dimarts, 29 de setembre de 2009

Publicitat supèrflua


........"és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització ", això es al menys el que diu, entre altres coses, la Viquipèdia sobre la publicitat. Aquesta activitat, com es prou visible, es manifesta pel que fa a les grans superfícies, supermercats, botigues d'electrodomèstics etc. a traves de fulletons amb color i profusió de fotografies sobre els seus productes i les ofertes que ofereixen als potencials compradors.
Ara no fa gaires setmanes un parell de grans superfícies van anunciar que deixarien de proporcionar bosses d'anses de plàstic a la clientela "per tal ( deien ells) de contribuir a no contaminar encara més el medi ambient". La iniciativa no es que sigui criticable, ara be, la mesura s'ha implantat per una contribució a la humanitat o per interessos econòmics?, Cal recordar que el cost per a un gran establiment en aquest concepte es considerable, sigui com sigui, benvinguda la mesura.
El que jo proposaria a les empreses es que també redueixin ( no anul·lar-les ) les despeses de nul·la productivitat com ara els milers i milers de fulletons de propaganda que es reparteixen per les bústies i van a parar a la brossa; ja no parlo de les que fan el seu servei en tant son llegides pels potencials consumidors, em refereixo a les que per desídia, mala distribució, repartiment o el que sigui es llencen directament. Com exemple puc dir que al bloc on visc que som 9 veïns, d'una determinada empresa, a la bústia del carrer me'n he trobat quaranta. Això tothom ho veiem totes les setmanes a molts de llocs.
Hi ha qui, parlant d'aquests temes que afecten a l'empresa privada, enseguida argumenten que " son empreses privades i per tant poden fer el que vulguin ". Totalment cert, ara, algú es tant innocent de pensar que aquesta manera de procedir no ens afecta a tots, on es pensen que reverteix el cost de la publicitat? Efectivament, com amb les bosses d'anses, damunt del producte.
Per cert, tot i dir abans que una bona part dels fulletons que es reparteixen compleixen la funció d'informar, no es menys cert que hi ha una cadena de supermercats que des del primer dia va adoptar la filosofia de no fer publicitat ni en paper ni als mitjans ni tans sols en forma de preus als establiments i no li anat gens malament. Em refereixo a Mercadona, clar.
Per altra part, segur que quan vinguin eleccions ( les que siguin) la gent, llavors si, dirà: " I si en llencen de diners ", també es veritat.

divendres, 25 de setembre de 2009

" hinundaciones "


Al veure el títol, tot i posar-hi cometes, algú ha pogut pensar: quina errada!!!!, i efectivament es una errada i de les grosses però no meva, aquesta l'he copiat.
La paraula, escrita amb " H " , va aparèixer a un escrit d'una moció que presentava el PNB al parlament basc juntament amb una altra que era "aprovar" amb " V " quan en castellà s'escriu amb " B " , fins aquí no massa cosa a dir, a no ser lamentar que persones amb una formació cultural facin aquestes faltes d'ortografia, però, per altra banda tothom estem esposats i ningú salvaguardats. El que mes m'ha s'optat d'aquesta anècdota es la repercussió mediàtica que això ha tingut a les televisions i ràdios, no menys de tres telenotícies i un parell de ràdios he vist i sentit com es feien reso de " la noticia " i no com a nota curiosa o anecdòtica, a tots els mitjans s'en parlava com a segona o tercera noticia als titulars. No ho entenc, com es pot treure suc d'una cosa tant insignificant com aquesta? A no ser, com sembla, que es tracte de posar el dit a l'ull d'un determinat grup polític intentant amb una nimietat com aquesta senyalar-los com incultes i ignorants, insisteixo, no ho presentaven com una curiositat, subliminalment el missatge venia a dir: " mireu si son dolents que fins i tot escriuen malament " no te altra explicació, quan penso, que no seria precisament al PNB, al grup on hi trobaríem el nivell mes baix de cultura.
No vull ni pensar que passaria si algun dia ens apropessin la càmera a escrits que fan els polítics catalans ( per no canviar de " classe " ) amb els seus escrits en català. De fet, ara em be al cap que en una ocasió ja van enxampar a Maragall en alguna que altra falta d'ortografia en un escrit que va fer sent diputat al parlament. Per cert, el mateix que ENS passaria a mes de quatre sinó fos pels correctors ortogràfics.
Peró la qüestió es fer llenya.


diumenge, 20 de setembre de 2009

Félix Millet



Fa bastants anys el Sr, Subirats Piñana estan al tribunal de comptes Europeu , referent al fet d'apropiar-se diners que no son d'un, ens va dir a un grup de gent que d'això si n'hi diu " alcance". També li diuen desviament de fons, quan en teoria, desviar fons d'un lloc a un altre, no te perque ser necessàriament delictiu, dic jo.
Cap al Juliol es va començar a investigar una presumpta estafa/desviament/alcance de fons a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i el seu president Sr. Félix Millet . Estem parlant d'una institució santa santorum de la cultura a Catalunya. Aquesta setmana s'ha sabut que el mateix Millet ha confessat per escrit al jutge que l'"alcance" ha estat de 3.3 milions d'euros ( no res, 550 milions dels d'abans ) i ha afegit entre altres coses que també havia pagat a directius i col.laboradors amb diner negre. Ja posats !!!.
Un cop més es compleix la dita popular: " qui toca oli, els dits s'en unta ".
També cal dir que qui va otorgar-li la Creu de Sant Jordi, que ara es demana que retor-ni, es va lluir; el mateix lluïment que han demostrat els auditors, així com els autors de l'atorgament de milionàries subvencions per a que les gestiones qui accepta que cobrava en efectiu un milió d'euros anuals com incentiu, a més del salari .
Com sempre passa en aquests casos, i en tots, hi han, a part del fets objectius, una serie de qüestions col·laterals que poc tendrien a veure amb el fet en si però com sigui que son/m tants a escriure i opinar que, sobre tots els que viuen d'això, s'ha de treure suc com sigui.
Per als nacionalistes d'aquí Millet es nacionalista d'allà: "home, va esta prop del PP" i per tant, no seria ven be dels nostres i per als nacionalistes d'allà és catalanista, ( clar presidint una institució com aquesta ) i aquí es demostra una vegada més " la corrupció a institucions catalanes que a mes s'intenta amagar " l'oasis català ".....etc.
Peró dit l'anterior, el que mes m'ha cridat l'atenció de tot es una declaració d'un dels advocats de la defensa; va dir quasi literalment que un cop tornats els diners, com sembla que farà, de res serviria ni a ell ni a la societat que el seu defensat entres a la presó. A part que la primera reacció al sentir la frase sigui d'escandalitzar-se, els fons de la mateixa dona per a més d'una reflexió profunda sobre les presons, la seva utilitat, necessitat, i el que es mes penós, nomes pensar-hi, a tots els serveix del mateix? S'ha de parar a pensar si fa be o no al sentenciat? S'ha de decretar presó en funció del be que faci al sentenciat o en funció del "resar-ciment" a la societat?. Jo que se.

Foto. 20 minutos.

dimecres, 16 de setembre de 2009

anem be ?



Ja fa molt de temps que aquesta pregunta em volta pel cap, no amago que es fa mes present cada cop que pels mitjans ens inunden amb algun que altre fet que no diu res en favor de la societat que ens toca viure. No soc dels que defensen que "cualquier tiempo pasado fue mejor" i menys si aquest "pasado" fou dictatorial com el nostre, ara, es cert que hi ha uns signes que en fan contestar afirmativament aquesta pregunta.
Fa unes setmanes a Pozuelo de Alarcón, Madrid, hi va haure uns aldarulls d'uns joves amb la policia, la batalla campal es va saldar amb un desena de policies ferits i algun que altre jove. Que si mal criats, que si kaleborroka de pijos que si aixo que si allò que si el de mes allà, però independentment dels qui ho van protagonitzar que tambe podien ser perfectament d'una altra abstracció social i d'altra població, el " motiu " de la trifulga va ser que no hi havia motiu precisament, ja es trist haver d'acceptar que alguna vegada hi han motius, però be, pot passar; ara, que sense motius es monte una batalla d'aquestes característiques es inaudit i intolerable. El tema de fons no es la batalla en si, el fons esta en les motivacions que porta a la gent a aquests enfrontaments gratuïts i el motiu no es altre que el consum de drogues, principalment en aquests casos d'alcohol. Puc dir amb orgull que les drogues nomes les conec d'haver-ne sentir parlar i casi podria incloure en aquestes a l'alcohol. Des d'aquesta perspectiva potser la meva reflexió te menys valor, però el cert es que no puc entendre de cap de les maneres que la joventut actual ( estic generalitzant lògicament ) sembla que no te altra manera de divertir-se sinó es amb unes dosis desmesurades d'alcohol al cos. Sembla com que hi hagues un culte a l'alcohol. No ho entenc, fins i tot si ho comparem amb les drogues toves ( allò que en diem un porret ) es evident que els efectes d'un i d'altre, en quant a la consciencia dels actes, es incomparable. La primera excusa que es dona es la de aconseguir una certa des-inhibició, però els que s'aconsegueix sovint es una borratxera, tant senzill com això. Es depriment veure com gent jove ( molt jove , menors ) estan pels voltams de discoteques de moda en torn al cotxe amorrats a un bric de Don Simón com jo he vist. Clar , tampoc ajuda que els nostres joves, i d'això en tenim la responsabilitat els pares en primer lloc, hagin d'estar " per ai " fins les 6/7 del mati ( això com a mínim ). El bo del cas es que des de les autoritats no es fa cap campanya ni conscienciació en favor de la reducció del consum d'alcohol ni sobre lo perniciós del seu consum exagerat, es mes, quan s'esta dient que quant es surt per la nit es procure que el que hagi de conduir no begui , el que s'esta dient implícitament és que els altres si; en canvi sobre el tabac si avoca tots els esforços de conscienciació inclús prohibició. Potser tenen mes poder els vinicultors que les tabaqueres?. Segurament. Nomes cal veure la que es va muntar fa un mesos quant l'anterior ministra de sanitat va insinuar fer alguna cosa al respecte, enseguida van sortir les industries dient-nos la quantitat de llocs de treball que es perdien.
Pos be, ja ens ho trobarem, si no ens ho estem trobant ja.

foto: La Cueva de Zaratustra

divendres, 11 de setembre de 2009

11 de Setembre

Amb afirmació i orgull però sense ofenses, sense exclusions, sense victimisme, sense prepotència, sense estereotips i amb respecte - bidireccional- pels sentiments:


dissabte, 5 de setembre de 2009

Terres de l'Ebre


Vivim en un mon permanentment de ficció i, pel que sembla, ens agrada. En aquest cas em voldria circumscriure al mon de la política i a les nostres terres.
Fa més de 25 anys vaig dibuixar ( prova de l'escassetat de recursos ) un cartell per a una organització que celebrava el seu congres, crec recordar que constituent, intercomarcal de les Terres de l'Ebre. Han passat molts d'anys, llavors la denominació i el reconeixement de les quatre comarques ( Baix Ebre, Montsia, Terra Alta i Ribera d'Ebre ) no era oficial i nomes des de l'esquerra, en general, s'adoptava aquesta denominació per a definir el conjunt de les quatre comarques de l'Ebre català. En honor a la veritat, sembla ser que el primer en parlar de les Terres de l'Ebre, ja fa molts anys, va ser l'escriptor rapitenc Sebastià Juan Arbó.
Durant una bona colla d'anys CiU es resistia a dita denominació i empraven de manera eufemística el qualificatiu de comarques de l'Ebre igual que es fa sovint amb les "comarques de Tarragona", també conegudes com circumscripció, depenent de l'auditori al que ens dirigim, per no haver de dir Província de Tarragona; tot això per tal de diferenciar-se del PSC principalment. Això ha estat així fins fa uns quants anys en que els convergents van acceptar-ho definitivament tot coincidint amb la lluita antitransvasament i la constitució de les delegacions territorials al territori amb el seu reconeixement institucional.
L'actual situació sembla prou reconeguda i suficientment acceptada per tothom amb mes o menys, això si, convicció i potser amb l'excepció de sectors de la Ribera, que sempre s'han sentit amb més lligams cap a el Baix Camp que cap al Baix Ebre/Montsia/Terra Alta, una altra cosa sera el dia que arribe a constituir-se la Vegueria, amb el permís del Tribunal Constitucional i la seva sentencia atesos els entrebancs que pot posar-hi. En cas de donar llum verda, també caldrà veure les pegues i pals a la roda que es poden posar dins del mateix territori per evitar, sobre tot, que Tortosa esdevingui capital, amb tot el que representa.
Cal dir, però, i d'aquí l'encapçalament d'aquest escrit, que a pesar del reconeixement institucional de la Generalitat, de l'autoreconeixement del propi territori etc., aquest es un reconeixement que no va mes enllà de les quatre comarques, del conjunt de les de Tarragona o, sent generós, de Catalunya. Amb motiu del desgraciat i tràgic incendi que va haver a Horta de Sant Joan, van ser molts els mitjans que van parlar-ne i van dedicar-hi pagines i pagines, pos be, en moltes i moltes ocasions Terres de l'Ebre no sortia en lloc, seria més o menys comprensible que des de fora de Catalunya es parles d'Horta com " un pueblo de Tarragona " , inclús algú mes espavilat (que sol coincidir que parla o escriu des d'aquí ) s'atreví amb Terra Alta. El mes lamentable es que en mitjans de Barcelona des de TV3 fins La Vanguardia o El Periodico no parlen del territori, en el cas de la televisió publica es mes vergonyós. Quan han de parlar del nivell superior al municipi, sovint ho fan de la comarca, que no és que sigui incert, però poc i diu amb la descentralització de la mateixa Generalitat i sí, més bé, amb allò dels Consells Comarcals que tants de "favors" han fet. Sigui com sigui, sembla que al subconscient dels informadors de la tele pública encara deu ser-hi .
.

dijous, 3 de setembre de 2009

Sacrificis i altruisme


Hi ha moltes persones encara i a pesar de tot que, afortunadament, es dediquen a cuidar d'altres, uns ho fan evidentment per motius professionals, metges, infermers, personal de geriàtrics i cuidadors en general. D'aquestes no es sobre les que voldria parlar.
N'hi ha d'altres que no ho fan per diners ni per raons professionals i si per pur humanisme i/o estimació i/o per voluntat de servei a la col·lectivitat, al poble etc.. Tant els primers com en altres, com pot ser organitzacions diverses: clubs, associacions i entitats de tot tipus, sempre cal una dedicació que sempre es tradueix en la utilització d'unes hores particulars en benefici dels altres. I sovint en perjudici dels de casa, per cert.
Pel que he pogut observar, de la gent que de forma altruista dedica el seu temps lliure al demés es pot dir que en els dos casos els serveix d'auto-realització, encara que uns ho fan representa'ls-hi uns sacrifici o un treball penós etc. mes o menys important i altres els serveix d'entreteniment , això no treu, però, que la seua dedicació redundi igualment en benefici d'altres. Sembla no obstant que, a pesar del resultat final de la dedicació, equiparable en tots dos cassos, no es el mateix una persona que esta al front d'una organització que treballa amb malats, estic pensant en Càncer, Alzheimer i tantes altres, que una altra que treballa en un club de petanca o de ciclisme , poso per cas. No vull treure merit a ningú ni vull valorar l'esforç de cadascú en funció del sacrifici que li representi. Tant es així que, si anéssim a entrar en cada cas particular, ens podríem trobar amb persones que es senten menys sacrificades fent treballs que un trobaria mes durs que altres aparentment mes lúdics i frívols. Ja se que tot plegat pot semblar una mica contradictori. Es en aquest sentit que, davant d'aquesta qüestió, sempre m'he preguntat si hem de valorar a les persones que realitzen un treballs en favor dels altres ( ja he dit que en aquest cas parlo exclusivament dels altruistes ) en funció de l'esforç i sacrifici que representa per a cadascú o no. No ho tinc clar, però suposo que com en moltes altres coses: Depèn.

Vull ser mes explicit: Quan he dit Càncer i Alzheimer estava pensant en Francesc Vallespi i Anna Algueró respectivament ( simbolitzant amb aquestes persones a tots els que, sense ser coneguts, també hi treballen, per suposat ); de la mateixa manera que quan deia altres altruistes, pensava en tots aquells que estan al front de clubs esportius i fan possible amb el seu treball que, sobre tot els nostres fill, practiquen l'esport.
En definitiva, gracies a tots.