dissabte, 29 d’agost de 2009

Nou bloc



Aprofitant la generositat que espero no sigui conjuntural d'aquests senyors que no conec anomenats Google i els seus fills Blogger i Picasa, ja fa uns dies que vaig obrir un altre bloc, TERRES DE L'EBRE -galeria fotogràfica- ebregrafic.blogspot.com, aquest, com el seu nom indica, estarà dedicat exclusivament a mostrar fotografies de les Terres de l'Ebre i cadascun dels seus pobles i ciutats i que, tal com explico a l'entrada d'introducció, espero anar farcint poc a poc. En funció de ganes i temps, clar.

.

divendres, 28 d’agost de 2009

Homeopatia ( parodia )

Sembla que es considerable la gent que creu amb les medicines ( o remeis ) anomenats alternatius a la medicina tradicional o convencional. Una de les mes populars es la homeopatia, no seré jo qui negue les bondats d'aquestes. Com en moltes coses hi han els seus defensors i detractors, entre els primers hi han aquells que, havent-ho provat, diuen que els ha funcionat, alguns diran efecte placebo, entre els altres, es troben sobre tot els científics en general i els que, potser perquè no ho han/hem necessitat tampoc hem vist els resultats.
Sigui com sigui, aquí tenim un parodia del que podria ser un ingres per urgències en una clínica d'homeopatia.




.

dimarts, 25 d’agost de 2009

Quan la guitarra parla ( 9 )

Pot semblar un tòpic però no per sabut es menys important destacar-ho: Paco de Lucia esta indiscutiblement entre els grans de la guitarra, en aquest cas bàsicament flamenca. El vídeo correspon a la interpretació de l'arxifamós Entre dos Aguas. El tema te més de 33 anys i el vídeo s'ha visionat prop de 3 milions i mig de vegades. Sensacional.



dijous, 20 d’agost de 2009

Metges


Si hi ha alguna professió que realment admiro i respecto per sobre de totes es la de metge, dic això per a que vagi per davant i que conste que no tinc cap animadversió apriorística en contra d'aquesta activitat professional. No amago que potser em fa tindre aquesta admiració el fet de que si algun cop has de caure a les seves mans que, tard o d'hora tots i caiem, que el tracte que rebi sigui com a minin proporcional a la meva admiració.
Peró no, no sembla que, en general, el tracte que es dispensa sobre tot a la medicina de l'assistència primària, sigui la mes correcta i amable possible. Parlo com es natural exclusivament del tracte, no de la qualitat de l'assistència medica; com es possible que a pesar del que se'ls ompli la boca a tots parlant de la importància del tracte humà, la majoria no el practiquen en absolut? No dic òbviament que el tracte sigui despectiu o insultant ( que en algun cas potser també ), parlo de l'absència d'humanitat que tant sovint pregonen; no potser que no et contesten a un bon dia, no potser que en moltes ocasions no aixequen el cap de la taula quan s'entra a la consulta i no potser que sinó preguntes expressament sobre el que et passa, les conseqüències etc. la informació que et se dona sigui entre escassa i nul·la.
No cal dir que hi han metges que no entren en aquest grup sobre els que em queixo, però el que caldria esperar es que la immensa majoria fossin dels amables i no dels secs i aspres. Segurament que el mes important en un metge com en qualsevol altra professió es la seva capacitació professional i mes en aquest cas per tractar-se de persones que estan per curar altres persones, però de la mateixa manera que a un dependent d'una botiga se'l obliga a mantindre una actitud amable, servicial i fins i tot simpàtica; allò que sempre s'ha dit: bona cara i bon semblant, un metge, no diré obligar-lo, però si que ho hauria de tindre mes present i practicar-ho.
No soc d'aquells que tracten als que cobren de l'administració ( metges, funcionaris.. ) amb aquella actitud despectiva que tots coneixem de la prepotència del que paga i es sent amb el dret a tot "que aquests el paguem natros" es sol dir, ara, sense arribar a aquesta falta de respecte i consideració, si que no deixa de se cert que, efectivament, els paguem entre tots i moltes vegades nomes caldria que ho tinguessin present, de la mateixa manera que ho tenen quan ens toca anar a la consulta privada.

Foto: Encarta

.

dilluns, 10 d’agost de 2009

Quico el Célio el Noi i el Mut de Ferreries



Del bloc Nausicanova. extrec el següent comentari que m'ha agradat i crec que defineix perfectament als embaixadors per excel·lència de les nostres terres: "Els amics de les terres de l'Ebre varen estar sensacionals i l'ambient, càlid i receptiu, va embolcallar l'espectacle d'una màgia especial i d'una fraternitat ben patent. I així sempre.
Aquesta es la seva trajectòria:

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries van començar el seu cami artistic
cap allà al 1992 i des de llavors han parit 19 espectacles, 6 discs individuals i han participat en 32 de col.lectius, recopilatoris o d'altres. Han publicat dos llibres de música, dos DVD’s i produït 12 vídeos musicals.

Amb més de 1000 concerts, han recorregut escenaris tan importants i emblemàtics com el Palau de la Música Catalana, el Nou Camp o el Teatre Principal de Palma de Mallorca. Les seues jotes els han portat mes enllà dels territoris de parla catalana , actuant a llocs com Fitur a Madrid, la Universitat de Paris, Bilbao o Brusel.les. Els seus més de 1000 concerts els han portat a 800 poblacions d'arreu.

El grup, en l'actualitat, el formen:

ARTUR GAYA: Quico el Célio. Veu.
QUIQUE PEDRET: Lo Noi. Veu.
JORDI FUSTÉ: Lo Mut de Ferreries. Guitarres
JOSEP LANAU, MITXUM: Jaume Matamoros. Veu, teclats i acordió.
QUIQUE PELLICER: Vicent. Baix elèctric.
SERGI MOLINA: Lo sinyor Bertomeu. Bateria i percussions.


.