dimarts, 31 de gener de 2012

Panera ?

No voldria defraudar als anònims visitants que avui, tot just el dia després de la reunió informativa sobre la problemàtica de l'aigua de Jesús, s'han molestat en entrar al bloc  a veure -suposo- si deia alguna cosa al respecte. 

A tots, gràcies. A hores d'ara he rebut set vegades més visitants que la mitjana de la darrera setmana, que no he fet cap nova entrada.

No em vull referir a la problemàtica de l'aigua en si. Ho faré sobre els efectes col·laterals, que són més divertits: Em vaig quedar de pasta de moniato quan Ferran Bel en contestar-me a les preguntes u opinions, va amollar-me -més o menys literalment- : " ja sé que tu creus que sóc un panera, ara, fa dos anys, fa cinc i fa sis " . No és una expressió que utilitzi especialment però suposo que lo de "panera" ve a ser un sinònim de dolent o inútil. Pos no, aprofito per a dir que no, no penso que sigui ni dolent ( d'ignorant ) ni inútil ( de no saber ). A banda de diferencies polítiques que, suposo legítimes ( o no ? ) , el que he criticat alguna vegada aquí i en altres blocs, són les formes sovint manifestades amb una falta de consideració i respecte de l'adversari polític ( sobre tot en seu institucional ). Aquests mateixos tics, si més no poc democràtics, se li van escapar a la reunió d'anit. 
A tots aquells que van intervenir i que ell, com la majoria dels presents, saben que no estem exactament en les mateixes coordenades político/ideològiques els havia de dir, en un intent de des-legitimar les opinions: " tots ens coneixem " , " bé, son opinions de determinats sectors" o " si es vol aprofitar per altres coses " . Clar, clar, a l'alcalde ni el coneixem, ni pertany a cap sector ni mai vol aprofitar res, tot i viure'n . 
Però els demés, encara que podríem dir exactament el mateix, tot i tenir menys obligacions formals i menys responsabilitat, intentem respectar la seva posició i opinió com alcalde. 

dimarts, 24 de gener de 2012

Pals a les rodes i Sèu a l'eix

Hi han frases fetes o dites populars ( "pals a les rodes" n'és una ) que tenen èxit i son emprades de manera majoritària. Fins i tot, com és el cas, n'hi han que s'utilitzen també en castellà: " Palos en la rueda". Tot i que pel que sembla, en català, seria més correcte dir bastons en lloc de Pals. Però bé, ara no és això el que ens interessa sinó més aviat el significat de la frase en sí i la seva aplicació.

Com tothom sap qui pronuncia la frase esta denunciant que qui fa això ( posar pals a les rodes ) està posant impediments, sovint, a més, de manera expressa, a que un projecte, proposta, obra, idea etc. tiri endavant. Passa que, en política, aquest recurs s'utilitza massa sovint s'hi adigui o no, i la frase s'amolla sobre tot quan no hi han massa arguments per rebatre el que diu l'adversari. Per altra banda, no té cap sentit, des de un punt de vista de la racionalitat de les persones ( polítics o no ) que, en circumstancies normals i entre partits democràtics ( i sobre tot de govern ), interessi, inclús des de l'oposició, posar tots els impediments del mon ( pals a les rodes ) per a que determinats projectes no tirin endavant només pel fet de fer fracassar al govern de torn. Tot això mentre no es demostri lo contrari, òbviament, que de tot pot haver. 

No estaria escrivint això si no fos per la inspiració que m'han donat les paraules del Sr. Bel, Alcalde de Tortosa, que, davant les crítiques del PSC denunciant el retard en les obres del complex d'aigües de Ferreries ( sense piscina d'estiu des del 2008 ) etc. ha respost amb la famosa frase
Al bloc de Gustau Moreno, La Marfanta ( també font d'inspiració per a mi des de fa anys ), un dels "anònims" comentaristes més afamat, afinat i d'afilada ploma ( teclat ), Mc Calan, ha escrit en aquest sentit -parlant de rodes- que "Darrerament les "rodes" de Ferran Bel han perdut molt de dibuix...", per tant, unes rodes sense dibuix mala pesa al teler, amb pals o sense, patinen i rellisquen fins estavellar-se. A no ser que estesem parlant d'un Formula I, que no crec que sigui el cas.

Recordo haver sentit a mon iaio la frase "posar sèu al l'eix"; molts ho deuen desconèixer, es tractava -ara ja és més complicat- de posar una espècie de "grasa" ( greix ) a l'eix del carro per tal de que anés més lleuger, lògicament. Pos bé, faria bé el Sr. Bel en preocupar-se de posar sèu a l'eix del seu carro, que no deixa de ser el de tots, el de Tortosa, pensar amb el seu compromís i la seva promesa electoral de dedicació ( 75 % ) a la ciutat i deixar de fer d'oposició a la oposició sistemàticament. I si pot ser no contestar desqualificant, desacreditant i menystenint; quan no rallant l'insult.  

Potser quan el altres fan aportacions o crítiques constructives, lluny de ser bastons, volen -si més no- ser sèu.

diumenge, 22 de gener de 2012

Fotos fresquetes, fresquetes

Aquest mati, a traves d'un enllaç que ha publicat un amic al Facebook, he fet cap a un bloc on es parlava d'una visita turística a Tortosa. La veritat és que ni que fos per allò que dels teus en "pots dir però no en vols sentir dir", lo cert és que m'ha indignat una mica. La crítica sobre el mal estat de determinades zones del casc antic és contundent. Desprès he vist que l'entrada corresponia a l'Abril del 2010. No és que la cosa, des de llavors hagi millorat espectacular-ment, però alguna cosa sí.  
Evidentment hi han encara moltes mancances però no és gens just que es destaqui exclusivament lo negatiu de la situació. Ja sigui la d'ara o la de fa 2 anys. 
És cert que, com a moltes altres ciutats amb uns importants barris vells ( i bells ), la degradació pròpia pel pas del temps ha anat fent el seu efecte de manera radical, i esperem que no irreversible, però si hi afegim el retard en posar-hi remei ( res en els primers governs municipals democràtics ) la cosa s'agreuja especialment. Fa uns anys, amb la llei de barris ( ara aturada ), i el govern d'esquerres  es va començar a ficar fil a l'agulla i l'actual govern convergent ha anat executant obres ja previstes així com d'altres de noves. El cas és que fa falta encara molt per fe i, tal com estant les coses, costarà.   
És important la impressió que s'enduen els turistes que ens visiten. Amb poca, no gens o molta raó, no pot ser, no ha de ser, que se'n vagin amb l'idea que la nostra es una ciutat amb uns barris deixats de la mà de Deu. En este sentit, tot i que sembli un rentat de cara exclusivament, caldria que aquells llocs de transit ( caminant ) com per exemple del Parador a la Catedral ( com és el cas ) s'oferís una millor imatge en tots els sentits. Tanmateix, és fàcil  -encara que injust- que el turista és deixi portar per aquesta primera impressió i l'extrapoli a la resta.

He titulat "fresquetes, fresquetes" perquè aquesta mateixa tarda, aprofitant el bon dia i provocat pels comentaris de l'anònim turista que més amunt feia referència, he anat a fer unes quantes fotos. Al fons m'ha servit per resquitar-me. 


























Pd. És cert, també tinc fotos de cases ( massa ) que amenacen de caure. Esperem que no arribin a fer-ho.  

dimarts, 10 de gener de 2012

Pitas Payas

Alguna vegada havia buscat pel Youtube aquest tema que canta Paco Ibañez i no l'havia trobat. Ara sí. Hi han dos vídeos, un amb imatges més contemporànies i la lletra de la cançó, que és el que penjo aquí i l'altre, que enllaço, amb unes imatges en més consonància amb l'època ( 1.330 ). La cançó és diu "Consejos para un Galán" i pertany a un passatge de " El libro de buen amor " de l'arxipreste de Hita.  




El text original lògicament està escrit en castellà antic o mitjaval i està traduït. Com sigui que, buscant sobre el tema,  he trobat una pàgina on parla extensament sobre tota classe de teories en relació a les influencies sobre el text original, deixo també aquest enllaç com a curiositat per a qui vulgui ( i tingui temps ).






dissabte, 7 de gener de 2012

" Donde dije digo....

Tothom estem exposats a canviar d'idees, no cal dir-ho. Ara, tant i tan rapit ?. El vídeo ens demostra que sí, és possible i constatable. És diu que rectificar és de savis ( tan de bo més de quatre poguessin tornar a votar, deuen pensar ) . Però el que cal esperar, com a mínim, quan un rectifica és que expliqui el per què. 
Zapatero, en una de les primeres, sinó la primera, gran decisió en entrar al govern va ser la retirada de les tropes de l'Irak; la qual cosa va explicar-ho en compareixen-sa pública; ara, Rajoy en la seua primera gran decisió no apareix no ja per explicar-ho no, ni tan sols per justificar el canvi de criteri. Clar que, la diferencia és clara, mentre un va comparèixer per explicar que anava a fer el que va prometre, l'altre, si compareixia, havia de ser per explicar que faria el contrari d'allò que va prometre.
Els manuals i l'a,b,c de les bones pràctiques democràtiques, diuen que l'oposició està per fiscalitzar i controlar al govern. També, en que s'han de fer propostes i vetllar per l'acompliment del programa electoral o de les promeses amb les que el partit del govern ha guanyat les eleccions. Això darrer, però, ens podria portar a interpretacions varies. Agafem el fet que ara mateix s'ha produït, l'incompliment del que es va prometre en campanya electoral ha estat flagrant: Pujar impostos havent assegurant que no es faria de manera reiterativa. Dit això, ens trobem en que, independentment de trams, quanties, temporalitat, percentatges etc. la pujada d'impostos és una política, en general, defensada per l'esquerra. Llavors, amb el manual del que abans parlava a la mà - a banda de les propostes concretes i pròpies de cadascú - què s'ha de fer, criticar el canvi de criteri, per si mateix criticable, i limitar-se a això ? o s'ha de criticar el fons de la mesura encara que coincideixi  amb la filosofia pròpia, atès que no s'adiu amb el que es va prometre ?. 
Sigui com sigui, i teories a banda, segurament el més honest ara mateix és desitjar que les mesures tinguin l'efecte que ens convé a la majoria. No sé si també al PP.