dissabte, 17 de novembre de 2012

" El Mundo " i les seues.......




" Els camins del senyor son inescrutables ". Així es diu, no ? . 

És probable que el diari " El Mundo " hi posi més pa que formatge en l'afer que presumptament ha destapat en relació a uns comptes de Mas i els Pujol en paradisos fiscals. Jo, com és obvi no sé si és veritat o no. D'entrada, francament em costa creurem-ho. El Mundo, s'arrisca a una querella, perdre-la i pagar una multa important, suposo. Mentre tant, ves a saber si s'està servint a interessos espuris particulars o es tracta d'una filtració interessada des de instàncies de l'estat per tal de desestabilitzar els procés de Catalunya i el seu més representatiu valedor. Això sí, sembla prou il·lús pensar que tot és innocent. Ara bé, també és il·lús pensar que el diari, amb els precedents que hi ha ( Banca Catalana, el més gran ) sobre l'efecte contrari al que és persegueix, amb algunes de les informacions sobre Catalunya, els catalans, el President o un partit concret, s'avinguin a fer còrrer un calumnia tant grossa. Seguint amb el mateix fil, no tindria molt sentit que des de les entranyes ( de vegades també clavegueres ) de l'estat amb el grau de complicitat que sigui, s'arrisquessin una altra vegada a fer víctimes de la " mala bava " espanyola i dels espanyolistes a Mas i els Pujol. L'efecte bumerang està més que garantit. Amb la qual cosa pareix estrany que s'estigués en la estratègia de intoxicar i calumniar gratuïtament. 

Els més partidaris ( Ciu ) i els no partidaris però sobiranistes ( amb excepcions ), abans de pensar en si pot ser cert o no, el que pensen és que es tracta d'un atac a Catalunya, els catalans i, ara, clar, les aspiracions d'independència. I sinó, veiem les apel·lacions de Mas en el míting d'ahir i d'avui on reclama que, davant els atacs als que és sotmès, es posi tothom ( els més patriotes, sobre tot clar ) al seu costat. Entre altres coses, ha dit, perquè els mateixos que l'acusen son aquells que estan contra la normalització la immersió lingüística etc. Amb la qual cosa, deu pensar, estan desacreditats per fer cap acusació. Bé, no deixa de ser curiós. Tampoc és de rebut que sempre que surt un assumpte d'aquest tipus des de fora Catalunya, l'argument sigui el de ens volen fer mal, van contra Catalunya o contra el president. Davant d'això.... En definitiva, més independentistes. Tampoc es pot esgrimir com argument de pes que han escollit el moment oportú per denunciar-ho. L'important no és el moment, és si és veritat.

Per altra banda, efectivament, El Mundo sabem de quin peu calça, i se'ls pot acusar de no importar-los massa l'ètica periodística -ni l'altra-. Amb tot, esta mateixa falta de ètica no se'ls pot "acusar" que la utilitzin exclusivament cap a Catalunya ni contra l'hipotètic trencament de la unitat d'Espanya. Només cal recordar el capficament en el cas de l'atemptat d'Atocha i els autors o del GAL i la " X ". No semblava llavors, que en un i altre cas, tinguessin una actitud, com a mínim, massa addicta ni escrupolosa amb l'estat, i més aviat tractaven d'escodrinyar en les clavegueres ( ara sí ) i, sense tremolar-los massa el pols, posaven en perill certs estabilitats que semblaria més aviat que els tocava defensar. Dit això, vull creure'm el que diuen els assenyalats i pensar que tot plegat és un invent.

divendres, 9 de novembre de 2012

Crònica curta i lleugerament esbiaixada: Debat candidats


Este mati, a la URV, s'ha celebrat el primer debat electoral amb els candidats de les Terres de l'Ebre a les eleccions al Parlament del 25 N i que ha organitzat Radio Ebre de la cadena SER. Per fer-ho ràpid faré allò dels diaris esportius. l'u x u:

Meritxell Roigé.- en la seua línia: enfadada i a la contra.
La seua primera frase: cada dia se'n van 45 milions d'euros. A partir d'aquí.....flors i violes i Espanya no ens vol.
De les seues paraules no m'ha quedat massa clar si CiU té alguna responsabilitat en la situació que vivim: més atur, més retallades, més dèficit.......

Núria Ventura.- seriosa i amb rigor.
Li retrauria ( que no sigui dit ) no haver recordat, quan se li demanava pels federalistes de fora Catalunya, que anit mateix i exactament al mateix lloc, se'n va seure un que, en conferència pública, explicava la disposició a recolzar al PSC en el camí federalista, i no poc important: Marcelino Iglesias, Senador del PSOE i expresident d'Aragó.

Cruz Sabaté.- molt previsible 
S'ha limitat a defensar el PP ( sobre tot de l'estat ) per la seua eficaç gestió, ha dit.

Lluis Salvadó.- monotemàtic 
En la línia de Roigé ( i Junqueras )fins que no tinguem la independència res a fer. A partir de llavors, mel i llet per a tots. No se'n ha estat de dir, una altra vegada, que la democràcia està per sobre les lleis. Bé, per dir una cosa d'esta transcendència primer s'hauria de saber quina és la voluntat real del poble i quins son els impediments per materialitzar-la.

Jordi Jordan.- correcte
Ha tingut un lapsus, motiu de distensió entre el public, quan ha dit ".. la gran corrupció que hi ha al nostre partit " quan volia dir país, clar. Pel demés, li he trobat a faltar una definició clara respecte al grau de sobirania més enllà del dret a decidir, el qual l'exhibeix com una alternativa, per exemple al federalisme, quan, en si mateix, no ho és. Ara per ara, existeix un amplíssim consens, reconegut amb la boca petita o grossa, respecte a que una consulta l'hauria de haure. I legal. 


Posat a ser critic, en la mesura que el debat ha sigut amb representants del territori, s'hagués tingut que incidir més en temes estrictament territorials. Per temes més generals,  ja tenim als gran líders i presidenciables. 


I una mica d'aportació a la distensió: Es parla sovint de la poca estima que, des de la resta ( perdo ) d'Espanya ens tenen a Catalunya. Probes n'hi han, indubtablement. Per tant, parlem d'amor, d'estimació. A estes altures de la pel·lícula ja sabem que l'amor i el sexe poden no coincidir necessàriament. Les promeses de menys càncer i menys accidents de transit, per si mateix, ja té la suficient transcendència, però bé, després d'escoltar la candidata convergent i el candidat d'ERC, no m'en puc estar de pensar que si, a més a més, ens prometen un estat ( físic i polític ) de permanent orgasme, la cosa comença a tindre un atractiu difícilment combatible.


Tornant a la seriositat, si no ho dic rebento: mentre tant, avui mateix, al País Basc ( no sé si això és menys important ) una dona s'ha suïcidat llençat-se pel balcó quan anava a ser desnonada.

Esta tarde, a les 20:30 emeten el debat per la radio. 95.70 fm

divendres, 2 de novembre de 2012

Dret ( si més no ) a ser preguntats


Vagi per davant que soc partidari, com en alguna altra ocasió he dit, del dret d'autodeterminació mitjançant un referendem/consulta o com es vulgui dir. La qüestió de fons és preguntar a la ciutadania la seua opinió.  

A hores d'ara ja ningú no discuteix que per a fer un referèndum amb tots els ets i uts, vol dir, reconeixement, validesa legal  etc., no n'hi ha prou amb la legislació catalana i cal l'autorització de l'Estat. Això que tothom ja sabia, algú semblava que li rellisques. Artur Mas, tot i que continua dient que el referèndum  ( " o consulta ", diu ara ) es farà sí o sí, ara no accepta ( entrevista 8 tv ) que hagués dit que es faria dintre o fora de la llei. Este nou argument el fonamenta en que si no es pugues fer amb l'empara de les lleis espanyoles, és faria amb les europees. La qual cosa, no deixa de ser una mica recargolat, ja que no s'entén que sinó ho permet la constitució ( democràtica per més senyes )  d'un país democràtic, si que ho puguin permetre altres instancies no necessàriament superiors. Ara, si estem parlant d'apel·lacions abstractes al dret universal d'autodeterminació o del dret -difícilment rebatible cert- a l'exercici democràtic, és una altra cosa. 

La legislació vigent contempla que una comunitat autònoma hagi de fer un referèndum per decidir si accepta o no el seu estatut d'autonomia  fins i tot si vol l’annexió a un altre territori ( Navarra/País Basc ). Un estatut -apart de les passades de ribot i sentencies laminadores del T.C.- lògicament, també comté extrems que afecten a la resta de l’estat, i es pot votar ( s’ha de votar ) per part de la comunitat directament afectada, en canvi, com és possible que en el cas de decidir sobre l’autodeterminació no ho pugui fer un territori i només el territori ?. No s’entén.
La constitució i la posterior llei orgànica 2/1980 estableix *tres grans modalitats de referèndums: “ de reforma  constitucional consultiu i autonòmics “ no es refereix al d'autodeterminació o d'independència. Per tant, les lleis espanyoles no  contemplen un referèndum en este sentit a Catalunya, ni en lloc. Des de la meva ignorància, tampoc veig que ho prohibeixen expressament, però. L’argument fonamental on s’agafen els que ho rebutgen és que “ la sobirania resideix en el poble espanyol “ en el seu conjunt, i que el subjecte d’esta sobirania és, per tant, el conjunt dels ciutadans de l’estat que son els qui haurien de votar. I no exclusivament els de Catalunya.  

El cas és que, l’argument de votar tothom és, formalment, el que més s’utilitza des de sempre: “ tendríamos que votar todos, no solo ellos “. Això ha anat calant al marge de la cobertura legal i inqüestionable que pogués tindre o no. Llavors, ara, seria molt difícil que es pogués girar l’opinió pública de la resta d’Espanya ( hi ha el precedent de l’entrada a l’OTAN, però no és el mateix abast ). Doncs molt bé, arribat a aquest punt, que votin.  Dic que votin perquè ara ( o passat demà ) sembla que podria ser una sortida que les dos parts podrien arribar a assumir. Tot això, en el cas que no fos possible, com seria l’ideal, un ampli consens per reformar la constitució ( en este i altres aspectes ) i possibilitar un referèndum exclusiu per a Catalunya. Passa que, pel que fa a la reforma constitucional, ara mateix és més complicat que altra cosa ( faria falta, d'entrada, que ningú tingués majoria absoluta a Madrid ). Mentrestant, amb una consulta general:

a)     El dret a ser preguntats quedaria garantit. Una persona, com és lògic pensar, vota el mateix amb un electorat de 6 milions que en un de 36. Uns i altres podrien exercir el dret reclamat.
b)       Quedaria palesa quina és l’opinió dels catalans/es i s’acabarien -uns anys al menys- les elucubracions i utilitzacions interessades. I tant de bo les banderes i tot el que embolcallen.
c)    Els demòcrates convençuts de la resta ho tindrien molt difícil per oposar-se a un hipotètic resultat favorable a la independència de Catalunya amb una majoria important de catalans a favor. De la mateixa manera que ningú de Catalunya hauria de posar cap impediment davant un eventual resultat negatiu a la independència de Catalunya.
d)     Tot i no ser objecte de la consulta, també tindria el seu què, saber quin seria el percentatge de vots a favor de fora de Catalunya. Clar que llavors, la discussió estaria en esbrinar les raons: si era perquè ens estimen ( es parla molt d'amor ) o no.  “ Veus, veus com no ens volen “ “ Veus, com sí, han votat a favor perquè pensen que ens fan un favor ”.

Quedaria per decidir ( gens fàcil de resoldre ) si la consulta/referèndum es declarava vinculant o no. En qualsevol cas, el fons de la qüestió, el més important per a mi, estaria resolt: saber l’opinió de la ciutadania catalana. A partir d'aquí  a actuar en conseqüència. Tots.

Amb tot, aquí m’he limitat a tractar sobre el referèndum d'independència  però no oblido, entre altres coses perquè és amb el que estic més identificat, del federalisme. En principi, el més lògic potser seria fer una consulta prèvia o bé, en la consulta del referèndum, fer tres preguntes: Independència, federalisme, autonomia. És tan legítim donar a triar entre independència o no, com entre independència o federalisme. Fins i tot entre federalisme o autonomia.

I una pregunta que no puc deixar de fer: Seria lícit que Espanya ( sense Catalunya ) seguint els criteris que han acabat imposant-se ( en mi també ), votés ella exclusivament per decidir si vol expulsar Catalunya, sense tenir en compte la nostra opinió ?. 
Comentari al marge ( però no tant ). Amb l'evident hostilitat que gairebé tots els partits i adlàters de premsa i  audiovisuals mostren cap al PSC intentant deixar-lo sense aire per respirar i fent-lo culpable de tots els malts,  no crec que:
- Es possibiliti que el PSOE torni a governar Espanya, amb el que comporta de dificultat afegida cara a parlar de qüestions territorials cas de perpetuar-se el PP amb majories absolutes. Es força acceptat que sense els vots del PSC, el PSOE difícilment aconsegueix majories al Congrés. I menys absolutes. 

El Referendum en la Constitución Española de 1978