vaig cabussar-me a Internet i la majoria de diaris esportius, els que en parlaven, hi dedicaven quatre ralles i els altres n'hi ho feien. TV3 va fer-ne una lleugera referencia ( i suposso que també per fer "pàtria" ).
Coincidís que els esports que gaudeixen de més expectació, també motivada per la potenciació dels mitjans, son els que, a la vegada, generen ingressos i per tant els protagonistes formen part del pastis, ja sigui per publicitat ( tele ) o per la venda d'entrades: Ciclisme, futbol, tennis, basquet etc. En canvi n'hi han, com ara l'atletisme que, per una part, el que és fa en pista, per les raons que siguin i tret de grans campionats, no atreu gran quantitat de gent; i el que es practica a l'aire lliure, primer, que fer pagar entrada seria complicat i, per altra banda, tant en un cas com l'altre, la publicitat -en la mesura que no se solt televisar- no s'hi posa. En definitiva, es un peix que es mossega la qua. Tot i això, recordo que fa uns anys es televisaven curses de cros i d'altres. Vull pensar que l'excusa de la dificultat tècnica per fer segons quines transmissions no deu ser la utilitzada. Avui dia amb els mitjans existents ( mireu el Tour, per exemple ) no seria res complicat poder retransmetre La Cursa del LLop o l'Ultra Trail del Mont Blanc. És més, poques proves esportives podrien ser tant atractives per al gran public, amb les impressionats vistes i paisatges, com les citades, per exemple.
De totes maneres, fent d'advocat del dimoni, cal dir que algunes característiques de les curses de muntanya ( per no parlar d'altres ) no ajuden a ser seguides pel gran public, veiem:
Si ho comparem en altres disciplines, inclús d'atletisme, a una cursa de muntanya no solt haver una arribada amb cert numero de corredors disputant el primer lloc. És habitual sentir parlar als corredors que l'important és fer la carrera, acabar-la, participar.....deixant una mica en segon pla i relativitzant la victòria final. Això, que pot semblar lloable, també pot jugar en contra de l'espectacle ( imprescindible per a una transmissió esportiva televisiva ). Per cert, el dia que, entre el primer i el segon hi hagi més diferencia de la que hi ha entre un pernil i una espatlla, l'espectacle guanyaria. Resumint-ho: falta competició. Clar que, segurament estic confonent amateurisme i professionalisme.
Un altre aspecte que tampoc crec que afavorís és la idiosincràsia especifica de la disciplina, sembla, pel que sento dir, que, al menys fins un determinada categoria, quasi tothom, amb unes mínimes condicions físiques i sense problemes de salut, amb entrenament, pot fer una cursa. En canvi per a ser futbolista, tennista, golfista o saltador d'altura, s'han de tenir unes determinades condicions que, sinó existeixen prèviament, l'entrenament, dificilment les farà aparèixer. I finalment, de cara a l'espectador, l'emoció que pot provocar Messi o Xavi amb una pilota als peus, Nadal amb un passing shot o una deixada o Pau Gasol amb un tap o esmaixada, no la pot provocar Kilian Jornet corrent o arribant primer a la meta. Això no té res -o molt poc- a veure amb l'esforç, sacrifici, merit, valor i afany de superació d'uns i altres.
De qüestions econòmiques i mereixements, val més no parlar-ne. ( Josef Afram diria que és cosa del mercat ).
Encara que m'acabarà sortint una entrada força llarga, no vull acabar sense tornar-me a referir a l'Albert Giné. Ja he dit que també va participar a l'ultra trail, juntament amb Joan Fores de Tortosa, que va haver d'abandonar per un tall de digestió. Un altre corredor de La Sénia, Antonio Mestre, també va ser-hi.
Hi participaven més de 2.300 corredors, dels quals, aproximadament la meitat van haver de retirar-se. Lo roquetero, ens explica a la seua crónica que ho va passar malament, inclús en algun moment va pensar en l'abandonament. Finalment va resistir les temptacions i aconseguir, després d'uns darrers 30/40 kms. de patiment, arribà en el lloc 42 ( 26 de la seva categoria ) que, tenint en compte el gran nivell dels corredors vinguts de tot el mon, no està gens malament. A més a més, setè espanyol.
El germà d'Albert, Xavi, va participar en una altra prova que també es celebrà el mateix cap de setmana al Montblanc ( la TDS ) de 90 Km. on va fer un meritori 64 lloc, 33 de la seva categoria i on també participaren més de 2.000 corredors.

.

Entrevista

2011-08-08T15:22:00.000+02:00

Fa una mica més d'un any Iñaki Gabilondo, al desgraciadament desaparegut canal CNN+, entrevistaba Carlos Martinez, llavors president d'*ATTAC. Molt interessant.
Es prenen les mesures per a que una crisi com l'actual, d'abast i transcendència incalculable, no torne a passar, al menys en les conseqüències d'ara ?
Són, els defensors a ultrança del sistema econòmic actual, els més legitimats per treure'ns de la situació en la que ens trobem, i ells mateixos ens han portat ?
I mentrestant, on estan tots aquells abanderats del liberalisme econòmic que sempre s'han omplert la boca dient que " el mercat ho regula tot " ? Potser un signe d'aquesta regulació sigui el tancament d'empreses i comerços i la gent que es veu abocada a les cues de l'oficina del SOC.....

*Asociación para la tributación de las transacciones financieras y la acción ciudadana movimiento internacional de la ciudadanía para el control democrático de los mercados financieros, sus instituciones y la justicia fiscal global.

Quan la guitarra parla ( 14 )

2011-08-06T12:59:00.000+02:00

The Romeros son un quartet de guitarristes que tots ells son membres de la mateixa família. Família originaria d'Andalusia i que van emigrar a EEUU als anys 50. En aquesta actuació, interpretant La Malaguenya, fan una demostració del seu virtuosisme, fins i tot, en algun moment, tocant la guitarra amb una mà.
( en aquest cas el quartet s'ha convertit en quintet )

Endeutament municipal

2011-08-02T15:24:00.007+02:00

Avui dia ja hi han veus que demanen, inclús amb conseqüències penals per als responsables polítics, penes per als autors de determinades situacions de deute, dèficit etc. que existeixen a les administracions publiques, i sobre tot, als ajuntaments. Per a mi, sempre que no s'hagi fet de mala fe, i sense ser conscient del tot de les conseqüències, és força qüestionable la exigència de sancions penals.

En principi, si com dic, les responsabilitats no estan en l'àmbit de lo punible judicialment, amb el veredicte dels ciutadans a les eleccions, n'hi hauria prou. Passa, lamentablement, que la depuració de responsabilitats no sempre es veuen substanciades a les eleccions. Més aviat el contrari: quantes més obres i subvencions, més possibilitats d'èxit, traduït en vots i regidors. Amb la qual cosa - encara que el votant pot tenir sempre la quartada de no estar prou informat- sovint, la mala gestió, l'estirar més el braç que la manega, el tirar de beta, el no reparar en "gastos" etc. no sempre és degudament castigat a les urnes, de vegades per desconeixement i altres perquè al ciutadà, la piscina, el pavelló, la festa permanent, la subvenció a la respectiva associació etc. ja li va bé, i n'hi es planteja si tot plegat és mostra de bon fer ( Fem-ho Bé ) o d'alegria pressupostaria injustificada. Així, també podríem concloure fàcilment que, conscientment o inconscient, la ciutadania té la seva part de responsabilitat. Dit això, i continuant amb la postura de no penar més enllà del que dictaminen les urnes ( repeteixo, sempre què estesem parlant de termes dintre de la llei ), el que si s'hauria de fer per part d'administracions superiors és establir uns percentatges d'endeutament menys generosos, avortar qualsevol escletxa legal per escapar-se de les directrius, i sobre tot, que ningú ( des de l'ajuntament de Barcelona fins l'EMD de Jesús ) ho pogués burlar.
Al rànquing dels 100 ajuntaments més endeutats d'Espanya al 2009, Tortosa tenia el dubtos honor de ser-hi en el lloc 91 amb 43.6 milions d'euros de deute ( la cosa no es de suposar que hagi anat a millor ) . Tot això en un any en que l'ajuntament va poder realitzar tota una seria d'obres finançades amb càrrec al FEIL ( fons estatal d'inversió local ), allò que en deien "de Zapatero". Per lo vist, i qui sap si per a que no es pugues dir que tot era del FEIL, s'havia de mantindre els nivells d'endeutament, no fos cas que sortíssim del rànquing.
Parlo de Tortosa perquè és el que ens afecta i per estar al llistat en llocs capdavanters de les poblacions de característiques semblants, però es evident que el problema és més general del que seria desitjable.

Sílvia Ampolla

2011-07-29T20:45:00.007+02:00

Va ser a una de les teles locals que vaig veure ahir un petita mostra del quart Certament de Rondalla jove i tradicional de La Ràpita. Em va cridar l'atenció una cantadora de jota que es diu Sílvia i per a mi, ho fa molt bé, en la tonada i la lletra. I avui, a traves del facebook de Pep Gimeno, Butifarra, he vist com penjava un vídeo de la seua l'actuació.
El que penjo jo és del Youtube. L'altre, al bloc no puc, però aquí està l'enllaç ( és veu i sent millor )

Festa del Renaixement 2011 ( i 2 )

2011-07-25T13:40:00.010+02:00

Segon atansament ( visual i més.... ) a la Festa: Gent, carrers i desfilada.

Acabada la XVI edició de la Festa del Renaixement, es hora de fer balanç; però no patiu, "doctores tiene la Iglesia" que el faran i amb més coneixement de causa que jo.
Ara, com a mer espectador i observador de mena, algunes coses si que voldria apuntar. És lògic ( fins cert punt ) que des de l'organització -de portes en fora- tot es vegi i valori com positiu. D'entrada sembla que això de les persones assistents a qualsevol acte o esdeveniment hagi de ser sempre sobredimensionat. Dades que demostrin lo contrari no en tinc, però parlar de 200.000 visitants em sembla exagerat. He sentit i llegit alguna opinió que troba a faltar, en arribar a Tortosa -sigui per on sigui-, informació sobre la localització exacta de la Festa.
Estan molt bé les tavernes, els campaments ( encara més ) , i els mercats d'època però crec que s'ha de donar alguna cosa especial, característica de cada d'any i que el faci per si sol atractiu. De paradetes amb polseres i penjolls, formatges i xoriços i cinturons i bosses de cuir s'en poden trobar a tot arreu; en estes dates, a la mateixa costa, d'allí d'on venen molts turistes visitants. Ens arrisquem a que, sobre tot els de fora, no repeteixen visita. Clar que, ves a saber, en poden vindre de nous. El pregoner de la Festa, S.G. de Cultura, ja va dir -a l'Ebre tv- que potser tampoc cal que vingui més i més gent i l'important fora mantindre els nivells d'assistència actuals. És possible que no li falte raó.
Segurament que és una percepció més que una constatació real, però m'ha donat la sensació que, tot i visitar, si fa o no fa, els mateixos lloc i a les mateixes hores que altres anys, determinats espais al carrer, les actuacions de grups no han tingut la mateixa presencia que en altres edicions. Pressupost ?. Tal vegada no sobraria pautar d'alguna manera, sinó totes, algunes actuacions concretes a unes hores determinades i reflectir-ho al fulletó, no com ara que nomes s'informa dels horaris de les de pagament, que ja ho trobo bé, clar. no sé en general com haurà anat la cosa, personalment, m'ha semblat, respecte l'any passat, veure més gent a la inauguració, una mica menys a l'absis, el mateix dia; menys sl dissabte la nit a la zona del Rastre i més a la desfilada. A les Avançades no hi vaig pode anar, se que l'any passat el dissabte per la nit es va haver de restringir el pas per què no hi cabia més gent. Aglomeracions al carrer, nomes n'he vist al carrer Sta. Anna ( molt estret ) i la plaça de la Immaculada de Remolins. Tot apreciacions meues, i com a tals, subjectives.

Un detall que suposo que no se li escapa a ningú és l'atracció que conciten a menuts i grans els grups que escenifiquen alguna que altra interpretació, ja sigui a la pròpia desfilada o pel carrer al llarg dels dies de la Festa. Com mostren les fotos de baix ( d'un grup de casa i d'un de fora ).

Comentaris anteriors -sense malicia- a banda, balanç positiu amb un "necessita millorar" per continuar sent referent i punt d'atracció ineludible per a la gent de les nostres terres i visitants.

I si a la XVII edició no hi ha cap picabaralla amb cap entitat o associació, com enguany amb El cau de les Bandoleres, en no permetre'ls deixar ocupar el lloc d'altres anys, millor que millor.

Més fotos........................................................................Aquí
Fotos de la desfilada.......................................................Aquí

Festa del Renaixement 2011

2011-07-22T13:40:00.020+02:00

Primer atansament ( visual ) a la festa: La inauguració

Més fotos a...............................Picasa

Botifarra ( Pep Gimeno )

2011-07-19T22:36:00.008+02:00

No és el primer cop que penjo un vídeo d' este cantador valencià. Autentic en tots els sentits.

Fa uns mesos, juntament amb els nostres Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries, es van instal·lar a una barraca del delta per tal d'enregistrar conjuntament un disc que acaba de sortir a la venda i es diu precisament La Barraca.

Diada Amics dels Castells

2011-07-17T18:10:00.009+02:00

Ahir ens vam deixar emportar i guiar pels Amics dels Castells ( i nucli antic ) en la celebració de la seua XVI diada. Si fins ara el que havien fet eren recorreguts més o menys llargs per les muralles i castells, amb el que es veia gran quantitat de patrimoni històric, ahir, del que es tractava era de fer una passejada més de qualitat que no pas de quantitat, deien; més curta, i detallada i visitar quatre indrets concrets on l'aturada d'una mitja hora en cadascun d'ells permetria una millor i més llarga explicació. Així va ser, varem començar darrera mateix de la seu de l'associació on es troba l'església de la reparació per la qual vam passar després de visitar la cripta de la mateixa, recentment restaurada, a la qual s'hi fa cap entrant per una petita porta ( que contrasta amb el de dins ) que es troba a la Plaça dels Dolors, al costat de la biblioteca Marcel·lí Domingo. A la cripta van passar un audiovisual parlant de Mossèn Sol, que fundar el temple, qui, curiosament, no va poder assistir a la seva inauguració el 1903, per malaltia. També se'l coneix per la creació dels Josepets, col·legi dedicat a la formació de seminaristes. El següentlloc en visitar va ser l'antiga església de Sant Antoni ( Carrer Montcada ) la qual, després de dècades i dècades d'abandonament, s'ha restaurat per tal d'acollir el centre d'interpretació de la Setmana Santa de Tortosa i on s'exposen els passos de les diferents confraries. L'itinerari del nostre grup ( n'érem tres i cadascun ho feia en un ordre diferent ), continuar per l'antiga església de Sant Domènec, actual seu del Centre d'interpretació del Renaixement, al costat dels Reials Col·legis, allí, vam veure uns vídeos sobre la historia; amb els espais, costums, bestiari etc. del renaixement, així com de la pròpia festa que tots els anys, des de fa 15, se celebra a Tortosa. En aquest lloc cal mencionar especialment i sobre tot, l'armari/arxiu del segle XVI ( 1574 ) on es guardaven els document que servien d'administració del territori. Una mena de disc dur amb tota la base de dades, vaja. No obstant, ara, cal ser una mica critic -no amb els amics dels castells que no en tenen responsabilitat-, la qualitat del só és perfectament millorable, a banda de la pròpia visualització dels vídeos, crec que es innecessari projectar-los en quatre pantalles diferents, havent de moure la gent d'aquí cap allà. Tenint en compte, a més, que es tracta d'un lloc visitable pel turisme, és urgent arreglar aquesta deficiència.

Finalment, i potser la "joia de la corona", la visita als Reials Col·legis. Seu de l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre, en aquest cas van tindre el goig que el seu propi director, Albert Curto, fes de guia i ens expliques l'historia de l'edifici, sobre tot del bonic pati i claustre renaixentista i del propi arxiu, així com de la funció i característiques del mateix.
Després de les explicacions, varem passar per on es guarden físicament els arxius, aquells armaris metàl·lics que tots hem vist alguna vegada. Per acabar, la visita i el recorregut, pugem a la primera planta on podemveure, exposats per a l'ocasió, una petita mostra de documents històrics: fotos, discos, diaris, etc. Però per sobre de tots destaquen la Carta de Poblament de Ramón Berenguer IV, el Llibre de les Costums i el de les Constitucions, algun d'ells d'exposició esporàdica per al public en general. És veritat, tot just ho tenim davant d'els ulls i no ho veiem...
Total, felicitats als Amics dels Castells i nucli antic.

Alguna reflexió al marge ( o no tant ) sí que em provoca tot plegat. Es tracta de la discriminació que fen de la memòria històrica i la utilització -tal vegada- de vares de mesurar diferents, sobre temes, col·lectius i sobre tot...... A partir de quants segles d'uns fets se'n pot parlar sense entrar en prejudicis, valoracions i judicis de valor i si amb l'asèpsia requerida ? Ho deixaré per als estudiosos, sociòlegs, antropòlegs i historiadors o tal vegada, psicòlegs sobre tot ? . Tot aixo em va vindre al cap després de sentir com el director de l'arxiu, en les seves autoritzades explicacions, de passada, ens deixava anar la contradicció que representa, que avui dia es reivindique, per exemple, els templers, després de totes les barrabassades que van fer. Vaig tornar a caure en la mateixa reflexió quan, a la planta de dalt, vaig veure una foto de l'estàtua il·luminada ( fent certa patxoca ) al mig de l'Ebre ( sí, efectivament, el monument franquista que jo mateix reivindico treure ) . Aquí ho deixo.

.

Lip dub Jesús 2011

2011-07-12T22:00:00.001+02:00

Anit, en el marc del concurs de Playback de les festes Majors, es presentava públicament el vídeo que s'havia enregistrat uns dies abans titulat " El secret de Jesús" . Al lipdub surten reflectides cronològicament totes les activitats, des de la Cavalcada de Reis fins la Nit de fi d'any; passant pel Carnaval, la Fira de l'oli o les Festes Majors.

Facundo Cabral

2011-07-10T02:20:00.005+02:00

Ahir dissabte, a Guatemala, assassinaven Facundo Cabral, cantautor argentí. El recordo com un referent per a determinats sectors, sobre tot cap allà als anys 70/80.
A El País entre altres coses, diuen aixó:.....

Era un artista de reconocido prestigio cuando decidió exiliarse a México por la dictadura militar que gobernó Argentina. A la vuelta a su país, en 1984, no dejó de peregrinar mientras grabó varios discos y dio centenares de actuaciones por todo el continente. Con 74 años, Cabral se encontraba estos días haciendo su última gira, según sus propias palabras, para retirarse a su país. Declarado Mensajero Mundial de la Paz por la UNESCO, nadie esperaba este final tan trágico para él. Latinoamérica y el mundo de la música le lloran.

Al cap de poques hores a Wikipedia ja es publicava la seva mort:

Fue asesinado el 9 de julio de 2011 alrededor de las 5:45 am, en la Ciudad de Guatemala, víctima de un confuso atentado en el que recibió múltiples disparos, perpetrado por varios sicarios armados con fusiles de asalto; cuando se dirigía con su representante al aeropuerto desde el hotel donde se hospedaba para continuar en Nicaragua con su gira de presentaciones.

I.........la pell sembla de gallina ( 7 )

2011-07-05T01:22:00.003+02:00

Reprenc una serie que vaig encetar a principis del naixement del bloc on penjava vídeos que, si més no a mi, i en certs moments al menys, em posaven la pell de gallina.
En aquest cas es tracta de Chavela Vargas ( una guitarra i una veu ) amb la cançó Llorona, exemple de com, de vegades, també és tan important el com és diu com el que.

Alvaro José Van Den Brule

2011-06-30T13:00:00.002+02:00

És difícil no estar-hi d'acord.
Se pot dir cridant més; ara, més clar, més educada-ment i més a la cara, no. Altra cosa és, què, qui havia de prendre nota, en prengués.

*Repte aconseguit

2011-06-25T23:48:00.022+02:00

El pas per Xerta ( on no ha faltat ni la xaranga )

Amb el permís ( sense demanar-lo, però ) deTrail Roquetes, avui em permeto transcriure les paraules que ells han escrit al seu bloc i que faig meues:

VOLTA A CATALUNYA
SUPERADA

en coratge, solidaritat i sentiment.

Gracies a tots!!!!!

Bravo Javi, Albert i Tere.

Una sentida abraçada a tots aquells que han fet seu aquest repte
i als que avui ens han acompanyat.

Ha estat gran.... que no pare.

Sou grans, tots!!!

Els que ho han fet

Els que ho han seguit

Els que han col·laborat

Els que els han rebut.

A Aldover, fins i tot una fornada de nous corredors s'hi ha afegit

A un parell de Kms de Roquetes.....
....el grup d'acompanyats ja el formaven més de 20 persones

L'arribada ha estat apoteòsica i els aplaudiments no paraven

Foto per a la història..................i de família

* REPTE. "Objectiu difícil que constitueix un estímul i un desafiament per a qui se'l proposa".

Per tant, i tal i com ens ha "amenaçat" Albert en les paraules que ha dirigit als presents, ara, a pensar en el pròxim.
Aquí estarem, per a explicar-ho, solidaritzar-nos i felicitar-nos en acabar.

Més fotos de l'arribada.........a Picasa

D'aquí unes hores.......Objectiu complit

2011-06-25T12:17:00.014+02:00

Volta a Catalunya Solidària

de l'll al 25 de Juny de 2011

Albert Giné ( Puça )

12 etapes
i
Xavier Giné
3 etapes....i 1/2

Informació del programa de l'arribada http://trailroquetes.blogspot.com

.

Albert Giné: " Cada passa era una martellada "

2011-06-22T19:30:00.017+02:00

El relleu

Em costa utilitzar la paraula abandonament, potser tècnicament és la que cal fer servir, però com sembla tenir una connotació de rendició, el més correcte crec que, més que una paraula, hauríem d'utilitzar una frase: " El que no pot ser no pot ser, i a més és impossible " . Tots els que coneixen a Albert saben de la seva especial incapacitat per tirar la tovallola. Sí en aquesta ocasió ha estat així nomes pot ser -i és- per un motiu plenament justificat i de força major. Ningú com ell tenia interioritzat l'objectiu d'acabar les 15 etapes. Nomes un problema concret de tendinitis li ha impedit continuar amb el repte. Sense poder posar pràcticament el peu a terra, a més de inhuma, és una inconsciència voler continuar. Potser aquells dies en que va córrer amb un dits llagats i que va provocar haver de córrer xafant amb males postures, és el que ha acabat desencadenant aquestes conseqüències. Però bé.....

La frase amb la que he titulat este comentari és la que li he sentit dir a Albert més d'una vegada aquest mati entre lamentacions i alguna que altra llàgrima d'impotència, quan explicava a tots aquells que, per telefon, han pogut contactar en ell per donar-li el seu suport; abans, sa mare, els sogres i jo mateix li hem mostrat tot el recolzament i suport que, sense caler expressar-ho o exterioritzar-ho massa, sap que té. Per part dels que físicament hi érem i se'ns dubte en representació de molts, centenars, diria jo, de persones que l'admiren i valoren com es mereix.
A l'emoció d'haver de deixar la Volta, al cap d'uns minuts, s'en ha afegit una altra. En parlar en son germà Javi explicant-li la situació, aquest, en una mostra de fraternal suport s'ha oferit immediatament per acabar ell el repte. Sa mare ho ha dit ben clar:.... "És per a estar orgullosa" .
Efectivament, així és.

"Lo prometido es deuda", no havien passat tres hores i Javi ja estava al lloc on ens trobàvem, Ponts. Ara del que es tracta és de recular fins on ho havia deixat Albert després de fer 30 Km. -Coll de Nargó- i fer la resta de l'etapa fins a Ponts, uns altres trenta aproximadament.

Arribada de Javi i plantejament de les etapes restants

Així, pendent tot d'acabar de parlar-ho aquesta nit amb Albert, quan a la conveniència de fer les etapes que resten, més per asfalt o per muntanya, Javi, s'ha posat les sabatilles, els pantalons, la samarreta de Pauls que era la que avui tocava lluir, i, juntament amb l'equip d'assistència, que a partir d'ara es multiplicar per dos, han tirat cap a el Coll de Nargó.
Les etapes que li esperen a Javi, a partir de demà, son:
Ponts-Mollerussa
Mollerussa-Flix
Flix-Roquetes
Finalment, volia afegir que cal tindre en compte què, com Albert no s'ha cansat de dir, aquest repte te una vessant solidaria important i fonamental, i aquesta, no queda tocada en absolut. Si l'objectiu era la recollida del doble de Kg que de Km, pels Kms. no quedarà.

M'ha costat decidir-me per la foto de l'encapçalament, però crec que finalment he encertat. Després del relleu fraternal......LA VOLTA A CATALUNYA continua.

A les dures i a les madures: S'havia d'informar als amics i seguidors.

El destí ha volgut que el lloc de trobada es digues "Bravos". Pos això: Bravos, els dos.

perdó......... els tres.

Albert s'ho mereix

2011-06-21T00:28:00.014+02:00

La foto correspon al seu pas pel pont d'Amposta, la primera etapa Roquetes-Cambrils

L'anterior entrada del bloc ( darrerament no sovintegen ) també l'ha vaig dedicar a ell, però el xic s'ho mereix. Espero que la força que li envio des d'aquí, li serveixi, si més no, per a afegir-li uns grams més força. Al seu bloc http://albertgine.blogspot.com/ hem anat seguint etapa darrera etapa les peripècies i fatigues que li està comportant el repte, atesa la extrema dificultat d'aquest, no és podia esperar res menys.
A dia d'avui ja ha cobert 10 etapes de les 15 previstes. La Volta, però, pel que explica, s'està convertint cada més en un martiri degut sobre tot a la inflamació dels peus i que son finalment el problema principal en que es troba. A les dues darreres etapes ho ha deixat ( valguem Deu, quin pecat ) quan faltaven 9 i 8 Km. per a "la meta".

primera etapa a punt d'arribar a Amposta, fins on el va acompanyar el seu amic Xavi Royo.

En els ultimes cinc dies la mitjana d'hores empleades ha estat de 10 1/2; tot això amb un sol que bada les pedres i una temperatura prou alta. No crec que em cegue la proximitat que hi tinc ni el seu tarannà solidari i altruista, crec sincerament que el que està fent és objectivament digne d'aplaudiment unànime i sincer. Com ell diu sovint, si no fos pels motius solidaris que hi afegís als seus reptes, dificilment ho aconseguiria. Clar què, a banda de totes aquestes motivacions extra, i el cap psicològicament ben moblat amb una força mental a proba de bombes, cal, no cal dir-ho, unes condicions físiques extraordinàries.
La majoria de dies ha estat acompanyat algun que altre km. per algun company atleta que s'anat a trobar en ell des de diferents punts de Catalunya, i el cap de setmana pel seu germà Javi, la qual cosa, segons ha dit, li ha servit de molta ajuda.

Per a qui encara no el conegui, deixo aquest vídeo que li van fer en ocasió de ser nominat candidat a Roquetenc de l'any:

Volta a Catalunya d'Albert Giné

2011-06-10T20:20:00.002+02:00

El roquetero Albert Giné ens té preparada una altra de les seves, a partir de demà mateix dissabte quan, a les 6 del mati, emprendrà un altre dels seus reptes, desprès de la Marathon des Sables, les Ultra Trails, com ara la Cursa del LLop etc, ara toca LA VOLTA A CATALUNYA. Un repte personal i no sé sí amb molts de precedents. Al seu bloc ha explicat i anirà explicant l'experiència.
En aquest cas, a més de la component estrictament esportiva - no competitiva, lògicament- cal afegir-hi un vessant de solidaritat i humanisme digne de menció i elogi.
Pel que fa a l'aspecte de l'"aventura" estrictament, els números parlen per si sols. La volta consistís en fer al llarg de 15 dies 1.300 Km. aproximadament, amb 15 etapes consecutives, vol dir que sense cap dia de descans. Les etapes van des de la més "curta" de 70 Km, fins la més llarga que en té 100. Això vol dir que la mitja de Km/dia està entorn als 84.
I l'altre aspecte del repte per al que Albert ens demana col·laboració i solidaritat ( a tots ) és aconseguir recollir el doble de kgs. de menjar que el de Km que ell farà, per tant la fita és arribar, com a mínim a la xifra de 2.600 Kgs d'aliments. Aquests aliments formaran part de l'expedició solidaria que cap a finals d'any anirà al nord d'Africa. Els destinataris d'aquests aliments seran el poble Saharià, al que Albert, a la Marató de les Arenes que va fer pel desert del Sàhara l'any passat, va poder constatar les penúries i necessitats de tot tipus per les que passen.
Cal dir que els aliments s'han de dur al pavelló d'esports de Roquetes per les tardes de 5 a 9 i lògicament han de ser productes d'un consum preferent de llarga durada.
El repte el trobo extremadament complicat. De voluntat, d'esperit de sacrifici i esforç, em consta que no n'hi falten, com ell diu, després d'un km un altre........i el cap tant fort com les cames, sinó més.
Nomes per l'intent, és mereix el reconeixement i admiració de tothom.
Endavant.

Diumenge 29

2011-05-26T18:45:00.000+02:00

....a les 5 de la tarde, us esperem. A la Santa Creu de Jesús.

catalònia final temporada - presentacion imagenes

Vídeo electoral PSC

2011-05-14T17:58:00.002+02:00

Visc a una ciutat moderna i emprenedora,
que es desperta cada dia en ganes de millorar
Tu hi pots contemplar els paisatges i la història,
passejar-te pels carrers perquè a casa teua estàs.
És la nostra gent que és valenta i decidida,
té molt clar que aquestes terres tenen molt per demostrar
Som apassionats i estimem les nostres terres,
Som el riu Som les muntanyes, tots nosaltres volem més!!

PERQUÈ TENIM UN PASSAT COMÚ
PERQUÈ VOLEM UN FUTUR EN TU
CADA COP QUE EM NECESSITES
NO DUBTES QUE ESTARÉ EN TU
PERQUÈ NOSALTRES VOLEM MOLT MÉS
I TENIM CLAR QUE PODEM SER MÉS ,
LA CIUTAT ENS HO DEMANA
NO HO DIXESSEM PER DESPRÉS

La lletra i música és de David Espinós i la veu de Cristina Espinós
Quant a l'actuació musical, nomes fa falta una mica d'assaig en el karaoke.

2011

2010-12-31T21:08:00.004+01:00

Que la sort, salut i feina ens acompanyen, individualment i col·lectiva.

" Sant tornem-hi "

2010-10-27T13:11:00.002+02:00

És força conegut què el casal popular Panxampla ha presentat una moció a l'Ajuntament de Tortosa per tal que es retiri certa ( no tota ) simbologia franquista de la ciutat. Aquesta moció va acompanyada de 2.000 firmes que recolzen la iniciativa. Entre la simbologia que ara es proposa retirar està la del monument, conegut com de la batalla de l'Ebre, del mig del riu, a més del canvi de nom del grup 13 de Gener i de l'IES Joaquin Bau. Però bé, avui em vull referir exclusivament al monument.
Fa pràcticament 2 anys en parlava al bloc, llavors em decantava per algun tipus de reconversió del monument, ara, escoltant, llegint etc. i, com sempre, deixant la porta oberta per ser convençut per altres opinions o solucions, em decanto per la retirada definitiva.
Hi ha qui diu què existeixen altres monuments ( normalment sense cap simbologia explicita ) que commemoren victòries en batalles o guerres, per exemple els arcs de triomfs o altres. No és el mateix; el "nostre" monument, tot i que fa uns anys es va treure el símbol del victor i les plaques commemoratives a banda i banda de riu encara hi figuren la creu i l'àguila imperial; ben mirat ( foto de dalt ) es veu com la silueta encara continua espantant.
M'alineo amb aquells que defensen que un símbol d'aquesta naturalesa ( el més gran de Catalunya ) és dificilment re-convertible, és com si una gran creu gamada de 50 m2 la volguessin transformar en una altra cosa sense tirar-la a terra. No ens enganyem, el monument va ser encarregat, concebut, dissenyat, parit, col·locat i inaugurat per commemorar els "25 años de paz " i en honor dels que " hallaron gloria en la cruzada ", i tots sabem qui van ser els que "la hallaron". Així, i encara que nomes fos per això, val la pena que, ates què de monument als que no " la hallaron " no n'hi ha cap ( no fa falta ) millor que desaparegui el que hi ha. Al cap i a la fi els que la "hallaron" ( molts potser sense saber-ho ) atacaren i els altres es van defensar ( molts potser també sense saber-ho ).
Encara que nomes fos per homenatge i reconeixement als perdedors represaliats i evita'ls-hi la visió permanent i el trist record, fora monument.

Jordi Bertran Company

2010-10-13T13:31:00.002+02:00

Guitarra, tros d'espuma i xiulet de canya ( mirlitó ) o, com en poc es pot fer molt. A més del que es pot veure al vídeo següent, la companyia també fa altres números amb lletres, d'aquí aquestes paraules:

" Amb lletres fetes d'espuma hem creat un univers de personatges, jocs, coreografies, humor i accions dramàtiques, on es demostra que les lletres no solament serveixen per omplir papers i ordinadors. Amb elles hem construït un mon excitant, inspirat en la poètica de Joan Brossa".

Per a veureu de prop i més detall http://www.youtube.com/watch?v=DxDL_rTPEM0

Protocols

2010-10-08T11:45:00.004+02:00

Fa una setmana aproximadament va hi haure una topada a una cruïlla de carrers de Jesús. Res d'extraordinari sinó fos per que en un parell de setmanes, al mateix lloc, n'hi han hagut tres. Tot i què cal suposar que tothom coneixem allò de la dreta ocupada quant no existeix senyal de cediu el pas o STOP, el cas és que a determinats llocs sembla que hi ha gent que se'n oblida, o com a mínim no ho respecta. Lo qual també hauria de portar als responsables a estudiar la conveniència de senyalitzar-ho.

En qualsevol cas, a banda de la reflexió anterior, el títol de la entrada ve per una altra raó.
Estem acostumats, darrerament, a escoltar la paraula protocol quant ens preguntem per la quantitat d'efectius sanitaris, policials i de bombers en determinat accidents de transit. Recordo que fa un temps a l'Avda. de la Generalitat, en un incident amb un cotxet de crio -al qual no li va passar res- van acudir a banda de la policia local, bombers i ambulàncies. Òbviament no ho se per cap font oficial, però la gent sol dir: " diuen que ho mana el protocol" .
A la topada que referenciava al principi, a la qual no va aver-hi cap ferit i semblava no existir discrepància dels conductors quant a la culpabilitat, van acudir 2 cotxes patrulla de la policia local i 2 més dels Mossos, a més d'una furgoneta del mateix cos.
No soc, al menys conscientment, ans al contrari, dels que es deixen arrossegar per la demagògia i populisme, però, no cal ser molt imaginatiu per pensar que, mentre aquests efectius estaven allí, en algun lloc no molt lluny ( canalet, per exemple ) algú podia estar fent-ne de les seves, a casa d'altres.
En definitiva, si la raó son els protocols, potser que revisem els protocols, NO ?

Canvi. Per a bé, o per tornar als 23 anys?

2010-10-04T13:37:00.003+02:00

Resulta paradoxal que, des de les nostres terres, quan la inversió de la Generalitat en quantitat al menys, ningú qüestiona, les enquestes no siguin del tot favorables als partits que han estat governant la Generalitat de cara a les eleccions del 28 de Novembre.
La memòria certament sembla curta. No ens recordem de quant des de els successius governs de CIU l'atenció cap a les TTEE és fonamentava més amb visites institucionals que en inversions per al territori. Darrerament, CIU de l'Ebre nomes fa que insistir en que, tot i acceptam l'increment en relació a altres temps, aquesta, no s'ha fet bé. Clar, la inversió no és pot discutir, la qualitat d'aquesta si, i sempre serà susceptible de ser criticada i d'esta manera devaluar-ne la importància. A més, quant parlen de que aquesta no ha estat dirigida cap on caldria, no diuen quina es la seua alternativa i on haguessin destinats ells els recursos. Tothom ens hem passat anys i panys reclamant carreteres i vies de comunicació, començam per la cambra de comerç i acabant pels sindicats i tots el partits. Ara, en aquest aspecte, tenim la inversió més gran mai feta ( carretera C12-Horta S. Joan, Vinallop-Ulldecona, Pont Sant Jaume-Deltebre, i la variant de Jesús sobre la taula ). En quant a Sanitat, la inversió a l'Hospital de la Santa Creu amb la unitat de radioteràpia; caserna regional del Mossos d'Esquadra i en educació el campus de la Rovira i Virgili, també la seu de les delegacions, aixi com la llei de barris per a tot Catalunya que, en el cas de Tortosa i alguna altra població d'aquí ha permès donar una empenta -espero que definitiva- a la rehabilitació i dignificació dels cascs bells i vells. No em vull referir a qüestions menors o de "'obligado cumplimiento" que serien quasi com una inversió corrent ( ara i abans ), ja siguin CAPs o dispensaris en sanitat, i en educació, col·legis de primaria o instituts. També hi podríem afegir, en qüestió política estricta, l'impuls i posada de fil a l'agulla de la Vegueria.
Com tot l'anterior és tant evident i dificilment rebatible, resulta que ara segons CIU, el que toca és un canvi. Un canvi per a que, per tornar a les visites, cops d'esquena i bones paraules?

Segons he escoltat al debat que és va fer el dissabte a l'auditori Felip Pedrell, el Sr. Sancho, diputat de Convergència, va acceptar explícitament que la inversió ha estat mes important que mai i que això no ho discuteix. El que diu és que més enllà d'aquesta realitat, el que es respira a l'ambient és un canvi. Sempre tothom parla de canvi, l'eslògan que fa 28 anys va portar F. Gonzalez al govern de l'Estat amb aquesta beneïda paraula o concepte, però no sempre funciona.
Sancho va atribuir al tripartit que en la present legislatura s'ha practicat el que es coneix com les "M's" ( Metges, Mestres i Mossos ) als que se'ls omple la boca parlant de sanitat, educació i seguretat recrimina que s'hagin incrementat els membres d'aquests col·lectius ( perquè els paguem entre tots ), i en un rampell d'ocurrència sense precedents, hi va afegir una altra "M", de militants. No vaig entendre a que es referia i que criticava, que augmentés el nivell de militància dels partits del govern o que creixien el nombre de cara a aconseguir alguna cosa; si fos aixi, que no ho sé, es un membre de Convergència qui ha de parlar d'això? Tal com li van recordar des del public, tot fent al·lusió a determinat Consell Comarcal.
És del tot evident que tot aixo ocorris simultàniament a una crisi de dimensions extraordinàries que en res ajuda a posar en valor altres coses que s'han fet. Tothom sap que el govern de la Generalitat poca cosa ( no seria just dir gens ) ha tingut a veure amb la responsabilitat de la crisi, ara, la gent té tot el dret a no discriminar i castigar qui vulgui i de la manera que vulgui i si és esperonat interessadament des de la oposició més que més. Segur -seguríssim- que hi ha coses ha criticar, per la meva part cap inconvenient en constatar una certa falta de diàleg sobre la variant del canalet o la discutible gestió sobre la sequera, aixi com ressaltar, una vegada més, la falta d'unitat en l'acció de govern entre els tres partits que l'han integrat i que sobre tot en el cas de ERC, sempre capficats amb marcar perfil propi i capitalitzar quasi exclusivament el que feien els departament que ells encapçalen, distorsionen la imatge pública. I aixo ha perjudicat al conjunt.
A l'ambient que segons el Sr. Sancho es respira, cal afegir-hi una fatalitat que juga en contra, en este cas del PSC, mentre des de la caverna mediàtica espanyola o la dreta més carca s'acusa de partit nacionalista als socialistes catalans, des de sectors del nacionalisme i sobiranisme català s'acusa el PSC, encara, de sucursalista i espanyolista, i clar, a Catalunya sinó s'és independentista el "nostre" partit és Convergencia que no li cal fer mèrits de catalanista.

foto: Mundofotos

29 S, clar que sí

2010-09-28T20:14:00.001+02:00

Soc plenament conscient del descrèdit, guanyat a pols en no poques ocasions, i atribuït injustament, les més, per part de la caverna de sempre, de les organitzacions sindicals, però el que no es pot és perdre el nord i deixar-se arrossegar per la corrent actual de desprestigi dels sindicats. És veritat que aquests, en general, primer per consolidació i després per deferència, no han estat objecte de la crítica pública i, normalment, podríem dir que han estat tractades de manera condescendent, però una cosa es abandonar aquesta actitud certament benèvola i l'altra és atacar a tort i a dret, des dels alliberats passant per les subvencions que reben fins l'acció sindical que practiquen.
Els mateixos que fa un any criticaven la falta de pressió i mesures de força contra el govern, ara, son els que critiquen i no recolzen aquestes mesures. Evidentment contraposen la contradicció que els representaria l'està a favor d'una vaga general i el seu hipotètic redit electoral amb el suport a la patronal - amb Diaz Ferran al cap davant- i clar, no hi ha color. Cal acceptar, a més, que els sindicats, quan se'ls interpel·lava sobre la conveniència de fer vaga i se'ls criticava per no anar contra el govern, sempre havien dit que quan es toquessin drets dels treballadors en actiu o no i pensionistes ( reforma laboral ) es respondria amb conseqüència. I aixi ha estat.
Tot i no considerar-me persona fàcilment manipula-ble i resistir-me a ser utilitzat per uns i per altres i pecar més aviat de crític inveterat, prefereixo més ser utilitzat com a numero dels vaguistes que com a quartada del govern i patronal i dels que no l'han secundat.

Lamentablement, però, el meu recolzament nomes podrà ser simbòlic, com altres 4.500.000 més.

" La Sra. Pepeta "

2010-09-13T23:22:00.000+02:00

Amb aquesta expressió, ( perfectament intercanviable per la de Sra. Maria ) sembla ser que fa anys -potser encara avui- a TVE Catalunya es feia referencia a l'espectador/a de fa 20 anys, que des de casa seva contemplava aquella televisió. Se sobreentenia que " la senyora pepeta " era aquell espectador/a de perfil baix i amb limitada capacitat de compressió i, si aquests ho entenien, ja volia dir que ho entenia tothom i, encara què sense la competència de les teles privades, ja devia ser important l'audiència i aconseguir com més espectadors millor.
L'admirat antropòleg, com demostra l'enllaç del costat, Manuel Delgado, llavors participava en un programa a TVE Catalunya que molts de la meua quinta recordaran, es deia "Tribunal Popular", es tractava de la simulació d'un judici on ell feia de fiscal i Ricard Fernandez Deu d'advocat. Alguns programes de l'estil s'han intentat fer després però..."nunca segundas partes fueron buenas". El mateix Delgado conta al seu bloc, què quan el programa, vista la seva acceptació, va passar a la primera cadena, el cap de programes -ja desaparegut- Joan Ramon Mainat, li va comunicar que per tal que la senyora Pepeta ho entengues, prescindien d'ell ( devia ser per massa intel·lectual ) i fixaven a Javier Nart ( aquell que ha acavat de tertulià d'Intereconomia ).
Per a mi deu ser un dels 10 programes de més grat record. Tot i la seva dosis de teatralitat televisiva; què de televisió es tracta, per altra part.

La referencia, a la part final del vídeo, a la "Senyora pepeta" i el somriure còmplice de la imatge última del "fiscal" explica tot el que he dit. És el mateix Delgado qui penja aquest i altres tipus de vídeo de fa uns anys al seu canal de Youtube:

Jordi Pitarque

2010-09-09T01:10:00.002+02:00

No cal molta imaginació per entendre quin ha de ser el sentiment i la desolació dels pares, familiars i amics en general davant la mort del jove jugador del Reus i veí de l'Ampolla, que va morir dilluns.

Vaig escoltar a l'Ebre TV declaracions del president de l'Amposta, Tortosa, i els entrenadors Jordi Fabregat, Nacho Perez i Carlos Blanch. Les seves paraules eren certament emocionants. Tots van destacar l'educació, comportament i simpatia del jove jugador. Com molt bé va dir Ximo Rambla el sentiment de tristor i pena que puguen sentir tot el col·lectiu de futbolistes, coneguts i ebrencs en general, no és comparable, però, amb el de la seva família. Que descansi en pau.

No sé, lògicament, si les causes de la seva mort, han estat conseqüència de la pràctica del futbol, del propi partit del dia anterior al Prat o simplement ha sigut una desgraciada coincidència i, per tant, li hagués pogut passar igualment sense la necessitat de fer cap esport. De fet, encara que excepcionalment, sempre hi ha hagut casos de gent jove que mort de manera relativament fulminant i sobtadament i sense cap sobre-esforç previ.
El que si crec saber, és què els controls mèdics que és fan habitualment als equips d'inferior categoria ( amateurs ) no son ni molt menys tot l'exhaustius que caldria, ja no parléssim dels del futbol base que, a més, en la mesura que és quan comencen a practicar de manera regular l'esport, caldria fer-ho amb tot el rigor precís per tal de detectar certes anomalies i evitar mals pitjors. Aquí, però, cal dir que els pares, de manera conscient o inconscient, estan/em assumint un risc que, sent coneixedors del tema, ho passen per alt, ja sigui per no voler -o no poder- assumir els costos de les revisions o pel que sigui, però el cas és que s'està acceptant un risc. Cert és què, pels centenars de milers de persones que practiquen esport, és molt baix el numero de persones que es veuen afectades per algun tipus d'incapacitat, i nomes se'n parla quan toca de prop o afecta a algun esportista d'elit, primera divisió etc.
Anit vaig veure una entrevista a un preparador físic d'un equip de tercera de Madrid, ell mateix va dir que eren més importants les proves físiques que va passar ell mateix per fer de preparador que no les dels propis jugadors. Increïble.
Diria més, i sense entrar en massa detalls, hi ha casos de metges que firmen un determinat document oficial ( comprat prèviament ) certificant una capacitació de cara a afronta unes probes d'esforç físic ( per exemple per a entrar INEFC, etc. ) que, en algun cas, NI VEUEN a l'interessat.

Nou bloc

2010-09-08T01:55:00.006+02:00

Coincidint amb l'inici de la temporada futbolística i de la mateixa manera que vaig fer les darreres tres temporades amb el juvenil del Jesús Catalònia, aquesta, la 2010/11, he obert un altre bloc, JesúsCata, (Jesuscata.blogspot.com), dedicat a l'equip filial del club, que competirà a la categoria de la tercera territorial. A la columna de la dreta hi ha l'enllaç.
L'altre bloc del juvenil continuarà obert per si algú li pot interessar.

"La llorona "

2010-09-04T20:29:00.002+02:00

Deixo aquest cançó ( en aquest cas sense imatge ) que interpreta Joan Baez d'aquest tema popular mexicà, encara que no hi ha unanimitat en ubicar els seus orígens de manera definitiva. N'hi ha moltes versions, entre altres, Chavela Vargas i Raphael. Mägo de Oz també va fer una versió instrumental titulada La "leyenda de la llorona"

Més informació respecte a la llegenda de LA LLORONA

ONG's, imprescindibles?

2010-09-02T02:12:00.002+02:00

Després d'un temps d'inacostumada absència, amb el que les muses o bé no m'han visitat o quan ho han fet no m'han agafat davant el teclat, ja torno a ser aquí.
Ja fa temps crec que vaig escriure alguna cosa sobre l'altruisme en general i l'objecte d'agraïment que les persones que el practiquen mereixen, independentment del sacrifici que per cadascú representa el fer-ho. Les ONG's, òbviament, son les que més gent d'aquest tipus poden acollir al seu sí. Deu fer una setmana de l'alliberament de les dos persones que estaven segrestades al Magreb, membres de l'ONG Acció Solidaria de Barcelona, la veritat és que a banda de que s'hagi pagat el rescat i la conveniència o no així com la comparació amb altres casos, el fet de l'alliberament és motiu d'alegria.
De totes maneres, sempre he pensat en relació a aquestes organitzacions que, reconeixent el bé que poden arribar a fer als llocs on van, tot el dineral que gasten en el seu funcionament, amb personal, infraestructura, viatges, i algunes fins i tot en publicitat pagada, en algun cas pot ser més gran que el propi import que finalment arriba al destí. Tot aixo sense que, com han hagut casos, pel camí, hi hagi algun ( o més de quatre ) espavilats que entenguin que la solidaritat ven entesa comença per un mateix.
Per aquella persona que rep una ajuda ja sigui material personal o en forma d'infraestructura per a la col·lectivitat, aquesta, no cal dir-ho, és ben rebuda, acceptada i agraïda, i suposo que no l'importa massa si li ha arribat 10 i li podia haver arribar 30. Tampoc li deu importat gaire si els qui la porten ho fan amb un determinat sentiment, per una determinada raó, o per auto-realització.
El cas és que jo no puc deixar de pensar quan veig totes aquestes ( o moltes, per no ser injust ) ONG's amb la seua parafernàlia de màrqueting, publicitat, viatges de vegades exòtics etc. que alguna cosa no es del tot "pura" i que, a part del resultat final, i veig massa gorres amb la visera convenientment corbada, ulleres fassion, armilles amb logos tipus Paris/Dakar i caravanes pel desert que potser recorden més un safari fotogràfic que no pas un convoy humanitari. Ja no vull entrar a valorar allò tant comentat de que no cal anar tant lluny per practicar l'ajuda humanitària. Ara, per a mi, qui més s'assembla al que jo entenc com gent que es desviu pels altres, sense cap tipus de reconeixement, ni tant sols mediàtic, son organitzacions com Caritas o La Creu Roja, aquests, de gorres amb visera corbada, administratius, caps de premsa i de gabinet i camions amb molts logos de propaganda, més aviat pocs.
El que és indecent i una immoralitat és que encara avui dia tanta gent al mon hagi de dependre de la solidaritat individual i no s'arbitren les mínimes mesures per a que, al menys, ningú passi gana mentre altres llencen el menjar. Al cap i a la fi, el que fan la majoria d'aquestes organitzacions no és res més què el que sempre s'ha criticat, des de determinades opcions ideològiques al menys, la caritat abans que la justícia.
Per suposat no estic parlant d'aquelles persones ( bombers, metges, infermers etc ) que davant de catàstrofes concretes acudeixen en auxili d'altres persones que ho necessiten.

Recomano la lectura d'aquest article de Joaquim Pisa del seu bloc Aventura en la tierra

.

Pregoners

2010-08-17T11:14:00.004+02:00

Segons ens conta La Marfanta el pregoner de les festes de la Cinta serà l'exalcalde Vicent Beguer. No vull entrar ara a valorar els criteris que es fan servir en les designacions al 90 % d'ajuntaments. Nomes constato que, amb honroses excepcions, es posa en valor com mai una especie de sinergia tàcita: Et convido i et faig propaganda en agraïment i contraprestació al que has fet o faràs ( per mi o pel poble ). Val a dir que el cas del Sr. Beguer potser s'apartaria una mica d'aquest criteri i s'emmarcaria més en una qüestió personal i/o petit homenatge; per altra banda, no se si l'alegria i la rauxa serien els trets més característics de l'exalcalde per pregonar i cridar a la festa. Res a veure amb Joan M. Roig ( exalcalde d'Amposta ), tot i que també es podrien criticar els criteris d'elecció, et aquest cas però, l'argument de l'agraïment seria més justificat. Vaig veure el seu prego a les festes d'Amposta on va tindre el "valor" de cantar ( no recitar no, cantar ) un parell de jotes davant d'un auditori que és va posar a la butxaca, amb predisposada entrega, aixo si.
Potser el Sr. Beguer em farà quedar malament i fa el mateix.

Correbous

2010-08-13T18:15:00.005+02:00

Des de la polèmica per l'abolició de les corrides de bous a Catalunya, i les seves conseqüències i repercussions interessades, ja sigui per l'absència de noticies en època estival o pel que es vulgui, el cas és què dia si, dia també, no parem de veure noticies, reportatges, comentaris i connexions en directe de les televisions des de les nostres terres ( Masdenverge, Campredo, Camarles, Amposta etc. ), començant per "Informe Semanal" de TVE passant per Tele5, Antena3, Cuatro i Tv3 ( la nostra ), sobre el que anomenen correbous i jo sempre havia sentit dir bous. Quin gran desplegament. Nomes hagués volgut el mateix grau d'interès per La Mora morisca, el Renaixement o la festa DeltaSound, per exemple, què, per aquestes mateixes cadenes, pràcticament no ha existit.

La meva opinió sobre la prohibició en particular i de la festa en general ja en vaig parlar en un altre post, però si que m'interessa destacar, respecte als bous d'aquí, tot just el que sembla que amaguen els mitjans que en parlen: Els bous no és maten, una part importantíssima de les diferents modalitats es realitzen a la plaça i sense cap tipus de maltracte, en canvi nomes es parla i s'ensenyen imatges del bou capllaçat, del embolat i alguns dels bous a la mar. Sobre el quals també tinc una opinió critica i em decantaria per la prohibició.

Segur que, com passa en altres temes, la immensa majoria de la resta de Catalunya mai s'havia interessat pels nostres bous tant com ara. Uns per què ho han descobert, altres per què ho rebutgen i la majoria mal informats per què des de la Catalunya "quemaca" i mediàtica es dona una informació manipulada, començant per Pilar Rahola i la seva crida des de La Noria a la gent de les Terres de l'Ebre perquè deixes de fer aquestes "salvatjades".

Les fotos volen ser una representació del que, tot i no entusiasmar-me, entenc que son la majoria de bous a la plaça: diversió, corredisses, rebolcades, jocs i..........berenars.

Els Quicos ( de nou )

2010-08-05T20:51:00.003+02:00

Fa tres mesos posava un vídeo dels quicos que vaig enregistrar jo mateix a Corbera en ocasió de la celebració de la mostra d'espectacles de la memòria. Avui en penjo un altre amb la famosa cançó adaptada al català de Si me quieres escribir ( si algun dia em vols escriure, ara ja saps on trobar-me )

Això és de bojos.......

2010-07-29T14:04:00.003+02:00

.....O com a mínim ho pareix. No és la primera vegada que reconec en aquest bloc la meva malaltissa mania d'escoltar emissores i teles i llegir diaris que s'allunyen de la més elemental norma d'equitat i prudència. No diré que cadascú no hagi de tindre les seves opinions i defensar-les de la manera que millor considere, però fer-ho de forma tant sectària, insultant i tergiversadora de la realitat és un insult a la intel·ligència i quan no, una injustícia. També cal reconèixer que a casa nostra, potser no tant des dels mitjans, però si des de algun partit, es porta l'aigua al propi moli de manera exagerada i no menys insultant.
Ja en vam tindre prou mostres amb les reaccions que sobre la manifestació contra la sentencia del TC va haver a Barcelona. Per resumir-ho, en aquesta ocasió, acceptant, mes o menys, la gran participació, la coincidència des de aquesta premsa/radio/tele/tertulians va ser la de valorar més els que s'avien quedat a casa que no el que havien anat a la manifestació. Per altra part, hi ha qui va voler -i encara vol- vendre la manifestació com una inequívoca reivindicació de la independència de Catalunya.
Ara, sense temps per a respirar -ja no vull parlar de la llei de vegueries, comissió sobre cas Palau etc.- , ens trobem amb l'aprovació de la ILP sobre les corrides de bous. Aquí si que n'hi ha per acabar boig. Jo, pel que vaig comprendre quan reclamàvem la democràcia, ja entenia que aixo no era gens fàcil, de vegades incomode, que era més difícil de gestionar i el sistema era més complexe que l'anterior. Algú diu que és el menys dolent dels sistemes; jo vull creure que és el millor. Dit això, el que tampoc és normal és que sembla que hi hagi un especial interes en demostrar i posar l'accent en les coses que ens separen ( entre partits, països, persones ) que no pas en les que ens uneixen i que, com deia aquest mati el notari Lopez Burniol, encara que fos per pessetes i metres quadrats caldria ( com es fa amb el repartiment d'una herència entre germans que no s'entenen ) cal posar-se d'acord, deixant a banda els sentiments. En definitiva, pactar.
Tornant a les reaccions viscerals sobre la decisió del Parlament sobre les corrides, l'embolic -parlant de besties- és bestial: des de qui nega la legitimitat de Catalunya i el seu parlament per a prohibir la "festa" ( " Tienen potestat para regular, no para prohibir", " ¿quien es un parlamento regional para aprobar una prohibición así?)", el PP ja ha anunciat una iniciativa al congres per tal de declarar la "fiesta" d'interès cultural a protegir a tot l'estat. No cal dir que hi ha que hi veu, una vegada més, la mà negra del nacionalisme català ( "No nos engañemos, tras la prohibición está la rotura de lazos con Espanya" ) Per acabar d'adobar-ho, El Mundo, avui mateix fa una portada amb una foto de Montilla i Carod amb el peu "Tirunfan los animales", La immensa majoria de mitjans de Madrid, més bel·ligerants amb la prohibició del parlament, han destacat la llibertat de vot que tant CIU com el PSC van donar als seus diputats, ara bé, sobre el sentit del vot dels socialistes ( 31 a en contra de la prohibició ) no diuen res de res, és més, culpen Montilla ( que va votar també en contra ) d'aquesta prohibició, Esperanza Aguirre va més enllà, culpa directament Zapatero. Son les mateixes veus i plomes que normalment solen reclamar les llistes obertes, la llibertat de vot i de consciencia dels diputats, els que més escandalitzats es mostren davant la llibertat de vot en aquesta ocasió. Hem tingut que escoltar els argument de sempre respecte a la falta de representativitat d'uns diputats o d'un parlament quan una cosa no els agrada ( "nadie pedía un nuevo estatuto" , " en la calle no hay una demanda de la prohibición de las corridas" ) i la més demagògica i enganyosa: "los catalanes tienen otros problemas", segurament que tenim altres problemes i més grues, cert; però que passa quan parlem de finançament per tal de resoldre aquests problemes? llavors l'argument es que volem " continuar viviendo del resto de España".
En qualsevol cas, el conflicte permanent crec que no ens convé. Falta no res per tornar al boicot als productes catalans. I a més per a que, al cap i a la fi, acabéssim en un govern del PP a Madrid, amb el recolzament, si cal, d'aquesta CIU tant nacionalista i tant antitaurina.
Per altra banda, per acabar d'embolcallar-ho tot, els que defensaven, a Catalunya, la continuïtat de la "festa", parlant d'embolcallar, ho feien amb senyeres, barretines i en algun cas estelades, cal reconèixer però, que potser ho van fer per tal de fer-se perdonar entenent que podien ser titllats d'espanyolistes.
Formalment podríem dir que la prohibició, un cop descartada l'equivocada -per incerta- argumentació de falta de tradició, historia etc. s'ha basat més en el patiment i tortura del bou; llavors, si l'argument és aquest, sentint-ho molt, hauríem d'acceptar que algunes de les practiques dels nostres correbous ( embolat, capllaçat ) no son exemple de tracte exquisit i s'hauria d'actuar en conseqüència.
De totes maneres, sentir, com he sentit, que la decisió és pròpia d'"aldeanos," "provincianos," "incultos" i "cerrados". es una mica fort, sense anar molt lluny, a França, tret d'alguna zona de la Catalunya nord, a la immensa majoria del país no s'en fan, son aldeans i incultes, per aixo?, Clar que, Mas també ha dit que amb la prohibició deixa una Catalunya millor per als seus fills. Vols dir que aixo depèn de que a Catalunya es fessin 3/4 corrides d'importància a l'any?. Tampoc crec que els hi falta raó a aquells que defensen que donada la transcendència actual, no calia prohibir res, hauria mort tot sol per falta de parroquians.
Mai he assistit a una corrida de bous. Els correbous o bous al carrer, no m'agraden especialment, però no tinc cap inconvenient en reconèixer que el vídeo que vaig veure de José Tomás d'una corrida a la Monumental, em va agradar. I els que defensen que, amb els mateixos arguments, s'hauria de prohibir la caça, sinó és per motius de preservació de l'equilibri d'espècies, o supervivència, tenen més raó que un sant, amb el greuge que als moixons el disparen amb total impunitat i "desarmats".
En determinats àmbits la polèmica i debat de la tauromàquia la volen reduir a una qüestió identitària per part del nacionalisme català, encara que, curiosament, els mateixos que critiquen aquesta motivació, son els que més l'utilitzen com a "fiesta nacional", i anar contra ella, lògicament, és anar contra Espanya. Tampoc es pot amagar, però, que per l'altra banda, confessant-ho o no, aquest és un tema que serveix perfectament com a fet diferencial i diferenciador ( encara més amb tota la repercussió mediàtica internacional ) del que és Catalunya.
Arribats aquí, el que hagi tingut la paciència de llegir-ho, pot dir: sí, però tu, que hauries votat?. No es estrany. Jo m'hauria abstingut. Entenc que tots tenen RAONS, ara, no sé on esta LA RAÓ.
Potser el secret esta en relativitzar-ho tot una mica i no deixar-te arrossegar pels vents -tot i que inexorables- interessats d'uns i altres. Una altra cosa es aconseguir-ho.

* les frases entre cometes i en castellà son textuals. Escoltades o llegides. No son llicencies literàries.

.

Fotos Renaixement

2010-07-27T01:34:00.003+02:00

Àlbum

Diapositives

.

Captadors d'instants

2010-07-25T23:40:00.010+02:00

Quan encara no s'acabat la festa del Renaixement, vull dedicar aquest apunt i les fotos que penjo al Picasa, a tots aquells que, càmera en mà al llarg d'aquests dies han anat captant o enregistrant imatges de la festa, dels seus personatges, grups, escenaris, participants, visitants i espectadors alhora. N'hi ha de professionals; n'hi ha, com en el meu cas, d'aficionats, i d'aquests, n'hi ha que ho fan per gaudir-ne personalment, com record, per ensenyar-ho......i també hi ha qui, com jo, penja les imatges a la xarxa per tal de fer-ne una humil difusió, i si de passada a algú n'hi agrada alguna, pos a copiar-la i desar-la.

D'aquí uns dies ja penjaré la resta de fotos, pròpies de la festa.

Renaixement ( XV edició )

2010-07-21T23:50:00.006+02:00

Com qui no vol la cosa ja ens hem plantat en la quinzena edició de la festa del renaixement.
La festa es celebra tots els anys a finals de juliol i recrea i rememora l'Esplendor d'una Ciutat al Segle XVI com diu el seu subtítol, amb tota una serie d'activitats al carrer: espectacles, representacions, música, campaments, artesania, desfilades, jocs, tavernes, vestits d'època i mil i una activitats i sobre tot.....gent, molta gent.

Aquest any, la organització ha considerat oportú, coincidint amb el quinze aniversari, oferir la lectura del pregó a Ramon Cardus, principal impulsor i president d'honor de la festa del renaixement.

Aixi mateix es farà lliurament de l'estendard a Pilar Araujo per la seva aportació en estos 14 anys passats en el disseny i confecció del vestits d'època. Em sembla molt bé.

Penso, sense temor a equivocar-me, que aquesta festa concita una autèntica unanimitat per part de tothom, començant pel propi ajuntament. Prova d'això son les escasses variacions que els diferents equips de govern han anat introduint. Òbviament, hi haurà alguna que altra veu critica o discrepància concreta en aquell o altre detall, però en general, vull pensar que hi ha prou consens.
En alguna altra ocasió ja he dit que avui per avui, si, pels moments de crisi en que ens trobem, s'hagués de triar entre el Renaixement i les festes de la Cinta ( al menys amb el format actual ), no en tindria dubte: mantindria les que comencen demà. Per interès, per la difusió, per potenciació del turisme, per l'època en que es fan, per participació......i per aglutinadores.
Per tant, èxit, endavant i a potenciar-ho.

Nou repte d'Albert Giné

2010-07-19T10:40:00.004+02:00

Avui, fa unes hores, Albert Giné, ens ha desvetllat quin serà el seu proper repte més important.
Ja fa unes setmanes, des del seu bloc, havia convidat als seus lectors que li proposessin un nou repte i que ell valoraria les possibilitats etc. però finalment s'ha decidit per una fita que ningú no va proposar-li, entre altres coses perquè no existeix com a tal prova i els suggeriments que li van/m fer tots eren de proves " convencionals " i conegudes.
I ara, ens desvela el secret sorprenent-nos en que vol fer la volta a Catalunya a peu ( o corrent ) sortint des de Roquetes ( no podia ser d'altra manera ) fins Roses, travessar fins Vielha i baixar per Lleida fins a casa.
Ell mateix ens explica al seu bloc a grans trets els primers detalls de la volta, suposo que ja anirà donant més informació d'aquí al Febrer de 2011, què és quant té previst realitzar el repte.
A banda del propi repte de fer 85 km diaris durant 14 dies consecutius, la motivació que l'espenteja és la lloable pretensió d'aconseguir el doble de quantitat en Kg. de menjar i/o roba dels Km que ell farà. Total 2.400 Kg. per a donar "a tota aquella gent Saharaui que tant em van " marcar " ", diu.
Cal recordar que Albert va participar, la primera setmana d'Abril, a la Marathon Des Sables al desert del Sahara, fent una molt meritòria plaça.

A la foto, Albert amb el guanyador de Des Sables, Mohammed Ahansal

Salvador Sostres. Quin paio, tu.

2010-07-18T20:00:00.002+02:00

Després de veure la tertúlia de Cuatro on participa Salvador Sostres, vaig fer cap al seu bloc. M'he quedat bocabadat. Ja sabia, per haver vist alguna actuació del nacionalista Sostres en altres tertúlies de canals de televisió ( espanyols, aixo si -que paguen més-) quin es el seu estil provocador i de vegades reaccionari, masclista i més carca del que ell pugui arribar a imaginar.
Peró va ser al seu bloc, com dic, on no donava crèdit del que vaig llegir el dia 8 d'aquest mes. Ell, és ocurrent, intel·ligent, audaç, mordaç i polemista de mena, totes aquestes virtuts les té, li reconec i no em desagraden, però "faltón" ho és un rato llarg. L'altre dia va fer un article adreçat a Miquel Iceta del PSC , no cal dir que critic, en coherència amb la seva militància antisocialista. En el sentit critic d'aquest no mi poso, el que critico i rebutjo frontalment és la manera que té de referir-s'hi: "La senyora Iceta" li diu, en al·lusió a la seva condició d'homosexual. D'entrada ja, aquest era el títol de l'article, i aquesta forma és la que va utilitzar en mitja dotzena d'ocasions. Ridícul i vergonyós. A més de fer-ho de manera tant irrespectuosa com ignorant. Fins i tot amb maneres efeminades ( que no és el cas ) cap homosexual -home- deixa de ser home. Fent servir la seva ironia, si fos una dona i li agradessin els homes -com ara- seria heterosexual i si li agradessin les dones, seria lesbiana. I amb dos casos continuaria sent una dona. Que ho entens, Sostres?
Aprofito per dir que, dels quatre comentaris que li vaig enviar al bloc; un criticant el tractament burlesc a Iceta i altres criticant la defensa que feia, en una altra entrada, sobre Vicent Sanchis (ex-director de Barça TV) cap d'ells els ha publicat. Visca el contrast de parers.
Clar, després he sabut que el xiquet va ser l'autor, a traves del seu bloc, d'una infàmia sobre Maragall, per la qual va ser denunciat i condemnat, posteriorment va ser perdonat pel President.
O sigui que, ven bé de persones, no parlem. Ara, lliçons, les que vulgueu.

Festes Majors

2010-07-13T19:31:00.009+02:00

Primer premi de les Carrosses

Recent acabades les de Roquetes i sense solució de continuïtat, inclús solapant-se, ja estem celebrant les de Jesús. Si fa la pila d'anys ja es va canviar de dates ( abans eren a l'Octubre, per Sant Francesc ) entre altres motius, per evitar les inclemències del temps, de moment aquest any qui no surti al carrer no serà per fred o mal temps; fa una calor que bada les pedres. Com aperitiu deixo unes fotos d'alguns dels actes que ja s'han cel·lebrat. Cosso Iris i concurs de Playback on van participar 16 grups d'altres tantes penyes del poble i, cada any, els progressos son més evidents. Els guanyadors van ser la penya MLP.

Primer premi concurs de Playback ( MLP )

Més fotos..................................Aqui

"és el que hi ha"

2010-07-12T11:50:00.004+02:00

Com era d'esperar, encara coegen, i coejaran, les interessades interpretacions dels dos fets més importants dels darrers temps a Catalunya i Espanya com son la manifestació del dissabte a Barcelona en contra de la sentencia de TC, pel dret a decidir etc. Com sempre, cadascú agrana cap a casa i capitalitza les coses en funció dels seus interessos. Res de nou.
Tot i la punta que se li pot treure a tot plegat, ara, em detindre amb un fet concret d'exemple del que dic. El diumenge vaig veure com Alicia Sanchez Camacho ( PP ), amb l'evident interes de treure importància i desnaturalitzar la transcendència de la manifestació, va deixar anar què era molta més gent la que no va anar a la manifestació que no pas la que hi va assistir; evident, però home, primer, que no tots el que no hi van anar va ser per falta de ganes i després que lo lògic es mesurar la importància de les manifestacions, pels que assisteixen i no pels que no ho fan. Passa el mateix quan ens posem a interpretar les abstencions en les votacions polítiques. Peró clar, resulta que, fa unes hores, a Els Matins de TV3, he sentit com Jordi Barbeta feia servir el mateix tipus d'argument per tal de treure importància a la milionària audiència del partit de la selecció espanyola a Catalunya. Sobre la qual, deia Barbeta, caldria destacar que hi ha més gent que no el van veure que no els que si. Suposo que cal aplicar allò tant habitual de "és el que hi ha", però no m'hi acostumo.

Veig que, si més no, en una cosa coincidim tothom i arreu. La besada de Casillas a Sara Carbonero, que va ser autèntica i que, des del primer dia de la "polèmica", vaig desitjar i esperava que passaria. ( d'aquí la foto de dalt, clar )

Manifestació

2010-07-10T18:55:00.002+02:00

Quan encara ningú no dona la quantitat de manifestants, m'atreveixo a dir que aquesta sobrepassa, i molt, el milió de persones. Me'n alegro, que es sàpiga -una vegada més- de la voluntat de ser de manera ferma i decidida, sense retalls de competències i sobre tot de símbols.

Serà que estic a mig fer?

2010-07-09T21:04:00.004+02:00

Reconec que el tema de l'estatut i la sentencia del TC està posant a prova la meva identitat pel que fa al sentiment sobre Catalunya, Espanya i el nacionalisme. Fins ara sempre havia mantingut una certa actitud sobre la que fins i tot en presumia. Mai m'he declarat nacionalista, ni català ni espanyol; se que molts nacionalistes catalans no admeten que un pugui no ser nacionalista ni d'aquí ni d'allà, però és exactament així. Em podria considerar, aixo si, catalanista, en tant que defensor de les nostres coses, i per sobre d'elles la llengua que crec és el tret diferencial més clar i identificador. Es podrà dir que si un és catalanista forçosament ha de ser nacionalista, bé, jo no m'hi sento, sovint aquest sentiment solt anar acompanyat de voluntat d'exclusió, d'uniformitat i d'enfrontament. Tot i acceptant que, de fet, no és el mateix el nacionalisme català ( a la defensiva ) que l'espanyol ( històricament utilitzat per atacar ) .
Quant a l'Estatut, més enllà de les consideracions jurídiques, el que emprenya de veritat és la retallada que ha sofert aquesta norma fonamental per a l'autogovern i, a més a més, després de quatre anys d'aplicació. La menció explicita en vuit ocasions a la " indivisible unitat d'Espanya " és provocadora i innecessària. La referencia al nul valor jurídic de la menció nació al preàmbul, l'eliminació del concepte "prioritària" en l'ús de la llengua als estaments oficials, juntament a les radicals retallades sobre la jurisdicció catalana i el Sindic de Greuges, anul·lant l'exclusivitat i deixant actuar al Defensor del Pueblo; aixi mateix, cal fer menció especial de l'afectació pel que fa a la implantació de les vegueries. Aquestes son algunes de les més importants mutilacions passades pel ribot. Com deia abans, la sentencia ( contra ) l'estatut, no cal insistir amb el referèndum que l'aval·la, fa trontollar algunes de les meves postures de sempre.
Ja deia al títol d'aquest escrit que "serà que estic a mig fer" i, malgrat tenir una edat, quan el normal es tenir-ho tot més clar, aquest no és el meu cas.
Ja sigui per la meva pròpia idiologia, incompatible en bona mesura -per a mi- amb la defensa exclusiva d'un territori abans que la gent, o per vivències ( imposades o no ) al llarg del anys, el cas és que, tot i les agressions a Catalunya, encara avui dia, continuo sent partidari d'un estat federal ( asimètric, a ser possible ) així com del exercici del dret d'autodeterminació.
No vull deixar de dir, però, (..... amb la sinceritat, no sempre ben acceptada ni afavoridora ) què, de la mateixa manera que dic tot l'anterior, també dic que soc dels que, aquest darrers dies, i espero que diumenge també, ha xalat d'allò més amb les victòries de la selecció espanyola de futbol al Mundial. Aixo no vol dir que hagi d'exhibir cap bandera, però de moment, si Espanya marca, me'n alegro. El dia que aixo no passi, ja em faré d'ERC. Personalitat complexa? Potser si. I?
Desitjo que la manifestació que hi ha convocada per a demà a Barcelona sigui autènticament multitudinària.

Somos, Labordeta

2010-06-26T17:59:00.000+02:00

És SOM una suma de "soc's"?
Quan som SOM?
Quants hem de ser per a ser SOM?
Els que pertanyen a un SOM,
poden pertànyer a uns altres SOM?
Som el que SOM o SOM el soc
més altres que també son?
Quan diem SOM, és que ho som
o és que volem ser?
No ho sé, nomes sé què, sovint,
SOM el que volen que siguem.
O diem que SOM.

Els Ports

2010-06-21T15:16:00.002+02:00

Aquests dies, navegant per Internet, he pogut comprovar que, dels ports, tot i la seva indiscutible bellesa i atractiu, la seva presencia i difusió a la xarxa, sobre tot en llocs de vídeos, potser no és tant massiva com altres indrets de Catalunya o l'Estat ( Pedraforca, Pica d'estats, Monte Perdido, Picos d'Europa etc ); lo qual tampoc estic segur que sigui del tot negatiu ( d'aquesta manera s'evita la temuda massificació ) . Segurament que una de les causes de la desconeixença a nivell popular i més general sigui l'absència de grans i continuades nevades, més enllà de les puntuals de pràcticament tots els anys d'uns dies de pervivència. A més, com en tot, els mitjans de comunicació segurament no hi dediquen el mateix temps que ha altres llocs.
Sigui com sigui, ell, El Port, més o menys conegut, més o menys visitat, més o menys difós, aquí està: Present, Majestuós, vigilant i esperant. Aixo si, com diu Quico el Celio, veniu, pero no vingueu tots a l'hora.

És navegant, com he trobat un bloc anomenat casiaventurilla senderismo amb unes entrades sobre un parell de travesses pel massis: travessa dels Ports i travessa estels del sud així com un vídeo, tot molt recent.

En record de Jose Saramago

2010-06-18T23:38:00.005+02:00

Avui ha mort Jose Saramago, l'escriptor portuguès i premi Nobel de literatura. El vídeo de Radiocable recull com, en la inauguració de la biblioteca de la fundació que porta el seu nom, una serie d'amics seus -juntament amb ell- canten la popular cançó que va ser himne de la revolució dels clavells a Portugal un famós 25 d'Abril: Grandola vila morena.

Llops

2010-06-16T11:45:00.001+02:00

Al següent enllaç trobareu les fotos individualitzades dels atletes, en plena acció, que van aconseguir la condició de llop a la cursa del cap de setmana passat:
ebreimatges

Cursa del Llop

2010-06-14T14:48:00.021+02:00

Aquest cap de setmana s'ha celebrat la XVIII edició d'aquesta molt exigent cursa i amb una participació que ha superat la d'altres anys. Finalment de les sis etapes ( en la modalitat llarga ) que conformaven la categoria absoluta van ser 10 els que van aconseguir fer-se amb la platera del llop en haver acabat totes les etapes, i un amb el trofeu, en fer les mateixes etapes però amb la modalitat curta ( etapes de bicicleta carretera i BTT amb 68 i 27 Km. menys respectivament )
No insistiré -ja vaig fer-ho l'any passat- en la duresa i exigència que comporta aquesta proba, nomes cal veure que els "termineitors" hi dediquen al voltant de 20 hores en dos dies d'esforç continuat, ja sigui corrent a peu, amb bici de carretera, BTT i canoa caiac. Els kilòmetres totals estan prop dels 400.

La carrera de caiac de riu des d'Amposta a Tortosa no es va poder realitzar degut al creixement de cabal i preservant la seguretat dels participants.

Vull destacar l'estreta col·laboració de Xavi Royo amb Albert Giné ( foto de dalt, a les ultimes rampes del caragol ) al llarg de tota la pujada a Caro, tant es aixi que van entrar amb el mateix temps 2:01:55. A més el jesusenc ( ho sento Albert ) havia fet segon a la cursa de muntanya Tortosa-L'Ampolla del dissabte.

Temps total dels llops:

Albert Giné Cid.........................................................19:38:59

Albert Roca Velazquez..............................................19:55:58
Carles Santasusana Bayona.....................................20:30:14
Sergi Bermejo Barnils...............................................21:24:15
Jorge Juan Mendoza Pons........................................22:01:34
Xavi Giné Cid.............................................................22:03:07
Gerard Borras Martinez ( Fitxa )...............................23:07:16
Joe Rosich Grau........................................................23:37:08
Vicent Chimeno Biel..................................................23:45:28
Joan Perales Pulido...................................................24:07:49

Joan Forès Aguiló ( modalitat reduïda )...................20:12:55

A la foto de l'esquerra Gerard Borràs, Fitxa. Primer Llop Jesusenc

Classificacions

Fotos primera jornada ( Bicicleta carretera i cursa muntanya Tortosa-l'Ampolla )

Fotos segona jornada ( Mitja marató i trofeus )

550.000

2010-06-08T23:21:00.001+02:00

Aquesta és la xifra que correspon als euros que cobrarien els jugadors de la selecció espanyola de futbol en el cas de guanyar el campionat mundial de Sud-africa.
Encara que parlem de futbol, és precisament en aquest moment, quant més es podria qüestionar la pertinença d'Espanya a la Champions League, que deia Zapatero, i simultàniament a aquesta circumstancia gens menyspreable, resulta que els jugadors de la selecció espanyola son els primers del rànquing, dels països que acudeixen al campionat, en quant a la prima que cobrarien per guanyar, per sobre de països com França, Itàlia, Anglaterra o Alemanya. Estem parlant de 91 milions de les antigues pessetes per cap, que si ho multipliquem pels jugadors i entrenador, ens anem a més de 2.000 milions de pessetes. Ho trobo una autèntica vergonya i una impudícia. Inclús amb una situació de bonança econòmica seria insultant donar aquestes quantitats per guanyar un campionat que, per altra banda, cap dels seleccionats es podria dir que estan precisament escassos de recursos. Aixo sí, tots i cadascun dels jugadors asseguren que per a ells és un orgull, honor, la màxima aspiració i tot el que vulgueu......anar a la selecció, jugar i per suposat guanyar la final, però deu ser que amb aixo no n'hi ha prou.
En el cas de les competicions de club, ens solen argumentar, per tal de justificar les quantitats astronòmiques que es paguen al futbol, que en la mesura que els protagonistes generen unes xifres importants de negoci i beneficis, aquest han de ser els principals beneficiaris etc. Tot el que es vulgui, però si les entrades del futbol, i sobre tot les televisions a traves de la publicitat ( que al final d'una o altra manera paguem tots ) no fossin del tenor que son, els jugadors tampoc cobrarien el que cobren. Sempre parlant de les elits, clar. En el cas de la selecció, a més, tot i que segurament es pugui dir que aquests 12 milions d'euros no van en detriment d'altres activitats o gestió de la federació, perquè aixo ho aporta bàsicament telecinco pels dret d'emissió, no és menys cert que aquest diners es podrien dedicar al foment i finançament d'altres activitats relacionades amb la base, per exemple.
També es podrà dir, com fan els afectats de les retallades i congelacions salarials del govern que, i els altres què?. I és cert, els altres què.....com ara el gerent del Barça amb 600.000 €/any, els 1.200.000 de Nadal pel Rolang Garros i un etcètera llarg.
Com deia aquell......"Ho ens acalentem tots o fotem patada a l'estufa" .

Algo chiquitito

2010-06-08T15:36:00.004+02:00

Al bloc Alego he vist aquesta adaptació de la cançó d'eurovisió. Millor agafar-s'ho amb humor, mentre es pugui.

Intereconomia

2010-06-06T03:01:00.002+02:00

Ja he dit en alguna ocasió que, amb la quartada de la imperfecció, jo, tampoc m'escapo de veure de tant en tant Intereconomia i més concretament el programa de tertúlia antisocialista que fan totes les nits a El gato al agua. Un dels meus referents per tal de combatre les meves crisis d'identitat electora havia estat Jimenez Losantos, pos bé, he de reconèixer que aquest es superat en moltes ocasions per aquesta cadena. Ara mateix, fa un parell de dies, un dels seus tertulians va amollar a Marina Geli, Consellera de la Generalitat, una serie de greus insults per uns consells o recomanacions sobre educació sexual que s'estan donant des de la conselleria per a adolescents. Sobre aquestes recomanacions, oportunitat o conveniència es podra esta d'acord o no, pero el que li diu a la consellera aquest individu es de jutjat de guàrdia.
Com he dit abans, alguna cosa en trec de profit: en moments de dubte o trontollament, aquesta colla fan que s'esvaeixi qualsevol vel·leïtat de canvi com a elector.
El bo del cas es que després es queixen i s'escandalitzen quan un programa com Vaya semanita de la ETB fa una parodia del liberalisme i el canal i arriben a plantejar-se ( en boca de Mario Conde, també tertulià ) la conveniència de la intervenció de la fiscalia de l'estat.
Gracies Intereconomia, per mantindrem ferm i no deixar caurem en la temptació.

Amancio Prada

2010-06-05T19:30:00.004+02:00

Estava navegant per Youtube per que m'apetia penjar alguna cosa del cantautor lleones Amancio Prada i ves per on que m'ha aparegut un vídeo on interpreta Antonio Molina i explica la seva admiració pel cantant de coples i flamenc. Si no fos pel prejudici que tots tenim per segons quines coses, podria dir que no m'ha sorprès, però si, m'ha sorprès. A més de que ho explica amb un sentit de l'humor fantàstic. Un altre prejudici, per cert. A priori, pel seu aspecte circumspecte i seriós, no ho hagués dit. Aixo si, la poesia i sensibilitat Amancio Prada la posa igual quan parla amb to humorístic com interpretant A. Molina.

Cargol de mar

2010-05-22T19:00:00.001+02:00

Tothom coneix el cargol de mar, ara amb una exclusiva funció decorativa, pero han hagut altres funcions que aquest ha tingut sobre tot antigament; amb el so que emet bufant per l'obertura de la dreta ( foto ) i amb una certa destresa que a mi em va costa trobar, es produís un so característic i semblant al d'un trombó o trompa, i d'aquesta manera, s'avisava a la gent que treballava a les muntanyes per a que acudisques-en a la caseta a l'hora de dinar, per exemple.
Aquesta mateixa funció és la que se li donava també a la trompa ( instrument musical ) que es feia servir a les caceres reials a cavall i en altres esdeveniments per tal d'avisar a la gent. El que m'ha resultat curiós ha estat descobrir que trompa té el seu origen en una paraula antiga grega que significa precisament cargol de mar .

Potser si, però......( II )

2010-05-21T13:10:00.004+02:00

No sé si les mesures que Zapatero, i el seu govern, ha adoptat de rebaixes, congelació i supressió d'ajudes i altres que ha dit que vindran, en quant a l'ordre, ho ha fet per una determinada tàctica política i de comunicació, però el cas és que les primeres mesures que ahir es van aprovar per ( resoldre? pal·liar?) la crisi afecten als sectors més febles del conjunt de la societat; en termes una mica demagògics és solt dir a la poca roba. Tot aixo amb el greuge que nomes fa unes setmanes s'assegurava tot el contrari, de no posar la mà on ara l'ha posat.

Ara, fent honor per enèsima vegada a la falta de coordinació i coherència comunicativa, depenent de quin ministre parle ( uns que si, altres ho neguen ) s'anuncien mesures com ara pujada d'impostos que afectarien als que més tenen. El fet de plantejar primer les que afectaran als potencials votants i després les altres podria ser, com deia, una tàctica per a que, al menys, quede a la memòria més recent, les mesures més progressistes o socialistes.

Tot seguit transcric unes frases extretes d'un article vist al diari El Punt fa un parell de dies.
No es tracta de cap comunista, seguidor de Fidel Castro, Hugo Chavez, ni cap militant antisistema ni res que si semble, es tracta d'un ex-conseller de la Generalitat amb Pujol i ex delegat d'aquesta a Madrid, Francesc Sanuy. Si el que escriu ho fa per quedar bé, per fer d'infant terrible o per què esta de tornada, no ho se però, a mi, no em desagrada.

.......ara sembla que els governants s'hagin oblidat d'aquell gran principi socialista que diu «a cadascú segons les seves necessitats i de cadascú segons les seves capacitats»

....L'anunci de les mesures imposades per la UE, el BCE, l'FMI i la Reserva Federal dels EUA és ben explícit. Ells, que són els qui paguen el rescat dels països en dificultats, reclamen unes retallades del dèficit públic absolutament espectaculars i exigeixen uns increments dels ingressos tributaris"

L'home ( ZP ) que una setmana abans garantia la política social, passava d'un dia per l'altre a victimitzar els innocents més necessitats i a fer-se fotos amb els poderosos intocables, inviolables, immunes i protegits. Exemplia gratia amb Botín en mànigues de camisa i elàstics, a fi de demostrar qui mana de veritat.

No s'ha dit, però, res que indiqui la voluntat del govern central «socialista» d'imposar a les grans fortunes i als qui cobren xifres obscenes com a gestors d'empreses monopolistes algun sacrifici equiparable al que hauran de suportar les famílies que malden per arribar a final de mes

Què hauria de fer.........Primer, publicar les declaracions tributàries de tots els ciutadans. I ja no val l'argument de l'ocultació per evitar segrestaments, perquè prou impúdica és l'ostentació que fan els nostres rics amb els signes externs i les llistes del Forbes. Segon, que els delinqüents fiscals no puguin adormir, durant 10 anys, els judicis per suborn d'inspectors tributaris a canvi que els perdonin els impostos. Tercer, en lloc d'omplir-se la boca per dir que cal estar al costat dels que més pateixen, defensar la part del magre poder adquisitiu de les classes modestes, per exemple, rebaixant les abusives tarifes regulades que el govern aprova de manera sistemàtica i paradoxal atès que pugen molt més que els preus de mercat lliure. M'estic referint a l'aigua, el gas, l'electricitat, telèfons, peatges i un llarg etcètera de serveis públics de primera necessitat. Que, amb els seus multimilionaris beneficis, haurien de ser els primers a l'hora d'estrènyer-se el cinturó. Quart, igualar la pressió fiscal sobre les rendes del capital amb la dels rendiments de treball i eliminar el paradisos fiscals interiors que no són a Suïssa, sinó al BOE, tal com és el cas escandalós de les SICAV que només tributen un 1%. Cinquè, no dir-nos mai més que, si els fessin pagar, els rics s'endurien els diners a fora, perquè ja ho estan fent ara mateix i, sobretot, perquè de què ens serveix que els tinguin aquí, si no tributen?

Potser si, però......( I )

2010-05-20T14:49:00.016+02:00

Ja fa dies que volia escriure alguna cosa en relació a les mesures anunciades per Zapatero per fer front a la crisi i els seus efectes; el cas és que ja sigui per desencantament, per falta de ganes o per no saber massa que dir i, sobre tot, com dir-ho, el cert és que han anat passant els dies. Tot i la falta de concreció de les mesures anunciades, si que és pot analitzar la filosofia general de l'anunci. Per una banda tenim la congelació de les pensions per al 2011, d'entrada aquesta mesura viola el que és coneix com el Pacte de Toledo i els compromisos allí recollits. Sempre he pensat que pel fet de ser jubilat o pensionista no te perquè afegir un plus de reconeixement econòmic, més si és té en compte que en edats avançades -normalment- les necessitats no solen ser les mateixes; trobo bastant demagògics els reconeixements unànimes que tothom fa dels pensionistes i dels drets universals que aquestos mereixen. Aixo s'entén ràpidament si pensem que una cosa son els jubilats que cobren 500 o 600 € -no cal dir de les pensions de viudetat- i una altra molt diferent son els que en cobren 2.466,20 ( que és el màxim per a l'any 2010) , per tant, no s'hauria d'exigir el mateix grau de sacrifici a uns que a uns altres. Com és lògic, tampoc faltarà qui digui que, si cobra més de dos mil euros, és perquè ha cotitzat per a que sigui aixi, no li faltarà raó. Com tampoc faltarà raó a aquell assalariat que, cobrant 1.000 € no té les avantatges del jubilat pel fet de ser-ho ( viatges, exaccions, medicines etc ). Per tant, la primera constatació és la de sorpresa per tocar un col·lectiu que, amb excepcions, és feble i esta pactat no tacar, precisament.

Un altra mesura anunciada és la reducció del salari en un 5 % al conjunt dels funcionaris, la mateixa reflexió dels jubilats valdria també per aquests col·lectiu i els seus diferents nivells d'ingressos, tot i que, en aquest cas, s'ha dit que el 5 % serà de mitjana i que, qui més cobra més percentatge de rebaixa tindrà. Si no recordo malament, Jose Blanco va dir que un funcionari que cobra 1.200 € ( gens excepcional, per altra part ) tindria un rebaixa de 30 € aproximadament, el que representaria entre un 2 i un 3 %. Tampoc vull amagar que, des d'un punt de vista estrictament empresarial, també te la seva lògica que una empresa ( l'administració ) davant d'una situació angoixant de crisi te bàsicament dos camins: facturar més ( recaptar ) o gastar menys ( menys despesa social o menys despesa per salaris); a l'empresa privada la reducció de salaris també s'aconsegueix reduint la plantilla, la qual cosa, als funcionaris ( fitxes ) no se'ls ho pot fer i per tant, aquests, també ho haurien d'entendre com el seu particular sacrifici solidari amb la resta. Quants dels centenars de treballadors dels recentment acomiadats a les nostres terres haurien acceptats reduir un 10/15 % el seu salari a canvi de continuar mantenint el seu lloc de treball.......Jo crec que la immensa majoria.

Finalment, s'anul·lara el conegut com a xec-bebè, aquells 2.500 € que de manera universal i indiscriminada es donava a totes les dones pel fet de tindre un fill/a. Aquesta iniciativa implantada de manera tant alegre, és evident que era tot menys pròpia d'un govern socialista ( igual que els 400 € per treballador ), En els dos casos igual rebia l'ajud un executiu amb un salari de 4.000 €/mes que el/a mileurista; amb el greuge que, en el cas dels 400 €, l'executiu, se'n podia descomptar 200 de la seva retenció el primer mes, i l'altre no. Alló va ser d'escàndol. Ara, ja sigui per convenciment, per exigència d'instàncies europees, de l' Obama o pel que sigui, el cas és que s'implantaran unes mesures que és evident que proporcionaran un estalvi en la despesa publica, el que no se si és tant evident és que amb aixo s'aconsegueixi reactivar l'activitat econòmica i crear lloc de treball que és realment el que fa falta. La reducció de salaris als funcionaris, juntament a l'imminent pujada dels tipus d'iva, no crec que ajudi gens a animar el consum. Perjudici definitiu no crec que en crei, ara, benefici, tampoc.

Per mirar i no parar

2010-05-07T16:45:00.003+02:00

Foto: Daniel Ochoa de Olza ( San fermin 2009 )

The Big Pic Picture és un bloc de Boston.com del diari online The Boston Globe. Allí podem trobar fotografies d'actualitat i d'interès periodistic, totes espectaculars. Per veure la resta de la galeria de cada col·lecció nomes cal pitjar More Photos -baix de la primera-. Es poden veure també altres fotos de l'arxiu, dels dos darrers anys, classificades en més de 25 categories.
Especialment impacta'ns son les fotos sobre l'erupció del Volcà d'Islandia Eyjafjallajokll
Hi ha un altre bloc especific de fotografies d'esports i el seu entorn Big Shots amb la mateixa ( sinó més ) espectacularitat que les anteriors i la possibilitat de consultar arxius de recents esdeveniments esportius. Per a exemple, el següent boto :

Foto: David J. Phillip ( Kentucky Derby )

Quan la guitarra parla ( 13 )

2010-05-07T00:06:00.000+02:00

Carlos Bonell és un guitarrista nascut a Londres de pares espanyols, va estudiar guitarra amb John Williams. El vídeo correspon a la interpretació de Capricho Arabe del compositor de Vila-real Francisco Tàrrega

Donde dije digo.......

2010-05-06T00:15:00.002+02:00

Fa uns quants mesos la cadena Carrefour va anunciar la seva iniciativa de deixar de donar les habituals bosses de plàstic a les caixes, on la clientela s'emporta la compra. Aquesta mesura va ser anunciada com una acció compromesa amb el medi ambient i a més, deien que part dels costos que s'estalviarien ho dedicarien a fins socials. Van fer una campanya amb l'eslògan " "Échale una mano al medio ambiente" ; també van dir que amb menys bosses "respiraríem més tranquils" ( com és pot veure a la foto del costat , en una campanya que després haurien de retirar per una denuncia ). Un altre missatge que van llançar era "Bolsas, caca".

Pos bé, set mesos després d'aquella altruista i conscienciadora iniciativa, aquesta s'ha acabat. Les bosses ja no son caca, no cal donar una mà al medi ambient i, el que és pitjor, tornarem a respirar intranquils.

El cert és que la competència més directa ( Mercadona, Eroski etc. ) no va adoptar aquesta política i, segon diuen des de la cadena francesa, alguns clients els han donat l'esquena i han canviat d'establiment. La qual cosa també diu poc de la consciencia ecològica de més de quatre, per cert. O es pensa la gent que si es tornen a donar bosses, el cost d'aquestes l'assumira l'empresa?
Que deu empari ( si és a temps ) als responsables de màrqueting de Carrefour i a qui va idear la campanya sense valorar els efectes, sobre tot sense calcular l'impacte si la competència no seguia el camí. Era estrany que cadenes com Mercadona, que esgarrapa costos fins i tot dels envasos - pel volum i forma d'aquests- no s'apuntes a "l'invent". Per altra part, tampoc calia fer molts estudis per saber que una cosa és el super de proximitat i l'altra una gran superfície on molts clients ( els que més importen, d'altra banda) no en tenen prou en portar una bossa o dos de casa, ni tan sols un parell de les que venien ells mateixos de ràfia o coto.

.

Els Quicos, què grans....

2010-05-02T10:25:00.001+02:00

Ahir, a les vuit de la tarda, es va celebrar a Corbera un concert de Quico el Celio el Noi i el Mut de Ferreries on van estrenar l'espectacle “Contes i revoltes de l’Ebre” dins del marc de la Mostra d’Espectacles de Memòria i que ha organitzat el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE). La llastima ha estat no poder fer-se al poble vell tal com estava previst; aixi, preveient que hi pogués ploure, s'ha traslladat al cine del Casal. Pluja que finalment no ha aparegut, per cert.
A l'espectacle, que, com sempre, no ha defraudat, han anat lligant una serie de cançons relacionades amb el riu i les batalles del territori ( d'abans i ara ) amb el fil conductor de la memòria ( "de peix o d'elefant" ) segons convenia en cada moment del concert i a les habituals "picabaralles" de Quico i el Noi. Alguna que altra jota i dos temes més es refereixen estrictament a la batalla de l'Ebre, son les versions en català i adaptacions de les celebres " Si me quieres escribir" i "Ay Carmela"

Primer de Maig

2010-05-01T12:20:00.007+02:00

Fa anys vaig escriure un comentari per a una revista de la federació del PSC sobre el primer de maig, allí, davant l'eterna discussió sobre si aquest dia havia de tindre un caràcter festiu o reivindicatiu, defensava que la diada hauria de ser una mescla de tots dos aspectes:

Festiu, en tant que de joia per la diada en si mateixa, per la cel·lebració de la consecució d'uns drets que es van començar a gestar a Chicago el 1886 pels que després és coneixerien com els màrtirs de Chicago on la seva principal reivindicació era la jornada laboral de 8 hores ( 8 hores de treball, 8 de descans i 8 d'oci ), llavors, també hi vaig afegir l'orgull de pertinença a una determinada classe, la treballadora; ara, no estic del tot convençut de que aquests orgull existeixi i, més aviat, qui més qui menys, desitja deixar de pertanye-hi per a situar-se en l'altra. El que abans es deia, saltar el taulell.

Reivindicatiu, en la mesura que malgrat el avenços i drets aconseguits, que son evidents, sempre existiran motius i raons per reclamar millores. Inclús més enllà de temes concrets relacionat estrictament al mon laboral i amb els assalariats, sempre hi hauran altres aspectes polítics o socials que afecten en tant que ciutadans i son dignes de reivindicació des de la classe treballadora.
Aquesta polèmica entre festa i reivindicació, que sempre acompanyarà la diada, penso que a dia d'avui, s'hauria d'aparcar i circunscriure-ho exclusivament a la vessant reivindicativa. Amb el 20 % d'aturats, que és tradueix en 4,6 milions de persones, la cosa no esta per a massa festes i si per a exigir A QUI SIGUI la màxima eficàcia en la creació de llocs de treball, que de moment, amb totes les interpretacions interessades de totes bandes que es vulgui, la cosa no acaba de millorar o en tot cas no ho fa al ritme necessari i imprescindible. Soc prou conscient que, vist de manera egoista si es vol, sort encara que no és la dreta qui esta al govern i d'aquesta manera s'ha pogut frenar la temptació de reduir drets, assistenta i prestacions a la gent que més ho pateix i necessita; però no n'hi ha prou, no n'hi ha prou amb el pa, s'ha de donar la canya.
Ara no cal entrar en culpabilitats, tot sabem que uns van tardar molt en reconèixer la crisi, altres volen aprofitar-se de la situació i amb l'excusa d'aquesta desfer-sen de personal i altres fer demagògia política i culpar de tots els mal el govern i intentar amagar que la crisi ha vingut d'on ha vingut: del mom financer i dels capitalisme més salvatge a més del seu component internacional.

Foto ( d'avui ): EFE

Barça-Madrid i Madrid-Barça

2010-04-30T14:46:00.003+02:00

D'un temps cap aquí he pogut constatar un evident - per a mi- canvi amb els desitjos expressats per les respectives aficions del Barça i del Madrid quan es tracta de contestar sobre qui és vol que guanyi un determinat partit del respectiu rival quan aquest és juga alguna cosa important. Aquesta resposta, que ara no hi ha cap inconvenient de manifestar-la inclús públicament, casi sempre va en el sentit de que perdi l'equip rival, i a més s'hi sol afegir sempre. Aixo que podia semblar més o menys normal en el context d'una rivalitat entre els dos equips més grans d'Espanya, no fa gaire temps, si el rival jugava contra un equip estranger, i més si el que opinava era un aficionat del Madrid, aquest solia dir, al menys quan s'opinava davant d'un micro o càmeres i sobre tot si el que contestava era conegut, que " hombre, no deja de ser un equipo español, que nos representa etc ", Ara, aixo s'acabat de manera radical, de cada un que opini d'aquesta manera en podem trobar cent que diguin sense embuts que el seu desigs és que perdi el Barça. Al contrari no cal dir-ho, i potser mai s'amagat tant.

Des de la perspectiva d'un exercici de sinceritat, de treta de careta etc, pot ser fins i tot saludable que tothom s'expresse lliurement i digui honradament el que sent, però crec que, no és tracta d'una espontània mostra de sinceritat, més aviat respon a una animadversió latent i finalment indissimulada per part dels madridistes que potser sense arribar a "l'ultrisme" dels exhibidors de banderes preconstitucionals i altres símbols, també s'apunten a l'anticatalanisme i son capaços d'abstreure's del seu nacionalisme fins a renegar del Barça com un "equipo español".
Que conste que estic parlant del ciutadà de a peu, normal i corrent, no fanàtic ni ultra. N'hi ha d'altres, com ara el cap d'opinió de l'ABC que vaig veure l'altre dia a Intereconomia ( no soc perfecte ) contant que quan marcava el Barça en un partit internacional, deia " Gol........ y viva Espanya". No, no em refereixo a aquests tipus d'ultres espanyolistes provocadors i imbecils.
Ja se que sempre haurà existit, com aquí, però ara el que sorprèn és que sigui tant descarat; inclús a nivell de programes de televisió, radio, premsa etc.. Ja fa anys que van començar les tertúlies sobre futbol a la televisió ( La graderia, La barberia, Força Barça etc. ) però tot i haver partidaris declarats d'un i altre equip, davant de partits internacionals, mai s'atrevien a dir que volien que perdes l'etern rival. Ara sí.
Soc prou conscient que des del punt de vista d'un independentista o nacionalista radical català, aixo de que al Barça o inclús Catalunya no és defensi com quelcom espanyol ja li pot anar bé i ho pot valorar com un avenç, però jo no estic gens convençut que sigui bo i sobre tot rendible per a natros.
Tothom s'omple la boca en dir, o desitjar, que no s'ha de mesclar l'esport i la política, però, en futbol principalment, crec que aquesta mescla no és pot amagar i si a sobre comptem amb personatges com Laporta, pos encara menys.
Per a mi esta clar que, de la mateixa manera que a Catalunya pot està creixent l'independentisme o, si més no, el sentiment de mal tracte per part de "Madrid", allà ha crescut el sentiment separador i ja no s'ho amaguen.
Se'm pot dir que tot plegat no te res a veure amb les qüestions polítiques i d'identitat i que simplement correspon a una normalització de les respectives aficions, com passa a altres països del mon sense problemes identitaris i de nacionalismes com aquí i que simplement hi hauria que inscriureu en el normal desig de l'aficionat que, després de voler que guanyi el seu equip, vol que perdi ( sempre ) l'altre. TANT DE BO.

Utilització política

2010-04-26T18:20:00.014+02:00

L'Informatiu Jesusenc és una revista que edita l'EMD de Jesús. Jo ja entenc que és molt difícil, des de la política, sostraure's a la possibilitat de no fer una utilització partidista d'una publicació que arriba a totes les cases de Jesús i per tant aquesta temptació és molt sucosa i per no caure-hi s'ha de tenir molta categoria i escrupolós sentit democràtic .
Al número corresponent al mes d'Abril i a la pagina 25 hi ha una nota ( es pot veure clicant sobre la foto de dalt ) a l'apartat d"'entitats" que titulen "La plataforma Salvem lo Canalet es reuneix amb Artur Mas". En principi, si deixem a part el titular, no hi hauria massa cosa a dir, una nota mes d'una entitat del poble que, com qualsevol altra, té tot el dret a que se li publiqui.
Peró alguna cosa em fa olor a partidisme i aprofitament il·licit. Si la nota esta redactada per la plataforma és del tot criticable la forma en que és fa la pilota a CIU, a Mas, Oriol Pujol, Rull, Bel, Panisello, Roigé, Sancho i Pallares (que van llogar un autobús ? ) i més si ho contraposem amb la critica explicita al PSC local, encara que s'hagi d'anar a la referencia del ple, que, parlant d'una visita a Mas, tant i pega com i diu.
La llastima és que a la nota no se'ns explique quin va esta el compromís del Sr, Mas en el hipotètic cas que arribes a presidir la Generalitat. Ara, ens expliquen a la "nota de la plataforma" quina és la postura de la Federació ( de CIU ) " servir d'infraestructura general i esta al servei dels municipis ", sensacional, imaginatiu i original.
En definitiva, com que és increïble que aquesta nota hagi estat redactada per la plataforma, per partidista i excessivament laudatòria; del que fa olor és d'una autoria que no és la que hom pot pressuposa al anar encapçalada amb el títol de " Entitats". Sembla més aviat una nota de premsa de Convergència. No és lògic anomenar a tots i cadascun dels assistents polítics i no fer-ho en cap dels de la plataforma. Vergonyós.

"No m'interessa"

2010-04-25T00:01:00.001+02:00

Quan algú, normalment en hores de dinar o sopar, et truca a casa i t'ofereix algun servei i tu li dius " No m'interessa "; com s'acostuma a dir, quina part del " no m'interessa " deu ser la que no entenen? . El " no m'interessa " ho dic quan l'actitud no és el suficientment amable, però quan l'interlocutor/a si que ho es, hi anteposo " ho sento....". Pos ni en aquest cas l'actitud és la de plegar veles i acomiadar-se.
Evidentment la feina del que truca és fer el pesat, insistir i intentar captar un nou client o, si és el cas, fidelitzar-lo etc. però tant i tant s'ha d'insistir? Aixo si, hi ha unes quantes reaccions que no fallen mai. Una seria, "Ai, fill meu, estem a l'atur", l'altra: " ho sento però no estan els senyors " , també en una vessant més catxonda : " Com es nota que no ha consultat el llistat de morosos" . Una vegada en vaig fer servir una que va fer efecte immediat, va ser a traves del mòbil i m'oferien canviar de companyia ( d'aquestes n'hi ha moltes ), la trucada era de Movistar, nomes va calgué que digues: " ho sento però resulta que treballo a Vodafone ".
També hi ha qui opta per penjar automàticament sense deixar ni acabar que et plantegen el que volen, home aquesta em sembla massa dràstica. Ara, és la més expeditiva i segura.

No cal dir, però, que qualsevol que ens toques fer aquests tipus de trucada, poc més o menys, faríem el mateix.

Quan la guitarra parla ( 12 )

2010-04-24T12:04:00.002+02:00

John Williams, ( no confondre amb el compositor del mateix nom i autor de la banda sonora de Tiburón, E.T., Superman, La Guerra de les Galàxies etc. ) és un guitarrista australià al qui Andres Segovia batejà com "Princep de la guitarra", també ha estat qualificat com "El guitarrista més consumat i versàtil del mon", aixi com "L'ultim mag" . Interpretant Asturias, del català de Camprodon Isaac Albeniz, diuen que és dels millors, sinó el millor.

Sant Jordi

2010-04-23T15:45:00.005+02:00

Llibres, roses, escriptors, lectura, intercanvi, vendes, comerç, llibreters, negoci, carrer, gent, taulells, firmes, territori, llengua/ües................... festa. Tot, i el mateix dia ( l'únic? )

23 d'Abril

2010-04-23T01:53:00.010+02:00

Sobre la festivitat d'avui, Sant Jordi, no crec que hagin moltes coses a afegir de nou; conveniència de declarar-la festa nacional de Catalunya en compte de l'11 de Setembre, que si una festa de la cultura, del llibre, de la lectura, de l'amor -per allò de la rosa- . Tot perfectament digne de lloança, reconeixement i inclús orgull de que una diada com aquesta tingui el seguiment i èxit que té, tant, que altres llocs, inclús països, hagin intentat copiar-ho.
Peró precisament avui voldria fer unes reflexions, algunes en clau de provocació, perquè no? en relació al llibre i la lectura.
En una societat com la que tenim, on tots ens ho qüestionem tot, dic jo, que tampoc hauria de ser original fer algunes objeccions o qüestionaments a alguns tòpics sobre la lectura. D'entrada, hom considera que el llegir -sempre que es diu llegir, s'interpreta llibres- és recomanable, bo, educatiu, instructiu, saludable, divertit i un munt de coses més. Tot aixo és possible i segurament vertader, però no necessàriament ni obligatòria, al menys per a tothom. Anem a pams, primer que res s'ha de dir que estic parlant de llibres que no son els "d'obligada" lectura com podrien ser els de l'ensenyament, ja sigui obligatori o universitari, ni per suposat aquelles lectures per raons de professió o coneixement obligat etc.. Estic parlant exclusivament dels que es compren per plaer. Totes les virtuts que sovint s'atribueixen a aquests tipus de lectura, com aquelles que anomenava abans, no deixen de ser unes sensacions del tot subjectives, personals i intransferibles i no son en absolut extrapolables al comú dels mortals. És del tot creïble que una persona pugui gaudir extraordinàriament amb la lectura d'un llibre i arribi a experimentar un plaer indescriptible amb una novel·la, una poesia, una biografia o un llibre d'història, però no crec que aquestes sensacions es pugin universalitzar. Son molts els que defensen l'habit de la lectura com quelcom indispensable i convenient, però jo em platejo: lectura per a que? Per conèixer, per saber, per estricte plaer, per entreteniment?.....segurament que per tot o per cada una d'aquestes coses i segons els moments, però a la vegada, també dic...aquestes mateixes raons no les podem trobar igualment a la premsa o Internet si parlem de la paraula escrita, o bé en altres formats a traves dels quals ens arriba igualment la paraula, en aquest cas dita, com ara quan escoltem música, la radio, veiem la televisió, o una pel·licula?. Llavors, perquè el detriment d'aquestes activitats en favor de la lectura?. I perquè ha d'esser pitjor llegir mitja dotzena d'articles d'opinió a la premsa diària o a la pantalla de l'ordinador que un llibre de sis capítols que a més son del mateix autor? Algú podrà dir ( i no li faltara raó, segurament ) que la qualitat literària és troba als llibres i no a un article d'un diari, bé, jo diria que per a mi i el meu nivell d'exigència ja en tinc prou. I no dec ser molt lluny de la mitjana, quant en moltes ocasions s'ha posat de manifest que Tirant lo Blanc i El Quixot ( obres considerades mestres ) no és podria dir que hagin estat llegides de manera absolutament majoritària per la població. Tot i que molt pocs ho reconeixeran, uns pel que diran i altres perquè semblen encomanats d'allò que potser tenim interioritzat de que si llegeixes molt, a part de culte ( això sí ), seràs més feliç i més bona persona. Cosa que nego, clar. No tinc cap dubte que hi ha molta gent que ha llegit més llibres en un anys que jo amb tota la meva vida, que estan pendents de judici o sentenciats en ferm.
La lectura ens ensenya i instrueix per si mateixa, negar-ho, seria negar una evidencia, fins i tot encara que no ens agrade el que es diu, podem aprendre de com es diu, la construcció de les frases, significat de les paraules, utilització del llenguatge o simplement ortografia etc. això està fora de tot dubte.
Caldria acceptar per part dels que conformen aquest mon del llibre ( escriptors, editors, llibreters i lectors ) que també ells, i potser més que en altres sectors de l'activitat cultural, tenen les seves dèries, obsessions i les seves mirades per dalt de l'espatlla. Ja fa anys que dura la polèmica -interessada pels afectats- entre els escriptors mediàtics i els purs i fe-ten. Que no son llibres amb tapes, fulls i pagines plenes de lletres i paraules, els que escriuen els "Buenafuentes" i companyia?. Ah, que no és cultura? És possible que no aporte gaire a la literatura universal, però segurament com el 90 % dels llibres que es publiquen.

Per altra banda, els llibretes, avui, sobre tot si el dia acompanya, es freguen les mans pensant que vendran més llibres que amb mig any sencer, per tant, tampoc és descabellat concloure que tot plegat, encara que en aquest cas podríem dir allò de que és a fi de bé, no deixa de ser un festa amb una component evident d'esperit comercial i de negoci com qualsevol altre que, tot i saber tothom que molts dels llibres que avui es regalaran no s'acabaran de llegir mai, si més no, permetrà al final del dia poder dir: Hem batut el record de l'any passat. Tant de bo.
Per acabar, i amb coherència amb alguna que altra contradicció que més amunt he pogut deixar anar, confessaré que els programes que, des de sempre, més m'han agradat veure a la tele han estat els que parlen de llibres. Ja que no llegeixo ( llibres ), escolto. La gran desventatja és que, si no t'ho graves, no pots tornar a " llegir-ho".
En el que espero coincidir amb tothom és en que val més un dia com el d'avui que no pas deu dels convencionals, o extraordinaris per altres motius. I si no existís, convindria inventar.

Quan la guitarra parla ( 11 )

2010-04-14T22:36:00.005+02:00

Tòpic entre els tòpics, clàssic entre els clàssics, però no per aixo menys fantàstica. És a la guitarra el que Para Elisa al piano. La que primer s'ensenya, la que primera s'aprèn.
Es tracta de Romance Anónimo i en aquest cas l'interpret és diu Shan Zhong.

Albert Gine, FINISHER

2010-04-11T11:50:00.000+02:00

Una setmana abans de l'inici de la prova vaig fer una entrada informant i donant ànims a Albert Gine de cara al repte que tot just anava a emprendre i per al qual es venia preparant conscienciosament des de feia setmanes. És tractava de la Marathon des Sables al desert del Sàhara, amb més de 1.000 participants. Pos bé, aquesta finalitzà ahir dissabte i el roquetero Albert ha aconseguit no tant sols acabar-la, com es proposà d'entrada, sinó que ho ha fet en el lloc 43 de la general, que segons diuen els que n'entenen de veritat, és un gran resultat.
La classificació final es pot considerar tot un èxit, més tenint en compte que es tractava de la seva primera participació en aquesta prova tant i tant exigent i a la que estan cridats ( els que la competeixen ) nomes una elit de corredors.
Segons ens anava explicant el mateix corredor des del seu bloc el patiment i esforç, especialment en la primera part de la carrera i, sobre tot l'etapa reina ( 82 km. ) ha estat infernal: molt de mal d'esquena, llagues als peus, gana i calor, molta calor ( superant els 45º ), en definitiva, potser per tindre tant prop la setmana santa, un calvari. La cursa constava de 6 etapes i un total de 250 Km. amb un dia de descans després de l'etapa reina, els resultats per etapes han estat aquests:

primera etapa 29 Km. lloc 18
segona.......... 30............... 21
tercera.......... 40...............36
quarta.......... 82...............151
cinquena.......42................18
sisena............21................16

El temps total general ha sigut: 30 h. 56' 38'', amb una mitjana per hora de 8.05 km. la qual cosa, tenint en compte les condicions de calor extrema, arena, muntanyes etc, no esta gens, però gens malament.

Puça, com es coneix al "mundillo", es plantejava aquesta dura prova, a banda de la motivació per la superació personal d'un repte, també com a una mostra de solidaritat i superació de dificultats. Aquesta és la seva dedicació que ha deixat al seu bloc:

"Vull dedicar esta marathon des Sables a tota aquella gent que té aquesta malaltia (càncer) he corregut per vatros com mai, ho he donat tot, tot, pas a pas i ara sou vosaltres els que heu de lluitar per vosaltres mateixos, com mai, dia dia, pas a pas, la vostra Maraton és la vida i heu de lluita a muerte per ella. Molta sort i mireu sempre endavant, com he fet jo durant estos dies".

MOLTES FELICITATS

Rebuda a Roquetes dilluns la nit

Menció especial mereix també la catalana Monica Aguilera ( foto ). Primera dona a la classificació .

foto Albert: Teledeporte ( instants després de dir. " Vamos a muerte " )

Calanda: Buñuel, tambors, préssecs.....

2010-04-03T15:19:00.009+02:00

Ahir, divendres sant, trencàrem la tradició d'anar a fer frígoles, i tot i la relativa proximitat, per primera vegada vam anar a Calanda per veure el que és coneix com la " rompida de la hora " o " romper la hora ". És tracta d'un acte/cerimònia/tradició/espectacle que consisteix en una concentració de bombos i tambors que toquen tots a l'hora. A diferencia d'altres pobles del Baix Aragó de la ruta del tambor y del bombo que ho fan a les 12 de la nit del dijous, a Calanda, comença a les 12 en punt del migdia del divendres i ve precedit d'uns segons de silenci el qual és trenca per un cop de maça a un gran bombo per donar inici al trencament de l'hora que acostuma a fer algun personatge rellevant. Enguany ha estat la ministra Gonzalez Sinde, -"l'amiga" dels internautes- . A partir d'aquí comença l'atronador soroll que s'aturarà dos hores més tard, fins les 15:30 que començarà la processo del prego seguida d'una altra a les 20 hores. El dissabte a les 9 del mati és fa la de l'enterrament i a les 2 de la tarda es fa el silenci fins l'any següent.

Sobre els antecedents i historia dels tambors i bombos, la cosa es mou entre la llegenda i tradició, com sovint passa, clar. Hi ha motius per justificar la seva presencia a la Setmana Santa i suposo que també els hi ha per a no fer-ho. M'atreviria a dir que un percentatge molt alt dels que acudeixen atrets per aquesta tradició ho fan sense participar de la vesant de religiositat, com passa en altres llocs. Diria més, molts ni entren a l'església.
La gent que toca s'agrupa en el que anomenen quadrilla on hi ha persones de totes les edats, homes i dones, aixo si, tots van amb una túnica morada, del més menut fins al més gran.
Algun especialista sabria fer un anàlisi sociològic o antropològic de les raons i motivacions, però a mi em sorprèn algun que altre aspecte i ve al cap alguna pregunta: Fervor religiós, cívic o popular? Turisme, religió o tot a l'hora? Als bombos, cal pegar amb tantes ganes fins que surti sang dels mussos dels dits de la ma? El "romper la hora " és podria fer fora de setmana santa?. Sigui com sigui, val la pena la visita: un espectacle per a la vista......i menys per l'orella. Si a més afegim que és on va nàixer Buñuel, visita justificada.......I els que tenim una edat, el miracle del "cojo de Calanda" que ens explicaven a l'escola, crec recordar, quan és celebrava el mes de Maria.
Ah, també em va sorprendre no veure massa camps de presseguers.

Més fotos................................................................Aquí

Documental " Calanda, 40 años después " de Juan Buñuel, fill de Luis Buñuel.

.

Marathon des Sables

2010-03-21T18:23:00.019+01:00

El mes que ve es celebrarà al desert del Sahara la carrera de resistència que es coneix com La Marathon des Sables. Son sis dies ( del 6 a l'11 ) on l'etapa que se'n fan menys km. son 21, i el que més, 82, total 243 quilometres en una de les carreres més dures del mon. El que potser no sigui del tot conegut és que aquesta edició ( la 25 ) comptara amb la participació del roquetero Albert Gine, també conegut als ambients de l'atletisme com Puça.

Entre altres trofeus i primers premis que ha aconseguit, cal remarcar el de l'any passat a la cursa del llop, on va emportar-se l'absolut en participar a les cinc proves: bicicleta, ( de muntanya i carretera) caiac, mitja marató i cursa de muntanya .
Al seu bloc buscant nous reptes al llarg de les darreres setmanes ha anat explicant la preparació física i mental que ha portat a cap per a afrontar la prova.

Que sàpigues que des de Jesús, estarem fent força ( moral )

Després de feta l'entrada he descobert un reportatge de Robinson a Digital+ sobre la participacio de Luis Enrique a l'edició del 2008

Video

Ebreimatges

2010-03-16T13:42:00.005+01:00

Amb el nom d'Ebreimatges he posat en marxa un nou bloc ( ebreimatges.blogspot.com ) on aniré deixant aquelles imatges que tinc ja al calaix o què faré, sobre tot de les nostres comarques, però no exclusivament i que no son necessàriament ni de paisatges ni sobre l'actualitat. En definitiva fotos, sense cap temàtica concreta ni relació.
Per accedir-hi des de baldana nomes cal clicar sobre la primera foto de la columna de la dreta.

Ironies del destí

2010-03-15T15:54:00.005+01:00

El que son les coses, Salvador Bacarisse, compositor madrileny exiliat després de la guerra i que mori a Paris el 1963, va composar un tema fabulós, La Romanza del Concertino, ja qui el qualifica de sublim. Peró, d'aquí la ironia, ara resulta que a un programa de la ultradretana Intereconomia TV ( España en la memoria ) utilitzen dita composició com sintonia del programa. Sense anar més allun, ahir entrevistaven Blas Piñar.
Com a record, reconeixement i consideració per a tots aquells que varen tingué que marxar.
Emoció i reflexió.....