dimarts, 29 de juliol de 2014

De l'espoli ( presumpte ) a Catalunya a l'espoli ( real ) de Pujol.



En això de l'anomenat procés diversos factors hi han contribuït a fer-lo gros, a alimentar-lo. Un d'ells, a banda de la crisi o el sentiment legítim de sempre de molts, està també aquella sensació de que els catalans som espoliats per allò que se'n deia Madrid i ara ja se'n diu Espanya, sense embuts . 
I el que són les coses, ara resulta que Pujol, el President Pujol, aquella persona venerable, honorable, amb certa aura d'austeritat posada sempre com exemple de virtuts, al marge inclús de la seua pròpia ideologia, el que inventar el pujolisme, el pare polític de la immensa majoria de dirigents de Convergència ( i d'altres partits ), aquell que, des del balcó de la Generalitat demanava als catalans que li fessin costat per l'atac que estava rebent des d'Espanya, pel cas Banca Catalana ( ell era Catalunya, i buscar les pessigolles a ell, era atacar Catalunya ), aquella mateixa persona que, anys després, a traves de l'ABC, el feien " Español del año " ara, resulta que ens ha estat enganyant al llarg de més de tres dècades, l'engany dels imposts que no pagava dels milions col·locats a l'estranger ( al gener del 2013 deia a A3: " ¿ Si tengo una cuenta al extranjero ?, NO, se responia ell mateix ) . Que ens ha estat espoliant a tots el catalans, vaja .
Tot plegat, per a qui el votava i per a qui no, molt trist. Han estat moltíssims anys en que hem estat vilment enganyats . 

Se'ns explicava que Pujol sabia no se quants idiomes, era un dels polítics més preparats, de talla internacional; Catalunya la coneixia pam a pam, coneixia moltíssimes persones amb nom i cognoms, que era un fervorós i apassionat amant del país, nacionalista de soca-rel vaja; primer moderat i darrerament independentista. Ha degut ser per aquesta darrera qüestió que ara, de cop ( ironia ) ha decidit confessar i demanar perdó. Posats a confessar, per cert, el primer que hagués tingut de fer és dir on té els diners, quina és la procedència EXACTA i quina és la quantia. I per què, si el seu pare els hi va deixar als fills i a la dona ( l'altra patriota ), és ell qui respon de tot plegat, i exonera ( ho intenta ) la família ? 
  
Parlant de patriotisme. Quan veiem que algú tipus Barcenas o qualsevol de la dreta espanyolista ha evadit capitals, té diners a paradisos fiscals etc solem dir " després ens vindran a dir que són molt patriotes, sempre amunt i avall amb la bandera ". També serveix per algun que altre esportista. Pos això, el mateix per a Jordi Pujol. Com una persona pot parlar de l'espoli d'altres mentre ella té uns diners amagats que no tributen al seu país i que, sobre tot, no contribueixen a la generació de riquesa. En una Catalunya independent, no en tinc cap dubte, si Pujol no s'hagués vist com ara s'ha vist, acorralat pels fets i amb la justícia encercant-lo, els diners haguessin continuat on estaven i sense contribuir a fer este país tan net i just que molts proclamen. No falta qui pensa que s'hauran acabat els xoriços. 
Més d'un ha volgut tapar l'actual situació amb la gestió de tots els anys en que va estar governant. També el contrari, es cert. El pecat, per molt gros que hagi estat, no esborrarà el que de bo hagi pogut fer. Pura obvietat. Així, cal reconèixer el que de positiu tingui al seu full de servei. Però la taca que ara l'apartat definitivament de tot és molt grossa i no s'esborra ni que vagi a Missa tots el dies. 

Avis a navegants: la justificació més socorreguda per justificar uns diners que han estat ocults és la loteria i una herència. Pos compte, un dels que sempre li tocava la loteria era Fabra de Castelló que ara ho té força fotut. 

dijous, 17 de juliol de 2014

" Bienvenido Mr. Marshall "


Ja fa uns mesos, amb el corresponent bombo i plateret digne de les millors ocasions, ens van anunciar tant des de la Generalitat, autoritats local i territorial fins a Cambra de Comerç que a la Ràpita, al llarg de l'estiu arribaria per primer cop un creuer setmanal d'una companyia que feia un circuit anomenat  Islas Baleares i que feia diferent escales: A la Ràpita arribà des de València, i d'aquí a Maó . 
El primer dels velers havia d'arribar el dimecres dia 9 però les circumstancies del vent ( van dir ) van fer impossible l'atracament i per tant, van haver de girar cua i posposar tant històric esdeveniment. 
Ahir dia 16 sí que, finalment, va ser possible. Cap allà les 8:30 del mati atracava al port rapitenc el veler star flyer . La premsa, se'n havia encarregat de traslladar convenientment aquell anunci de l'important fet; també la xifra de 200 passatges que se'ls devia donar. Consultant la pàgina Web de la pròpia empresa turística però, es pot veure que de passatgers només en poden ser 170, amb una setantena de tripulants, a banda . 
S'ha donat la dada de que "l'impacte econòmic " serà de 10.000 € . La xifra en si mateixa tampoc és cap cosa de l'altre món, certament; que millor això que res, veritat absoluta. Amb tot, incús no estic gens convençut que els 150 visitants de mitjana ( el primer n'han estat 115 )  arriben a deixar-se 60/70 € per cap .   
Tot el rebombori que ha aixecat i l'expectativa que han volgut donar-li al fet, no té res a veure amb la repercussió real per al poble i/o zona . Absolutament desproporcionat . Quan escoltava com els comerços es preparaven per a l'arribada, per la benvinguda ( Mr. Marsall ) etc. feia certa gràcia, la veritat. Estem parlant que la qüestió hotelera, per exemple, poca cosa en rascarà més enllà d'una Coca-Cola, un café o un pastisset ( això, repetint, perquè del veler, ja surten esmorzats ). Tenint en compte que l'estada és d'unes poques hores, no es queden a fer cap menjada ni a dormi, clar .
Tornant als hipotètics 10.000 €. Quin és l'impacte econòmic de tots els passatgers que al cap d'una setmana arriben, per exemple, en un altre mitja com pot ser els autocars ?. I una altra: 10.000 € és l'impacte ( a un sol lloc, això sí ) que deixen alguns dels banquets de boda de les desenes i desenes que es celebren al cap de l'any als restaurants de la Ràpita.  
Dit això, lo positiu: Allò de " que parlin d'un encara que sigui per a bé ". Efectivament, la qüestió es que entre que vindran, que no venen, que la setmana que ve, que ara sí que sí etc. Sant Carles de la Ràpita ha sortit força als mitjans de comunicació ( ahir mateix a TV3, que normalment surt poquet ) i que, en definitiva, s'ha donat a conèixer i que això, publicitariament, té un preu i que no s'ha pagat. Des d'este punt de vista, molt bé.  

Resumint. Massa soroll per a tan poques nous . Tot i que el fet en si mateix té la rellevància de ser la primera vegada, més enllà de la repercussió econòmica real i que, qui sap si en el futur, pot mirar-se com l'inici d'un camí que ha acabat fructificant de manera important