dilluns, 29 de juny de 2009

Cursa del Llop

Encara estic bocabadat de veure l'activitat que han protagonitzat una colla d'atletes ( del primer fins l'ultim ) aquest cap de setmana passat a les nostres terres participant a la Cursa del Llop.
Aquesta cursa es ve celebrant a casa nostra des de fa un grapat d'anys ( aquesta ha estat la XVII edició ) però penso que, malauradament, encara no es coneix a nivell popular i mediatic tot el que l'esforç del participants, organitzadors i categoria de tots plegats es mereix.
No estic gens posat en aquest mon i per tant m'he anat informant per mig de la web de la pròpia cursa del llop des d'on he pogut saber per exemple que la prova constava de sis etapes:

1ª etapa. Bicicleta de carrera amb dos circuits, el mes llarg de 183 Km: Tortosa, Aldover, Xerta, Prat de Compte, Bot, Gandesa, Camposines, Cruce de la Fatarella, Cruce de Villalba, Gandesa, Pinell de Brai, Tortosa.

2ª etapa. Cursa de muntanya de 32 Km.: Tortosa, Coll de l’Alba, Mas de Cuello, Pouet de l'Amorós, Camí de Fullola, B. de Sant Pere, l’Ampolla.

3 ª etapa. Canoa caiac ( mar ) de 16 Km.: L'Ampolla-Riumar.

4ª etapa. Canoa caiac ( riu ) de 24 Km.: Deltebre ( Jesus i Maria ) Tortosa.

5ª etapa. Mitja marató de 21 Km.:pujada a Caro.

6ª etapa. Cursa amb BTT amb dos circuits, el mes llarg de 110 Km.: Restaurant del Port (Caro), Font del Teix, Sant Miquel de l'Espinalbar, Beseit, Coll de la Creu, Pous de la neu, Tortosa.


Cal dir que de tots els participants, nomes 7 privilegiats i dotats especialment per algun que altre Deu i pel seu propi esperit de sacrifici van inscriure's a les sis etapes de la Cursa. Personalitza'n en ells tota la resta, aquests son els noms:

CARLES GAMISANS BERENGUER
JORDI BORT JUAN
JOAN RAMON SUBIRATS AGUSTIN
ALBERT GINE CID
TOBBE PETTERSON
JOE ROSICH GRAU
ALBERTO ROYO LLORENS
Com ja es public i notori, el guanyador absolut de la Cursa del Llop va ser Albert Giné, Roquetero de pro, el qual com ell mateix a explicat al seu bloc buscant nous reptes va viure un del millors dies de la seva vida sinó el millor, de la qual cosa m'alegro particularment per ell i per la que, segons va anunciar a la meta, vol que sigue la seva dona: Tere.
Especialment emotiva va estar la dedicatòria a s'amare a l'arribada a la meta " va per tu, mama".
Recordo a la baixada del Coll de l'Alba quan et vaig preguntar: " vols saber com vas?" i em vas dir, textualment: NO....... com vaig?. Anaves be, anaves be. Jo, llavors encara no sabia que els dels dorsals "sisens" hereu els que algú em va dir " termineitors"
Fen honor al nom del seu bloc, ja sembla tenir en ment una prova al Sahara ( aquest mati ho deia a Radio Ebre). En aquesta ocasió no se si et podré fer cap foto. Mentre tant, Chapeau.

Si voleu veure mes fotos de la cursa, pitgeu................................ Aquí


ACTUALITZACIÓ 01/07/09

El comentari anterior l'he centrat sobre tot en el campió i la cursa en general, no obstant la foto del grup de la primera rampa de la mitja marató ja volia ser un petit reconeixement als jesusencs que hi van participar, on apareixen Jordi Ribes, que va aconseguir el lloc 39, Gerard Borràs "fitxa" i Jose Manuel Juàrez, tots dos al 48e. lloc, de la pujada al port.

El que no apareix, i ara rectifico, es Xavi Royo ( el millor dels jesusencs amb el lloc 16 ) d'un total de 134 que van arribar a dalt.

.

divendres, 26 de juny de 2009

Va de joc

No se si pot tindre un cert interes o no, però per intentar-ho que no quede. No cal dir que el premi per a qui ho encerte o mes si atanse es exactament RES. Be, res tampoc, l'honra i el petit orgull d'haver-ho encerta't.
En aquest cas el repte es endevinar des d'on esta feta la foto del campanar de Jesús que es veu entre arbres i atzavares amb el seu ballarí.
A veure si el joc te continuïtat i mes endavant poso indrets concrets de les nostres terres.

dimecres, 24 de juny de 2009

" volvemos en 5 minutos "


No fa molts de dies ja escrivia en un altre post sobre curiositats de la publicitat, o al menys que a mi m'ho semblen. Des ja fa un temps es pot veure als programes de la televisió que quan han de tallar per anar a la publicitat ho fan anunciant els minuts que tardaran en tornar: " volvemos dentro de 5 minutos". A mi em sembla molt curiós i fins i tot irrespectuós per als anunciants i autors dels espots. Si en general ens queixem de la quantitat d'espots que passen per la pantalla, una forma segura d'estalviar-te'ls es anunciant el temps que duraran aquests, d'aquesta manera pots tranquil·lament canviar de canal i tornar quan hagin acabat els anuncis; anuncis que no cal recordar son una font molt important d'ingressos de les televisions que, de moment la menys, son gratis. Els mateixos programes, la mateixa televisió en definitiva hauria de ser la primera interessada en que els anuncies es vegin com mes millor en tant que primera font per a la supervivència i negoci de l'empresa, llavors, quin sentit te que "conviden" a la gent a no veure'ls i canviar de cadena amb el risc de que mes d'un espectador ja no torne?. Algunes vegades per tal d'evitar això, el que fan es anunciar que durant la publicitat es veurà alguna "resolució" de la serie o programa que s'esta emetent ( normalment reality ). Alguna cosa semblant passa normalment amb les carreres de formula 1 i de motos, en aquest cas el que fan es obrir una pantalleta per emetre la publicitat mentre en una altra es pot continuar veient la carrera que a mes sol coincidir en els moments mes emocionants; si els espot estan pensats ( suposso) i pagats per a que es vegin amb la totalitat de la pantalla, i sense compartir aquesta amb unes altres imatges de mes interes en aquell moment, com es possible que no es respecte?. De la mateixa manera que existeixen els nivells d'audiència a traves dels audímetres sobre els programes, també es deu saber l'audiència especifica sobre els trams de publicitat que seria bo conèixer.
Un altre detall que trobo d'allò mes "tonto" en aquest mon es la invitació que molt sovint fan els presentadors que, quan anuncien la vinguda dels anuncis, ens diuen amb una gran exhibició d'originalitat, que aprofitem per anar al lavabo o la nevera i si el tall es mes llarg per a altres coses. Peró, passerell, que no te'n dones compte que estas anant contra la teva empresa i tu mateix?.
Ja ho vaig dir en l'anterior entrada, si els que en saben ( o cobren com si en sabessen ), que en això de la publicitat i màrqueting en son molts, els hi sembla be, a mi també.

dimarts, 23 de juny de 2009

Quan la guitarra parla ( 8 )

L'interpret es diu José Miguel Olivares Ruzafa, i la peça l'arxiconeguda Recuerdos de la Alhambra. L'execució te la singularitat, que jo no havia vist mai, que toca amb la ma esquerra i suposo que les cordes estan col·locades al reves, es a dir, les primes a la part de baix. O no?. Per a mi, que ho fa molt be!!!

diumenge, 21 de juny de 2009

Crisi: Sí, però......

A aquestes alçades qui mes qui menys estem ja una mica tips de sentir parlar de la crisi i les seves conseqüències. No hi cap dubte de la seva existència i dels efectes de la mateixa, cal dir però que, per a molta gent, més de la que ens podem imaginar, aquests efectes ja es deixen notar des fa molts anys, no sé si sempre en les mateixes persones ( que moltes vegades també ) però si en uns determinats sectors de la societat que, o bé estan amagats i dissimulats en el conjunt o bé no es mostren ni tenen capacitat de protesta i no en fem cas o fem com que no ho sabem. Vull dir, que fins uns determinats nivells de marginació, de persones indigents o amb recursos molt limitats, la societat ja ho assumeix i ho donem com a normal en tant que habitual. Lògicament, en aquest grups, no em refereixo a aquells que es troben en aquestes situacions però que poca cosa fan per sortint-sent. Fins i tot hi ha un límits estadístics que estableixen la "normalitat " i l'"acceptable" de la situació.
I és amb les actuals circumstancies que dintre del col·lectiu de persones que es veuen abocades a situacions de precarietat es troben les que primerament son acomiadades de la feina i posteriorment se'ls esgota el subsidi d'atur i si a la família no hi ha ningú mes que aporti ingressos....... la cosa es posa de color canari.
En la societat actual ja semblen caducades o, si mes no, son extraordinàriament minoritàries, les idees d'esquerra radical que preconitzi l'autèntica transformació com s'ha demostrar ara, amb la crisi, que lluny de hi haure un "aprofitament" partidista pel fracàs de les idees capitalistes o del radical liberalisme que ens han conduit a aquest situació, el que es fa, majoritàriament, és aprofundir en el sistema, sense entrar en l'aplicació d'altres alternatives ni casi plantejar-les.
Es curiós, no obstant, veure que per una part no es qüestiona la situació del sistema actual del capitalisme i per una altra tothom acudeix al pare estat quan les coses es torcen i tant si val empreses com assalariats, tothom demana ajudes, subvencions, prestacions. etc. Però clar, tothom - independentment de la seva contribució prèvia- te el mateix dret moral d'exigir a l'Estat ( a tots ) que acudim en la seva ajuda?. Evidentment que no; no vull donar lliçons a ningú però quantes vegades em ve al cap aquella frase que molts em escoltat: Estirar mes el braç que la manega.
Lògicament les necessitats bàsiques de supervivència han d'estar cobertes, per a tothom, ara, reconeguen aquesta màxima i acceptant-la, quantes persones abans d'arribar a situacions de necessitat han estat fent allò que deia abans d'
el braç i la manega i mentre aquestes no paraven de consumir i consumir, diem-li cotxes per sobre -molt per sobre- de l'estatus propi, sortides, menjars, vacances etc.; altres potser s'ho estaven mirant tot pensant en el futur més immediat, i ara, a "subvencionar" a aquells.
Ho assumeixo, però que se sàpiga i consti.

Un altra qüestió de la crisi. Si aquesta es tant greu ( que ho deu ser ), si els recursos dels que es disposa son escassos i com que no es crea riquesa els ingressos de les administracions baixen per tant la redistribució dels mateixos ha de ser adjudicada amb rigor i adreçada a aquells que més falta els fa, em pregunto, com es que no es prescindeix de fastos i celebracions sumptuàries?. Sovint sentim comparar a l'administració publica amb una família , en el sentit de les despeses, ingressos.....que si a una família no hi ha prou ingressos s'ha d'estrènyer el cinturo, s'han de reduir o fins i tot eliminar despeses supèrflues etc. Pos bé, no és ara l'hora de predicar amb l'exemple?. En el cas dels ajuntaments sense anar mes lluny i mes concretament en el meu, Tortosa. Per què, de manera excepcional lògicament, no es suprimeixen les festes de la Cinta en aquells aspectes que mes despeses comporten i es limiten a aquells actes més tradicionals i de cel·celebració?. Estaríem parlant perfectament de 250/300.000 Euros. Crec que es podria ajudar a mes d'una família amb penúries i necessitats ja sigui directament o a traves d'organitzacions com Càritas per exemple. Ja no entro en l'altra festa per excel·lència de Tortosa com el Renaixement, per una qüestió de rendibilitat; la qual, possiblement genera activitat comercial i turística present i futura i es una manera de crear riquesa.
He torna't a ser ingenu?. Molt possiblement.

dijous, 18 de juny de 2009

Màgiques princeses

Tot seguit poso unes lletres, traduïdes del castellà, dedicades a dues filles i que en un post posterior explicaré el motiu i la intencionalitat. M'agradaria molt que, en la remota possibilitat que algú ho llegeixi, em fes saber si ho troba correcte, normal, cursi, massa edulcorat etc.:


Tinc dues excuses al meu cap/per a recordar la meva vida i a casa tornar/son un parell de princeses màgiques/amb pijames i trenes que juguen a ser mares.

Ja s'han donat compte que soc feble/i amb un sol somriure poden aconseguir-ho tot/del meu cor s'han fet les ames/i m'alegren l'existència nomes en elles pensant.

Entre gimnàstica i tasques diàries/van creixent molt a pressa/Ai, ai, ai, les voldria aturar/però un dia de casa se'n aniran /amb les seves coses portaran un tros de la meva vida/que no tornara mai mes.

Mentrestant els hi vull donar tantes coses/vull dona'ls-hi tant d'amor, tanta atenció/i ensenya'ls-hi cada dia la seva importància i valor/vull cuidar-los el cor.

Son com un jardí en primavera/que es vesteix cada dia de bellesa i esplendor/son com palomes missatgeres/que el Senyor envia des del cel/per a parlar-me del seu amor.


Ai, ai, ai / les voldria aturar.



dilluns, 15 de juny de 2009

Catalònia 1 Aiguafreda 4

Si INJUSTA va ser la decisió del comitè de tancar el camp de la Sta. Creu del Jesus Catalònia, no es pot dir el mateix del resultat d'ahir davant l'Aiguafreda, per tant, malgrat els desitjos del meu darrer post, el gerro d'"Aiguafreda", ens el varem emportar l'aficio del Cata. El resultat d'1-4 va ser del tot just i merescut. Tot i no fer un partit extraordinari, el rival va ser superior i davant això, res a dir, felicitar al rival i fins la pròxima oportunitat.
L'única ale d'esperança ens la va proporcionar Aleix al minut 17 de partit en aconseguir el primer ( i únic ) gol, després arribaria l'empar al minut 29, fins arribar al descans. A la segona part encara tot era possible, però en arribar el segon de l'Aiguafreda.....aquí va vindre el gerro i es va acabar tot.


Com a protesta per la decisió del comitè d'haver de jugar el partit a porta tancada, el Catalònia, a l'hora de centra del mig del camp, va passar la pilota al contrari i aquest, que estava avisat, la va tornar volen demostrar tots dos la intenció de no jugar-la. Al cap d'un minut, però, es va començar.
Ens queda l'alegria del gol i el recolzament de l'afició (fotos), que es va enfilar per allà on va poder per tal d'animar l'equip. Ara, la pèrdua per l'absència de taquilla d'un partit tant important ja no hi ha solució.

Si voleu veure mes fotos del partit cliqueu.............. aqui

dissabte, 13 de juny de 2009

Gerro d'"Aiguafreda"


Efectivament aquesta ha de ser la sensació que els ha de quedar als jugadors de l'Aiguafreda després del seu partit de tornada que jugaran contra el Catalònia demà diumenge a les 6 de la tarda.....com si els hagués caigut al damunt un gerro d'aigua freda.
El diumenge passat es va disputar el partit d'anada de la promoció d'ascens a preferent, on el Catalònia va perdre per 4-2 . Al partit no vaig ser-hi i per tant no puc opinar de com va anar.
Sembla ser que algun aficionat del Catalònia a la mitja part va "agredir" a l'arbit o al menys això es el que es reflexa a l'acta; a partit d'aquest fet, decisió del comitè, recurs-apel·lació del Cata no atesa i el resultat es que demà el partit s'ha de jugar a porta tancada sense public.
La decisió em sembla d'allò mes descabellada i bestial. Com es pot sancionar amb el tancament d'un camp per un suposats ( o no, es secundari ) fets ocorreguts en un altre camp?.
Tot plegat senta un precedent totalment esperpèntic, es tant fàcil com que un club, quan vulgui que al partit de tornada d'una eliminatòria es jugue a porta tancada, provoque uns fets punibles al camp de l'equip rival.......i solucionat.
Peró quantes ocasions no hauran tingut aquesta gent del comitè de fer el mateix amb equips que prou coneixem per aquí per fets que si que protagonitzen als seus camps i, si la filosofia tan irracional que els guia, es la de sancionar per accions censurables d'aficionats allun del seu camp, també han tingut ocasions.
Dos hores abans del partit esta prevista " la rebuda " ( pacifica, això sempre) del trio arbitral pels volta'ns del camp, a veure si també ho posen a l'acta i així tanquen "algo" o algú de la federació, de passada.
Mes informació: aqui

DE JUTJAT DE GUARDIA.

dimecres, 10 de juny de 2009

Vídeo PSC

Seguint amb la moda que va instaurar Pep Guardiola a la final de Roma, el PSC també en va fer un que va presentar al míting final de campanya de les passades eleccions europees.
Al vídeo hi surten imatges pertanyents al míting final de campanya de l'any passat per a les eleccions generals al Palau Sant Jordi.
M'interessa destacar que cap al minut 2:00 del vídeo surten unes paraules de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que diu: "Aquí está aquí se ve la fuerza del PSC". Quant ho vaig escoltar en directe, vaig voler entendre-ho com una "amenaça" vetlada o advertiment cap a Zapatero
TANT DE BO

Gladiator -PSC-

divendres, 5 de juny de 2009

Enrique bunbury & Andres Calamaro

Confesión

dimarts, 2 de juny de 2009

Festa del Coll de l'Alba

Ahir, festivitat de la Pasqua granada, com cada any des de fa molts, es va celebrar la festa a l'ermita del Coll de L'Alba i també des de fa una colla d'anys, encara que no els mateixos, però tants com els que fa que em vaig cassar, assisteixo molt a gust a aquesta festa. Cal dir que des de que van assumir l'organització les persones que estan al cap davant de l'associació d'amics de l'Ermita del Coll de l'Alba poc a poc la festa s'anat consolidant i d'any en any aconsegueixen fer un seguit d'actes, actuacions etc. per tal que el diumenge i dilluns resulten d'allò mes atapeïts on la xalera sigue la que mane i ho presideix . Amb permís de la Mare de Deu que es , al cap i a la fi , en honor de qui es fa tot.
Aixi, al tradicional concurs de guinyot del diumenge ( no se si dir-ho, però nomes una vegada recordo haver passat de la primera eliminatòria ), si afegeixen els balls dels dos dies, els jocs per als menuts i grans, carreres de sacs, pinyates, xocolatada, baldanada etc.. Tampoc i falta cap any el petit record al soci mes petit i al mes gran assistent a la festa. I com a mes solemnes, la Missa i processo del dilluns i, com no, la caminada fins a la Creu de Coll Redó per tal de efectuar la benedicció del terme; sense oblidar la concorreguda paella del dilluns on la gent s'acomoda com pot pels voltants de l'ermita, a la recerca d'una ombra, ja sigue baix d'un pi, morera, "toldo" o "sombrilla" improvisada, tot això, amenitzat per la xaranga de torn i fins i tot d'una Tuna.
No cal dir que també es pot veure alguna estampa típica de qualsevol festa nostrada, pròpia no se si de la calor ( que en va fer prou ) o del l'escalfor. Peró be. Xalera i .....avant que diuen els valencians.
Aixi pos, L'any que be, mes.
Deixo un vídeo amb Cinta Acsensi que, a la Missa, va interpretar entre altres, " El Cant dels Ocells ". L'enregistrament es rudimentari, però, com li vaig dir que, amb el seu permís, el penjaria, aquí esta: