Pablo Alborán i Diana Navarro

Quin parell d'artistes....

La Set

El dijous 22 s'estrena la pelí-cula la Set que es va gravar a Tortosa  el Setembre passat. El llargmetratge, de vampirs, ha estat escrit i dirigit per Andreu Castro, actor i director tortosí, que ha intervingut en series d'èxit a la televisió. La producció es de l'Ebre TV.

Al  video de l'Ebre TV és pot veure una entrevista a alguns dels protagonistes ( Alba Figueroa, David Bonilla i Robert Sabaté ) a més Josep Borrell, coordinador de la producció. 

Lo Carrilet de La Cava i les cançons de Josep Bo ( i 2 )

Tercera, i darrera, gravació del programa Rodasons de TV3 de " Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, i convidats " del XXIV festival del Tradicionàrius que és va fer al Març d'enguany, en homenatge a, l'ara ja desaparegut, Josep Bo. Autor entre altres de " El Carrilet de La Cava" i "Delta del Ebro Precioso"

Petites obres d'art

Tothom hem pogut veure a traves d'imatges i vídeos que han circulat per la xarxa les conseqüències dels darrers aiguats, la majoria, d'afectacions sobre tot a zones urbanes. On no sembla haver hagut tantes conseqüències en esta ocasió ha estat al camp o més concretament als productes. Als productes potser no, però al camp, segons on i a què, sí.

Em refereixo, no crec que exageri, a estes petites obres d'art que ens podem trobar per les nostre muntanyes: els marges. Parets de pedra en sec que serveixen per separar bancals i que, sobretot en aquells casos de bancals a distint nivell, pels costers sobretot, poden ser d'altura considerable, no sempre rectes, amb escales etc. Per suposat aquestes construccions no es feien per contemplació ni per cap raó ornamental ( ara, segons on, potser si ), és feien per necessitat i un major aprofitament del terreny.

Passa que quan hi han forts aiguats, l'aigua que no filtra, juntament amb la terra que arrossega, produeixen esllavissades que s'emporta per davant molts d'aquest marges i fan les solsides que diem natros, solsides que, a l'hora de reposar, primer, la seva restauració resulta costosa, i segon, tampoc son tantes les persones que s'hi dediquen. Evidentment s'ha d'afegir que, sovint, per no dir sempre, estem parlant de terres improductives des del punt de vista de la rendibilitat, i per tant no és gens estrany que cada vegada més, solsida que hi ha, solsida que es queda per a fer.

Amb tot, lo anterior no és res més que un preàmbul amb l'excusa de fer un reconeixement i proba d'admiració a totes aquelles persones que per un motiu o altre, anys enrrere s'hi dedicaven. No tothom però ho tenia com ofici propi, margener; lògicament, la majoria de persones dels que és dedicaven a la terra ho feien com una feia més del camp, al menys en determinats indrets.

Avui, contemplant alguna d'aquestes solsides, no he pogut per menys que pensar en el treball, esforç i suor, molta suor, que hi ha baix de totes estes pedres, terra, reble, ma-xaca......Alguns dels marges de les fotos els contemplen 30, 40 i 50 anys de vida, altres, més de 100.

Veritablement fa certa pena pensar que la majoria ja són irrecuperables. Per treure una mica de dramatisme, es pot dir que un parell de motius els podria salvar: Una primitiva o la crisi. Clar que aquest últim motiu voldria dir que la cosa no millora.

Lo Carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo

El programa Rodasons de TV3 va oferir aquesta gravació de " Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, i convidats " del XXIV festival del Tradicionàrius que és va fer al Març d'enguany.

"se non è vero, è ben trovato"

Crec que es tracta d'una simulació, però una bona sortida davant les trucades spam. Sobre tot de Jaztel, sinó he rebut 200 trucades, no n'he rebut cap.

Ah, l'ultima trucada que vaig rebre de l'estil ( ahir ) li van dir a la meua dona: ¿ Con quien hablamos bella dama ? . No és bonic ?

N'estic tip

per no dir fins allà on no sona. Per tot arreu ho sentim, radios, teles, tertúlies....... Ho llegim als diaris i a tot hora ens ho recorden: Hem estirat més el braç que la manega, hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, ens pensàvem que érem rics.

Pos bé, per a que consti per sempre més, allí on hagi de constar :

Jo [ i la meua familia ]

i especialment

els darrers 10 anys,

NO.

Queda prou clar ?

Inch'Allah, Salvatore Adamo

A oriente fui y vi lucir,

la luna como pabellón,
quise soñar versificar,
cantando al mundo la razón.
Más cuando vi Jerusalén,
cual amapola en la aridez,
yo pude oír un réquiem
cuando al hablarle me asomé.
Por más que tú, rezando vas,
capilla humilde por la paz,
no puedes ver, que dice allí:
'Peligro' la frontera es.
Y va la fuente a aquél camino,
querrás el cántaro bien llenar,
detente María Magdalena
porque tu cuerpo no vale el agua
Inch'allah, Inch'allah,
Dios lo quiera, Inch'allah.
El olivar, no sombreó
y ya la esposa no vendrá,
pues bajo escombros se durmió,
y preso en tierra extraña está.
Rondando va a una flor
en alambrada un Ruiseñor,
fuera de sí la gente está
y a todos quieren repudiar.
Escúchame Dios de los cielos,
tú, que gobiernas todo el mundo,
en Israel sagrado suelo,
hay niños sin saber reír...
Inch'allah, Inch'allah,
Dios lo quiera, Inch'allah.
Lo que ahí, se ensangrentó,
mañana ya se lavará,
la calle se hace con valor
y el cuerpo adoquín será.
Más si yo vi Jerusalén,
cual amapola en la aridez,
y siempre oigo un réquiem
cuando al hablarle me asomo.
Réquiem por seis millones de almas,
que no tienen mausoleo de mármol
y que a pesar de la arena infame
ha hecho crecer seis millones de árboles...
Inch'allah, Inch'allah,
Dios lo quiera... Inch'allah...

Tisorada a TV3 [també]

Les llargues tisores convergents han arribat també a la televisió catalana ( la nostra, diuen ).

El que em fa una mica de ràbia és que, al final, s'acabi donant la raó a tots aquells que, des de la caverna mediàtica ultradretana madrilenya, mai han parat de criticar les despeses de les televisions públiques ( això sí, de TV3 més que de Canal 9 o TVG ) i han demanat la dràstica retallada, quan no la desaparició. No cal dir que, en el cas de TV3, pels mateixos motius que altres volem precisament la seua imperiosa continuïtat: llengua, cultura i identitat. Per a tot això, però, cal reconèixer que amb un primer canal ( TV3 ) que competeix amb altres des de sempre amb més èxits que fracassos, i un de més cultural ( el 33 ), n'hauria de haure prou.

Segons contava La Vanguardia ( part interessada en aquesta guerra, cal dir-ho ) el cost mig per treballador de TV3 és de 62.000 €, ( 32 % del pressupost ) mentre que a TVE és del 24; a T5 del 10,5; Antena 3 del 15,4 i a la BBC del 29. Per tant, és cert que, si ho comparem amb altres públiques, la cosa, en aquest sentit, no es per donar exemple d'austeritat.

S'ha anunciat que la retallada no afectaria a la plantilla quant a la seva integritat o pèrdua de llocs de treball però sí als salaris. La qual cosa no tindria molta coherència si ho comparem en altres instàncies de la mateixa administració pública, com ara sanitat, en que sense major mirament es prescindeix de personal interí; la mesura, vista des d'un punt de vista de l'interès general, no té excessiva lògica. A no ser que es consideri més important un lloc de treball a TV3 que no pas a un hospital.

Si la reducció del pressupost ( en 40 milions d'euros ) comporta, com sembla lògic, menys producció pròpia, menys corresponsalies més series i telefilm etc. com és què no sobra personal ? O faran passadissos com deien que feien molts a TVE durant anys i anys ?. No entenc com, tractant-se d'un empresa publica com una altra, en aquest cas és dona prioritat a la pervivència dels llocs de treball, cosa que per exemple no es fa a l'hospital Verge de la Cinta i altres. Sacrificar per sacrificar, com deia abans, sempre serà menys traumàtic per al conjunt fer-ho amb empleats de la tele, sigui periodista, presentador, càmera o administratiu, que no amb un infermer o metge.

Ara, paral·lelament a tot això, al grup Godó, el mateix que al seu diari s'ha preocupat d'informar dels costos del personal, se li atorga un milió i mig d'euros de subvenció per a 8tv que -tret de Cuní- des d'Arucitys, que fa un any el van obligar a catalanitzar-se, tal com contempla les condicions de la concessió, fins les pel·lícules en castellà, en qüestions d'idioma, és el que més s'assembla a canal 9. Tenen, això sí, la possibilitat sempre recurrent, de recordar-nos que son privats. Pos molt bé.

Ah, de tertulians, tant a la tele com a la radio, en calen tants ?

Cançó italiana [ I ]

Gigliola Cinquetti. Debuta amb 16 anys al Festival de Sant Remo. Era l'any 1964 i guanya amb la cançó "Non ho l'età" ( primer vídeo ). El segon, al mateix festival, 19 any desprès ( 1983 ) ; i el tercer al 2009 a la RAI.

Amb 45 anys de diferencia, la mateixa cançó i la mateixa intèrpret.