divendres, 28 de juny de 2013

Pensions, mala peça al teler !


És prou conegut que el sistema de pensions esta basat en el que s'anomena repartiment; és a dir, a partir de determinades condicions, com ara el temps de cotització  i les aportacions que ha realitzat el cotitzant al llarg del temps requerit, s'estableix la pensió i la seua quantia. Cal recordar que els diners que el treballador ha anat aportant, contràriament al que alguns encara pensen, no es guarden en un calaix a l'espera de que un es jubili, ans al contrari: El que un cobra quan se jubila és perquè uns altres treballadors en actiu estan aportant en aquell moment. Lo qual no deixa de ser un sistema solidari que contrasta amb l'altre: el de capitalització individual. (cobrar, el pensionista o els descendents, el que un ha posat ). Mentre que en el de repartiment, donant per fet que es tingui el dret, en principi, i independentment de l'aportació, no hi ha límit quant als anys de percepció. També és cert que la quantia pot variar ( fins ara el normal era fer-ho, més aviat poc que molt, cap amunt. Per a les pensions assistencials o no contributives, evidentment  el que genera el dret són uns altres circumstancies.
Fa una quinzena d'anys ( per posar un xifra ) se'ns venia per tot arreu que era del tot imprescindible que ens féssim un pla de pensions privat. Normalment, qui ho intentava vendre ( i no és metàfora ) argumentava que tal com anàvem les pensions no estaven garantides, això els més optimistes, els altres, que no les arribaríem a cobrar mai, que era insostenible, que la població, l'embelliment etc.  Tot i que la estratègia de venda era present, ves per on al cap dels anys, els arguments, s'han tornat prou vàlids. 
Confesso que era un dels que no volia escoltar als comercials que venien amb la cantarella. Em treia de polleguera que qualsevol amb escassa, quan no nul·la preparació, et podia picar a la porta  i després de la salutació de rigor a modo de pregunta/amenaça amollava : " vostè ja sap que no cobrarà la pensió " ?. La meua resposta: " I a tu qui t'ho ha dit això ?. 
El cas és que, uns eren convençuts, altres ho consideraven com un "producte" d'estalvi més i altres, els més, perquè les aportacions al pla de pensions tenien desgravacions fiscals. Sense tenir massa present que a l'hora del rescat, Hisenda esperava/rà a la cantonada. 
Ara, torna la invitació i els arguments que el més lògic i prudent és fer-se un Pla de pensions que pugui, si més no, complementar la jubilació de la S.S. Observo però que, al menys de moment, la resposta no sembla tant contraria.
Però anem a la realitat. Un Pla de pensions, al cap i a la fi, sinó fos per les bonificacions fiscals ( que ara desconec si encara existeixen ), no és res molt diferent de qualsevol altre dipòsit a termini. Per tant, podrim concloure que, més que un Pla de pensions, els que cal és estalviar. Més enllà de la formula. Però és aquí que topem amb la realitat: ja sigui amb unes aportacions periòdiques a un Pla o una llibreta, la mare dels ous ara mateix, per a un treballador que cobri 8/900 o 1.000 €/més, quan pot dedicar a l'estalvi ? . Llavors, la conclusió, desgraciadament, és clara. Veiem un exemple: Una persona que es jubila als 65, que no hagi pogut fer un racó -posem per cas- de 40/50.000 €, ha begut oli. I els que l'hagin fet, amb una expectativa -gens optimista- de vida de 80, i complementant la seua pensió pública en 300 €, en 12 anys, s'ho ha polit tot( 12x12x300 = 43.200 € ) . Però clar, amb els salaris actuals, qui podrà estalviar, per exemple, 200 €/mes ?. Amb aquesta mitjana, per estalviar els 43.200, farien falta 18/20 anys. 
Per altra part, sempre he pensat que amb un sistema solidari -i ara més- no poden hi haure pensions públiques de 2.400 € . Tornant a la problemàtica actual, tot plegat, i les pensions no podien ser una excepció, estem davant un peix que es mossega la cua. Sinó hi ha ingressos no pot haver despeses, no pot haver consum; i sinó hi ha salaris mínimament dignes, no pot haver estalvi i per tant, hem arribat al cap del carrer: amb menor nivell d'ingressos, menys consum, menys feina i menys remunerada, menys cotitzants i menys nivell de les cotitzacions. Cercle viciós. 
Sóc pessimista ? Em temo que, si les coses no canvien molt, no. 



dilluns, 24 de juny de 2013

Jo, tota !


Aquest crit d'afirmació o d'anhel sembla que s'està generalitzant i estenent entre els participants de la travessia que s'ha celebrat el passat dissabte entre Fredes i Paüls, " La nocturna " com es coneguda. Clar que, per als que arriben a Paüls sense haver tingut la necessitat d'utilitzar el frontal amb el llum, lo de "nocturna" és un dir. 
Està fora de tota discussió que la travessia/cursa/festa té una acollida simplement espectacular. El treball de la UEC de Tortosa, en tant que organitzadora, té molta responsabilitat, clar. 
Potser un dels seus atractius sigui, a més de l'indret, la particularitat de la nocturnitat ( " todos los gatos son pardos " ), que tothom por fer-se-la a la seua mida i condicions etc. Sense descartar la cosa més esotèrica i intangible com la lluna plena, el solstici . Ves a saber.......
Tornant al " jo, tota " . Ho he llegit ja en algun bloc, Facebooks i comentaris aquí i allà. Els que fan els 50 Km. del recorregut ho diuen amb propietat i els que, per falta de forces o atreviment,  inexperiència etc. es queden a Caro, com una aspiració, desig o promesa per a futures edicions. En qualsevol cas, el que sembla lògic és que cadascú es posi la expectativa i objectiu on millor li sembli. A més, tenint en compte la gran quantitat d'inscrits ( 888 ), pel caràcter no competitiu de la travessia, el temps que es dona per poder arribar a meta etc. el normal es que siguin un bon percentatge els que es quedin a mig camí. I de ben segur que més de quatre ja surten amb la idea de fer-ne la meitat. 

La Cursa
Tot i no ser puntuable per a cap classificació general ( espero no equivocar-me )  " la nocturna ", per als primeres espases que hi participen no deixa de ser una altra prova que ( també ) es vol guanyar. En esta edició Albert Giné tenia la pretensió de baixar de les 4:01:59 hores que havia aconseguit ell mateix el 2012, i deixar la marca per baix de les quatre hores, encara que fos en 3:59:59. Per tant, aconseguir-ho volia dir fer-ho en 2 minuts menys, era difícil perquè el llisto ja estava alt, però no impossible. No ha pogut ser, a pesar de quedar prou a prop ( 4:06 ) . Els entesos -a pesar que ell s'ho atribueixi- diuen que alguna determinada baixada estava en condicions pitjors que l'any passat. Que s'hi relliscava molt. Sigui com sigui, segona victòria consecutiva per al corredor del Trail Roquetes, després d'haver-la guanyat per primer cop ara fa deu anys ( 2003 ), i també al 2.004, 2.007 i 2012. No està gens malament celebrar els 10 anys de la primera victòria, amb una altra. Enhorabona.

Albert Giné amb el seu premi
Foto de Mauro, de la UEC
Insisteixo en que la travessia no té caràcter competitiu, però.....qui ho és, ho és. Per tant, és difícil que si entre els primeres espases, com deia més amunt, estan alguns dels que es troben cursa sí i cursa també, de les que puntuen per al circuit Terres de L'Ebre, és lògic que ningú doni el braç a tòrcer. En este sentit, em fixaré únicament amb dos: Albert Giné i Lhoussain Abaghad . La darrera que vaig seguir ( Rasquera-Tortosa ) pel molins de la serra del Boix van passar ( literalment ) fregant-se els colzes; el dissabte, 3 Km. abans de l'avituallament de Caro, Lhoussain li portava 1'40" a Albert. Tenint en compte que m'havia comentat el roquetenc que fins Caro aniria regulant, la cosa prometia competició, a pesar de no ser competitiva ;-).  
Per cert, si no fos perquè, quant a espectadors, les curses de muntanya no tenen el mateix nivell de seguidors,  el frec a frec que mantenen a les curses del Circuit, l'Albert i Lhoussain portarien camí de convertir-se en portades de diaris; són cada cop més emocionants.    


dimecres, 12 de juny de 2013

Mitjans públics ( i concertats ? )


Deu ser cosa de la meua particular forma de veure les coses o de la meua, també particular, lupa. Però quines coincidències....
Avui s'ha anunciat que la CCMA prepara un ERO per a TV3 i Catalunya ràdio que pot afectar 312 treballadors. Tot just avui també s'ha sabut que a Grècia han tancat la ràdio i televisió públiques. Esta darrera noticia, explicada al telenoticies de TV3 moments desprès de la del ERO, no em direu que no és una coincidència graciosa. Per tant, continuem amb la filosofia imperant: Sempre és millor un braç o una cama que no la vida. Vist així, qui ho nega ?. Sempre n'hi ha de pitjors. Continuant amb la meua particular i intransferible lupa. quan parlaven de la noticia de Grècia han aparegut concretament una treballadora del mitja, la corresponsal a Madrid i un representant d'un sindicat. A la noticia de l'ERO de la CCMA no ha sortit ningú.  Recordo quan les campanyes electorals a l'hora de donar pas als vídeos de l'activitat dels partits, en cada ocasió se'n preocupen molt de dir-nos que aquella informació no la signen els periodistes de la casa, que es cosa directament dels partits. Suposo que les d'avui, tant una com l'altra, si que les han signat. 
Continuo amb coincidències i lupa. S'ha anunciat estos dies la fusió de les teles locals l'EbreTV i Canal TE. El primer dia que es va fer l'anunci públicament va ser a l'Ametlla de Mar a la gala d'entrega dels premis Ebreliders. Allí, el directiu de C.TE,  ja va fer referència explícita a Ferran Bel com a persona que ha mostrat especial interès en la unió sent clau per la consecució de la fita. No sé si lo d'unir dos empreses privades és una feina reservada especialment a un representant polític. Potser encara és més estrany agrair-ho en públic. Això però, ja es veurà en el temps. Avui, en una entrevista/promoció a l'Ebre la referència ha tornat a fer-se. En este cas, l'altre directiu, el de l'Ebre TV, ha intentat treure una mica d'exclusivitat a Bel tot assenyalant altres persones i institucions perquè no sigui dit. 
Recordo, parlant d'influències en la consecució d'un objectiu, com, fa uns mesos, es desmantellà la delegació territorial de TV3 i Catràdio. I constato el nul efecte de les influències que ara tant s'exalcen  Potser tot plegat, una cosa i l'altra, tingui més relació de la que ens pensem.
Mentrestant, per cert, estarem a l'espera de veure si amb la fusió, passa com en una altra de mitjans escrits ( La Veu del baix Ebre i l'Ebre ) que el producte final, en massa aspectes, ha acabat semblant-se més al primer que al segon. En el cas de les teles no sé si, a pesar dels ajuts públics ( de tots ), passarà si fa o no fa. Si ens circumscrivim al monotema de la independència, la tele de Tortosa va decidir abraçar-la per terra mar i aire. Veurem si la cosa continua igual o, com sempre, fem el que més convingui....

No en feu massa cas, tot es producte de la meua particular lupa.