diumenge, 24 de juny de 2012

Co-co-pagament medicaments


M'ha semblat interessant l'explicació que, en 10 punts, va fer el diari Ara del co-pagament que ha impossat la Generalitat pel que fa als medicaments.
I a partir del més vinent, un altre " co ", en este cas de l'Estat.  

1. S'aplica el 23 de juny. Aquest dissabte, dia de la revetlla de Sant Joan, entra en vigor la nova taxa farmacèutica, tres mesos després que es publiqués al DOGC, com marca la llei.
2. Fàrmacs exempts. No es graven tots els medicaments. N’estan exempts els d’un preu inferior a 1,67 euros, així com els de dispensació ambulatòria, els subministrats directament per un centre de salut i la medicació dels pacients ingressats als hospitals.
3. A la farmàcia. En el moment de la dispensació, el farmacèutic pot saber, gràcies a la targeta sanitària, si el ciutadà ha de pagar la taxa o si forma part dels col·lectius exempts, que s’actualitzaran mensualment.
4. Només a Catalunya. L’euro per recepta l’han de pagar les persones ateses als centres sanitaris públics a qui se’ls hagi prescrit algun medicament amb receptes del CatSalut i que comprin el fàrmac a Catalunya.
5. Màxim de 61 euros. Per no sobrecarregar els malalts crònics, s’ha fixat un topall de 61 euros anuals –5 euros mensuals–, una xifra “assumible”, segons el conseller. Aquest any el topall serà de 36 euros.
6. De mitjana, 13 euros. Es calcula que un 12% dels ciutadans –unes 800.000 persones– arribaran al màxim de 61 euros anuals. Però es calcula que els ciutadans abonaran de mitjana 13 euros anuals amb la nova taxa
7Recaptarà 100 milions d'euros. La nova taxa té un objectiu dissuasiu i recaptatori per incrementar els ingressos durant la crisi. El Govern espera recaptar 50 milions d'euros aquest any i 100 milions l'any que ve.
8. Col·lectius desfavorits. La mesura no és universal, ja que per garantir-ne l'equitat en queden exempts els col·lectius més desfavorits, com els beneficiaris del PIRMI o els que cobren pensions no contributives. En total, uns 127.000 catalans en quedaran exempts. Aquesta xifra s'actualitzarà mensualment segons els nivells de pobresa.
9. Sanció si no es paga la taxa. En el cas que un ciutadà no vulgui pagar la taxa, haurà d'emplenar un document per tramitar la queixa. Se li obrirà un procediment administratiu i s'enfrontarà a un recàrrec del 20%.
10. Doble copagament. Els catalans hauran d'assumir un doble copagament dels fàrmacs. A l'euro per recepta, que només s'aplica a Catalunya, s'hi sumen les mesures estatals del copagament segons la renda que ha d'entrar en vigor l'1 de juliol.

Més informació...................................................... Aquí

dilluns, 18 de juny de 2012

La culpa sempre és dels altres o.... i aquell què ?



Escolto, el dissabte, al que va ser governador de Guipúzcoa a finals dels 80, Goñi Tirapu, amb el govern de Felipe Gonzalez, la seua tragèdia personal és forta i difícil de suportar: un germà i un fill han estat ( no se sap si encara ho son ) membres d'ETA. Però no és d'este fet concret que vull parlar.
En un moment de l'entrevista que li van fer a El Gran Debate de telecinco Goñi Tirapu va dir que ell atribuïa als altres que el seu fill acabes en les garres de la banda terrorista, llavors, el periodista Carmelo Encinas, en bon criteri, reflexionar: El problema és que per als pares dels altres que, com el seu fill, van caure en mans d'ETA, el seu fill va ser el que els va arrossegar, i així tots els pares. I així sempre, i així tots. 
Avui, a la tertúlia de Cat radio, escolto com, per justificar ?, al president del CGPJ ( consell general del poder judicial ) Carlos Divar, en tot l'escàndol dels viatges particulars pagats amb diners de tots, el tertulià Girauta diu que el Sindic de greuges doni compte dels seus viatges i si cal, que també dimiteixi. Potser no li falta raó, no ho sé, tot i que el que va gastar Rafael Ribó no s'ha demostrat que fos en viatges amb finalitat de caire personal o privat. Viatjar molt no vol dir, necessàriament, malgastar o fer-ho per motivacions alienes al càrrec. Sembla, encara que no sigui així, que posant en marxa el ventilador, i escampant la brutícia, s'acabi deslliurant de culpes o disminuint altres ( "mal de muchos..." )  si a més, la culpa, toca a tots els colors polítics, millor que millor ( "tots son iguals" ). 
I ho sento però, tot i estar en absolut desacord amb que un jove de Tortosa estigui, a hores d'ara encara, empresonat preventivament per unes acusacions de relativa importància, també penso que es cau en el mateix. Com si no n'hi haguessin prou amb les de la exigència estricta de justícia, els que reclamen la seva llibertat, argumenten que, mentre ell ( Andreu ) està empresonat, altres com Millet, banquers etc estan a casa seua tant tranquil·lament. Sinó existís l'argument ( real, sí ) de la comparació amb altres casos, la raó per a la petició de llibertat existiria exactament igual.

Però cal reconèixer i dir immediatament que aquesta filosofia del i tu també; i tu més; la culpa es dels altres o sí, però...; no és exclusiva de la política ni de les classes dirigents, és una pràctica comuna en tothom. Per justificar-nos davant d'una falta o incorrecció pròpia el primer que argumentem és... i aquell què ? Qui, quan li han posat una multa per aparcar malament o per còrrer massa, no ha dit....a mi sí, però n'hi ha que no les paguen o que no els multen. Fins i tot n'hi ha qui, aparcant davant d'un gual, reclamen dient que ells també paguen l'impost municipal.....  

Serà condició humana, judio cristiana, llatina, europea ? Jo que se !!!






dissabte, 9 de juny de 2012

El gran Cary Grant...

....i de fons, el no menys gran Leonard Cohen
" Balla amb mi fins el final de l'amor "

dimarts, 5 de juny de 2012

Façanes: Realitat i Metàfora


Este passat dissabte va reunir-se a Tortosa l'assemblea de la Red de Juderias de España de la qual en forma part des de fa 14 anys en tant que ciutat amb un important call jueu. La presidència rotatòria de l'entitat ha fet que l'alcalde Bel, fou qui la presidis el primer semestre de l'any, com ja ho havia fet Joan Sabaté fa més d'una dècada. 
Com si estiguéssim davant la visita del general per passar revista al quarter militar, de cara a que la resta de membres de la Red o perquè quedessin enlluernats del bé que està el Call Jueu tortosí, des d'unes setmanes abans de la visita, s'ha realitzat una rentada de cara general amb la col·locació de nova senyalització  informativa. La qual, esperem que sigui més respectada del que ho va ser la que es va posar al 2001. Seria d'imbècils no felicitar-se pel sanejament, blanqueig de façanes etc. El que està bé, està bé i res a dir. Ho hagi fet "Agamenón o su porquero". 
Però parlem de façanes: efectivament, moltes han estat pintades pel que fa a la part baixa de les mateixes, inclús s'ha fet alguna petita actuació d'obra per tal de anivellar-les o polir-les. Amb lo qual, realitat evident de la que parlava al títol. Però també metàfora: Les façanes és poden pintar tant com calgui, però tots sabem que darrera de la façana hi han habitatges, cases, llars on és important primer, que realment aquestes estiguin habitades per persones i que estes persones tinguin els suficients recursos per viure dignament. 
El numero de cases deshabitades a la zona es gran. Sense vida, pos. A la vista li és més agradable la contemplació d'una façana pintada que una amb aspecte d'abandonament i degradació, evident, però és cert que si la pintem després de tapiar la porta i finestra, aconseguirem, sí, millor aspecte i que no s'ocupi, segurament, però és una habitatge mort i que, tard o d'hora, acabarà caient. 

Per tant, heus aquí la metàfora: està molt bé l'arranjament de la façana, però no n'hi ha prou, es corre el perill de quedar-nos en això, en la façana.



Coincideixo en una cosa que ha dit l'alcalde estos dies en relació al Call Jueu: els tortosins/es no el coneixem prou, no el visiten. És més, afegiria, i els regidors/es ?, feu la prova, agafeu qualsevol diumenge o festiu de l'any ( excepte les festes del renaixement i poc més ) aneu i conteu la quantitat de persones d'aquí que hi trobareu passejant-si, visitant-lo. Amb els dits d'una mà en tindreu prou per contar-les. Ho dic perquè no fa molt em va passar. I incloc Sta. Clara i el rastre. Cert és que per aconseguir que la gent s'hi atansi, a més de les pròpies ganes de fer-ho, han d'acompanyar altres motivacions. 


Difícilment, en festiu, trobarem un establiment d'hoteleria, incloent restauració ( parlo de la zona especifica ) on el visitant, sobre tot foraster, pugui esmorzar, fer un cafè o dinar. Tot això, la gent -turista o no-  ho agraeix i demanda, i no ho oferim. 
Per no parlar de qualsevol altres tipus de comerç, si bé es cert que, qual peix que es mossega la cua, si el barri antic de Remolins es va despoblant ( uns per voluntat pròpia i altres perquè se'ls importen cap a dalt sense pregunta'ls-hi -permeteu-me la frase- ) difícilment hi apostarà segons quin tipus de comerç. Per tant, s'hauria de potenciar i fomentar les rehabilitacions no només de façanes sinó habitatges fent atractiva la vinguda de noves i joves generacions que s'hi instal·lin per tal d'augmentar la població. 
La qual cosa, ara mateix, potser seria més viable que altres alternatives.   
Cal dir això sí, perquè ningú s'enfadi, que estem parlant estrictament del Call Jueu. La nova avinguda de Remolins es perfectament equiparable, en tot, a qualsevol altra zona de Tortosa, sense cap més tracte especial. 




La foto en blanc i negre del carrer Vilanova l'he agafat de www.todocolección.net