diumenge, 21 de març de 2010

Marathon des Sables


El mes que ve es celebrarà al desert del Sahara la carrera de resistència que es coneix com La Marathon des Sables. Son sis dies ( del 6 a l'11 ) on l'etapa que se'n fan menys km. son 21, i el que més, 82, total 243 quilometres en una de les carreres més dures del mon. El que potser no sigui del tot conegut és que aquesta edició ( la 25 ) comptara amb la participació del roquetero Albert Gine, també conegut als ambients de l'atletisme com Puça.

Entre altres trofeus i primers premis que ha aconseguit, cal remarcar el de l'any passat a la cursa del llop, on va emportar-se l'absolut en participar a les cinc proves: bicicleta, ( de muntanya i carretera) caiac, mitja marató i cursa de muntanya .
Al seu bloc buscant nous reptes al llarg de les darreres setmanes ha anat explicant la preparació física i mental que ha portat a cap per a afrontar la prova.





Que sàpigues que des de Jesús, estarem fent força ( moral )

Després de feta l'entrada he descobert un reportatge de Robinson a Digital+ sobre la participacio de Luis Enrique a l'edició del 2008

Video

dimarts, 16 de març de 2010

Ebreimatges


Amb el nom d'Ebreimatges he posat en marxa un nou bloc ( ebreimatges.blogspot.com ) on aniré deixant aquelles imatges que tinc ja al calaix o què faré, sobre tot de les nostres comarques, però no exclusivament i que no son necessàriament ni de paisatges ni sobre l'actualitat. En definitiva fotos, sense cap temàtica concreta ni relació.
Per accedir-hi des de baldana nomes cal clicar sobre la primera foto de la columna de la dreta.

dilluns, 15 de març de 2010

Ironies del destí

El que son les coses, Salvador Bacarisse, compositor madrileny exiliat després de la guerra i que mori a Paris el 1963, va composar un tema fabulós, La Romanza del Concertino, ja qui el qualifica de sublim. Peró, d'aquí la ironia, ara resulta que a un programa de la ultradretana Intereconomia TV ( España en la memoria ) utilitzen dita composició com sintonia del programa. Sense anar més allun, ahir entrevistaven Blas Piñar.
Com a record, reconeixement i consideració per a tots aquells que varen tingué que marxar.
Emoció i reflexió.....

Troballa

Ha estat a traves d'una Web molt interessant ( musica y vino ), que recomano, que he descobert el següent vídeo ple d'enginy, creativitat i sobre tot originalitat.
El videoclip reprodueix un seguit d'escenes "humanitzades" de quadres de famosos pintors. Des de Da Vinci fins Van Gogh.
Els autors son un grup francès anomenat Hold Yor Horses i es titula70 Million

dissabte, 13 de març de 2010

Serà que no hi veig bé?

......O és això o alguna cosa ha passat. Peró jo ho veig diferent.








divendres, 12 de març de 2010

Massa " trajes " per a una foto

La foto de Vicent Bosch que acompanya aquesta entrada és espectacular i, el que son les coses, no s'hauria fet tant famosa ni s'en hauria parlat tant sinó hagués estat censurada per la Diputació de València, juntament amb unes altres, també de contingut polític, a l'exposició " Fragments d'un any. Imatges 2009".

L'autor, entre altres coses ha explicat:
"
El año pasado, la trama Gürtel fue la noticia más importante a nivel español ocurrida en Valencia. El 30 de septiembre se celebró el primer pleno en las Corts Valencianes después del verano, y Mariano Rajoy había pedido a Francisco Camps que cesara a [Ricardo] Costa, quien a su vez dijo que no se iría porque [Vicente] Rambla estaba tan implicado como él mismo.

Esta fotografía es la mejor de una serie de tres que hice mientras el resto de compañeros subían al palco de prensa. Al inicio de la sesión todos se levantaron, y ése es el momento que sueles aprovechar para tomar una foto general. Pero esta vez, con el 300 milímetros, me centré en los tres protagonistas de la jornada, que se abotonaron la americana al unísono.

Evidentemente, la lectura implícita de la instantánea hace clara referencia a la trama Gürtel [de la que forma parte un episodio relacionado con unos trajes de alta costura presuntamente regalados a Camps y otros altos cargos del PP valenciano].

Pero la fotografía ha saltado a la polémica justo esta semana al ser retirada, a instancias de un diputado del Partido Popular de Valencia, de la exposición anual que la Unió de Periodistes Valencians viene montando los últimos siete años. La muestra anual se organiza en el MuVIM [Museo Valenciano de la Ilustración y la Modernidad], el director del cual ha dimitido por no estar de acuerdo con que se censure en el museo que dirige.

Hay otras fotografías censuradas, todas sobre política, que ponen de manifiesto la arbitrariedad de la decisión. Un caso muy claro es la foto de un mitin de Zapatero, en el que éste aparece arropado por muchísimos seguidores. El año pasado se expuso una imagen similar y con la misma lectura, pero en un mitin del Partido Popular. Evidentemente, no hubo censura."

dimarts, 9 de març de 2010

Palabras para Julia

Hi ha qui la troba trista, n'hi ha que melancòlica, d'esperança, també diuen que dona força. Jo la trobo necessària. I segons en quins moments o etapes, cadascuna de les anteriors sensacions o virtuts, juntes o per separat.:
Canta Paco Ibañez. Lletra: José Agustín Goytisolo

dilluns, 8 de març de 2010

Divendres, Tortosa

Durant aquesta setmana, el programa Divendres de TV3, amb les seves connexions habituals que fan amb pobles i Ciutats de Catalunya, s'ha instal·lat amb tot el seu aparell d'infraestructura a l'avinguda Felip Pedrell de Tortosa des d'on retransmetran diverses entrevistes i actuacions conduïdes per l'Espartac Peran, que aquest mati, com es veu a la foto, inspeccionava els voltants.
Més informació ( com sempre ) La Marfanta


diumenge, 7 de març de 2010

Uns, jutges. Altres, xulos/xiuladors


Molt ha pesar meu la tarda d'ahir dissabte em vaig convertir en involuntari protagonista d'un cúmul de circumstancies una mica surrealistes que potser no mereixeria més comentari però tinc ganes de contar-ho com exemple del que no hauria d'haver passat.
Érem al camp de futbol d'Amposta per presenciar l'enfrontament entre els juvenils d'allí i el Catalònia on juguen dos fills meus, tot anava com és habitual en aquest camp, primera part controlant, alguna que altra oportunitat i acabar golejats més o menys com sempre i cap a casa; però aquesta vegada l'anada cap a casa no seria tant tranquil·la ni resignada com és habitual. La culpa no ha estat ni dels ampostins ni del partit ni res relacionat amb la confrontació. La culpa ha estat de l'arbitre, el qual no és pot dir que hagi influït en el resultat però m'amarga't la tarda i part de la nit pel seu comportament fora de lloc.
A la segona part m'he posat darrera la porteria del Catalònia per tal de fer unes fotos a la nostra àrea, preveient, com sempre ens passa allí, que seria on es concentraria el joc. Després d'unes decisions de l'arbit, que jo he considerat equivocades com per exemple el no xiular una falta a favor tot just abans de sancionar amb penal al Catalonia etc., quant aquest estava a la línia de l'àrea gran davant meu, amb to irònic i sarcàstic li he dit: "arbit que et falta un curset, el corner ( a favor de l'Amposta ) que no has donat aquí mateix és motiu de presó"; i aquest m'ha contestat: "Calle desgraciat, si vinc aquí es tragara la càmera", jo li contesto " vine i dis-m'ho aquí, tranquil que ja ho sabrà el col·legi això " , no content amb l'insult, se'n va en busca del delegat de camp per queixar-se de la meva actitud i que fes alguna cosa. Jo no l'escoltat, clar, però segons una persona que estava prop, l'arbit li diu al delegat que avises la policia; ve a veurem este per a dir-me que em tranquil·litzes i jo lògicament al·lucino per l'actitud de l'arbit i del delegat, que si be entenc que atengui el requeriment del " jutge " tot plegat ho trobo patètic i esperpèntic , i li dic que m'estic posant nerviós nomes pel fet que em digui que em tranquil·litzi , perquè "jo ja estic tranquil ". Quan li pregunto si ha vist mai una cosa semblant en relació a l'arbit, lògicament, em diu que no. Li dic al delegat que entenc que a ell li convé estar millor amb l'arbit que amb mi. Fins i tot pot ser comprensible que l'arbit en un moment d'acalorament em conteste malament, cosa que no esta en les seves funcions, però be....El que no és acceptable és que vagi en busca del delegat.
Fa vora 15 anys que segueixo els partits del futbol base del Catalònia en els que han jugat mons fills, haure vist més de 300 partits i mai en cap d'ells he insultat cap arbit ni m'he posat mai amb el treball d'entrenadors i jugadors, i si a algú he cridat l'atenció ha estat al meus fills i sempre he intentat inculcar-los l'esportivitat sobre tot, però estic molt orgullós que un d'ells, avui, quan ha sentit que em deien desgraciat ha dit " desgraciat ho seràs tu, que ell no t'ha insultat " i en proba que li falta algun curset, en compte d'expulsar-lo per l'insult ( ara si ), encara que en defensa pròpia, li ha ensenyat la groga.
He estat dubtant en posar el nom de l'arbit, entenen que potser no val la pena, però finalment he decidit que, si ell ha tingut la barra i pocavergonya de posar-me en evidencia davant tots els espectadors jo tinc el dret de dir que es tracta de Gallego, sobre el qual crec que més d'un que llegeixi això ja sabrà del peu que calça. Per altra part al final del partit he tingut ocasió de parlar amb el vicepresident del col·legi ( territorial suposo ), Sr. Fatsini segons ell mateix s'ha identificat. Em diu, i això demostra la evidencia en que m'ha intentat deixar l'arbit, que " a mi m'han dit que vostè li ha dit de tot ", li explico la meva versió, i espero del col·legi el corresponent advertiment sinó sanció per la provocació i irresponsabilitat, en això que surt el " jutge " i encara em diu " digui-li, digui-li al col·legi " , insisteix que l'he insultat i em diu "sinverguenza" . Seguint els consells d'una persona d'Amposta, família i altres aficionats d'aplicar el meu coneixement de persona més gran, ho deixo anar. Com no podia ni devia ser d'altra manera.
És evident que el desitjable hagués estat no haver fet cap observació a l'arbit en cap sentit, però el que no és pot permetre és que aquest respongui d'aquesta forma a una observació puntual, concreta i excepcional, i a més sense cap greu falta al respecte. No costaria massa trobar qui pensa que, inclús amb falta al respecte greu, l'arbit no esta per a entrar al drap de cap provocació amb el public. Quantes ocasions no tenen d'avisar als delegats de camp davant comportament d'aficionats que molesten, increpen i insulten greument per exemple als portes rivals i no actuen de cap manera per a evitar-ho. Al cap i a la fi, gratis no ho fan. Ho he trobat autènticament indignant.
Soc conscient de la relativa importància de tot plegat, però per altra part, emprenya molt que hagis de passar per una cosa que no és i, a l'acabament del partit, tinguis que anar donant explicacions, per interes propi i per satisfer curiositats.

Potser val més acabar-ho amb una mica d'humor................
Imaginem-nos que m'hagués trobat en un lloc inaccessible per al delegat; aquest hagués tingut d'anar al micròfon de la megafonia del camp, i més o menys l'avís hauria sigut: "Atenció, preguem a l'espectador que molesta a l'arbit que s'abstingui de fer-ho, que esta enfadat i farà que s'empasse la càmera " .
El pròxim dia que em trobi amb el mateix arbit haure d'agafar la càmera de butxaca.
.
Tot i disposar d'un bloc dedicat precisament al juvenil del Catalònia, he preferit deixar aquest comentari aquí perquè crec que el tema s'ensurt una mica de l'àmbit estrictament "futbolero".

dijous, 4 de març de 2010

CEOE

Davant la darrera proposta de la patronal d'un contracte per a joves de sis mesos de durada amb un salari per baix del mínim interprofessional, sense dret a l'atur, sense cotització a la seguretat social i sense indemnització, la branca juvenil de la UGT, Avalot, ha fet el següent vídeo que expressa molt be el que mereix la iniciativa.


Quan la guitarra parla ( 10 )

Tot just després de l'anterior apunt sobre la meua mili a Còrdova em bé de gust deixar aquest vídeo d'una actuació del guitarrista Vicente Amigo que va fer precisament al Gran Teatro d'aquesta ciutat, on vaig passar-m'hi més d'un any. Interpreta " Tres notas para decir te quiero "

dimecres, 3 de març de 2010

" mili " ( la meua ) I


Ara ja no se'n parla tant, però no fa molts d'anys que era prou habitual que en les "batalletes" que sovint solien explicar els més grans, inexorablement, apareixien sempre les de l'experiència del servei militar ( la mili ). Inclús als anys 90 la revista El Jueves publicava unes historietes de l'Ivà titulades " Historias de la puta mili " sobre les que és va fer un llibre i una pel·licula. Potser el motiu pel qual ja no se'n parli sigui, evidentment, el que hagi desaparegut la obligatorietat de fer-la, la qual cosa celebro, clar. Tot i que si he de parlar per mi i com m'ho vaig passar, de sacrifici i perjudici ( més enllà del laboral ) no me'n va representar cap, ans al contrari.
Aixi que, ja sigui perquè estic més prop dels grans que expliquen les "batalletes" o pel simple motiu de fer un apunt - o més- al bloc, explicaré la meva experiència " militar ".
Ara mateix, de memòria, no sabria dir l'any que la vaig fer; en qualsevol cas, si que feia poc de la mort de Franco, però es cert que, per aquesta circumstancia, i pel que als reclutes ens arribava, no recordo cap situació d'especial tensió i conflicte.


La sortida va ser cap a Tarragona, des d'on ens vam traslladar amb tren cap a Còrdova, arribant-hi al cap de 16 hores i haver parat a Castelló, València i altres ciutats. Des de la capital ens van traslladar a uns quant quilometres on es troba el Centre D'instrucció de Reclutes nº 5 ( CIR ) de Cerro Muriano poble que pertanyia a Còrdova i part de la base militar també pertanyia al municipi d'Ovejo on també hi havia un altre campament. A Cerro Muriano és on durant molts d'anys s'havia dit que Robert Capa havia fet la famosa foto del milicià tirotejat, després es va qüestionar l'autenticitat de la foto i el lloc. Crec recordar que tant bon punt vam arribar ens van donar l'equipament ( pantalons, camises, xaqueta, tres quarts, mudades, gorra, botes ), no recordo si el petate ( sac on es posava tot ) ens l'havien donat ja a Tarragona. A partit d'aquí, cadascú a la seva companyia ( jo a la 5 i amb el numero 155 ) i a començar el que anomenaven la instrucció o període de recluta, aproximadament dos mesos.
Al dia següent va contactar amb mi un tortosí ( Ll. C. ) al qui coneixia de vista de veure'l per Tortosa. I el que son les coses, mai hauria dit, per la impressió que jo podia tindre d'ell, el bé que es comportar i de la manera que se'm va oferir per al que necessites. Desprès vam treballar ala mateixa empresa. Ell estava de " cabo furriel " i per tant tenia una certa potestat per a " protegir-me " entre altres coses de les celebres putades als "novatos" , i així va ser, no me'n van fer cap.
Els dies transcorrien amb lo lògic en aquest casos: exercicis de tir ( a un camp que estava a 4/5 Km. ) i que anàvem a peu, instrucció, desfilades, teòrica sobre armament, sobre tot del fusell Cetme etc. Cal dir que la població del campament en aquell moment era de 4.000 persones, entre reclutes, veterans instructors, oficials etc. Al cap d'unes setmanes ens pregunten sobre les preferències de destí un cop acabat el campament, jo, per allò de conèixer llocs més atractius, vaig dir Sevilla, Cadis i Merida, bé, cap de les tres opcions en van respectar, en van destinar allí mateix, al campament. Encara que de moment no ho vaig acceptar molt bé, no estic gens penedit del destí com a "veterano".
El lloc més concret de destí va ser la dependència de "Víveres", on, suposo que per la meva experiència laboral, en van enviar. Quan hi vaig posar el peus el primer que en va vindre al nas va ser l'olor a netejavidres Cristasol; és molt curiós, sempre, sempre que olor-ho d'aquest producte, em veig transportat absolutament a aquelles dependències de Cerro Muriano. La dependència, com anomenaven, estava formada per una petita botiga on podien comprar oficials i soldats, una oficina amb un Tinent un Subtinent i una altre despatx per al Capita, a més d'una sala per a l'especejament d'animals o peces de carn per al menjador del campament.
La relació amb els oficials i companys de la dependència va ser molt bona.


Continuara.....


dimarts, 2 de març de 2010

Tragèdia a Horta de Sant Joan



Aquest dies, com a conseqüència de les compareixences a la comissió del Parlament de Catalunya sobre l'incendi d'Horta de l'estiu de l'any passat, hem pogut reviure els fets que ens van entristir llavors que, si als que no tenim cap relació ni amb el poble ni amb els bombers ni les víctimes, ens ha tornat a commoure, imaginem-nos el que haurà representat per als familiars i amics dels bombers morts. És per això que em platejo la necessitat de la comissió. Tot i això, cal reconèixer, pel que he pogut seguir, que ni les preguntes ni les explicacions dels que han passat per la comissió no han incidit en absolut en la tragèdia personal.
Ara fa unes setmanes es van fer públics uns vídeos sobre les comunicacions del fatídic dia per part de La Vanguardia, els quals van ser criticats, llavors no els vaig veure, però els he trobat a Youtube i certament és esgarrifós escoltar els crits de socors per part d'un company dels GRAF Lleida que van morir. No seria honest, però, si no digues que m'he quedat perplex de la sang freda ( massa freda ) d'alguns que reben la comunicació i el crit esgarrat en petició d'ajuda; tret d'una persona que mostra una certa emoció quan li diuen que " em diuen que estan morts", la resta no mostra cap sensibilitat ni preocupació especial, inclús la dona que rep la trucada a Tarragona s'entrenen en comentar ( crec entendre ) que es castellana i tal....crec que aquestes persones haurien d'estar preparades per una circumstancia com aquesta i, si més no, haurien de poder tranquil·litzar i saber donar unes paraules d'aler i ànims a la persona que truca.
El més important, no obstant, és la qüestió de la coordinació i intercomunicacions, des de la meva ignorància més absoluta no comprenc com des de la persona atrapada que, amb l'emissora cremada, demana auxili a traves del mòbil al seu centre de Lleida i aquest ha de posar-se en contacte amb el de Tarragona, aquest amb Horta etc..........no em semblen lògiques tantes passes per a organitzar un rescat summament urgent, de vida o mort. Per altra part. aquestes formes contraste amb el protocol que van seguir els membres del BRIF de Daroca que van comunicar-se amb l'helicòpter qui, després d'uns primers instants de titubeig per la il·localització i dificultat d'aterratge, van ser rescatats sans i estalvis, sobre lo qual, òbviament no tinc res a dir i, com és lògic, me'n alegro.
Si alguna cosa es evident és que si algú sap d'incendis, de prevenció i d'extinció, quests no son altres que els professionals, els bombers. Dit això, també cal dir que ha tothom ens costa molt assumir responsabilitats i no cal dir culpes. Estem acostumats, per fàcil i còmode, a donar les culpes als polítics, però no sempre ha de ser necessàriament així. Jo no he sentit en cap moment al llarg de les comunicacions que és fes al·lusió a cap càrrec polític en el sentit de demanar ajuda i aquests negar-la o que s'interferís en la coordinació de l'extinció etc. I si no és així, que es denuncie en noms i cognoms. Una altra cosa és que, ara, es digui que no havien prou mitjans, tot i que Carles Font ( Delta 0 ) ha dit que n'hi havien suficients per raons de tractar-se d'una zona d'especial valor paisatgístic, parc natural etc., tants com els que és destinen habitualment a un foc de 500 Ha. quan al seu moment s'estava parlant de 60. Peró si que caldrà veure si els bombers, com qualsevol treballador que ho mana la llei de prevenció de riscos laborals disposa del suficient equip de protecció individual (EPI), mòbil, emissores en escànner etc. Ara be, tot i els suficients mitjans, existira, com sempre i a tot arreu, l'error humà que pot fer possible que un comandament abandoni el seu lloc ( per relleu ) i s'endugué l'emissora amb escànner o que, pel motiu que sigui, el màxim responsable no s'estigui al centre de comandament avançat establert.

En qualsevol cas, que el següent vídeo serveixi d'homenatge a tots els bombers, especialment als que van perdre la vida.