dimarts, 28 d’abril de 2009

Des del sentit comú


Ja fa anys el gerent que a mes era el propietari de l'empresa on treballava em va proposar i convèncer per a una lloc d'una certa responsabilitat, ho vaig acceptar, però al cap d'unes setmanes li vaig plantejar que potser el mes adient hagués estat el posar a una persona amb carrera universitària, la resposta ( mes o menys ) va ser: " No home no, no es necessari, el que necessito i vull es una persona com tu, amb sentit comú ". En honor a la veritat, en aquell moment vaig pensar que també sortia mes barat que una amb carrera, però be, a mi el plantejament ja em servia.
L'exercici d'aquest hipotètic sentit comú es el que en fa opinar sobre una serie de qüestions de les que, en principi, no cal cap especial formació acadèmica, i per això m'atreveixo. Sembla una justificació?, es que al fons suposo que ho es.
Aquest mati escoltava per la radio a una representant del consejo general del poder judicial , òrgan de govern del poder judicial. Entre altres coses es lamentava, i no es cap excepció, de la falta de mitjans als jutjats i parlant concretament d'un annex ( com ella deia ) com es el Registre Civil, inclús s'estranyava de la paciència i relatives poques queixes dels ciutadans.
No se si soc ingenu, passerell o les dos cases a la vegada, però el que es d'allò mes incomprensible des de tots els punts de vista es que si a la justícia hi falten mitjans, i tothom esta d'acord, perquè no es posa fil a l'agulla JA?.
Tornant al sentit comú.......Amb la crisi que tenim, la quantitat de gent aturada que hi ha ( hi haurà ), entre tot el conjunt d'aturats, no hi han 10.000 persones ( per dir una xifra ) suficientment capacitades, que podrien ser contractades de forma eventual pel Ministeri de Justícia per a fer tasques de classificar, arxivar, ordenar, digitalitzar, escanejar , informatitzar en definitiva, per a, si mes no, posar tota la paperassa al dia. Tots hem vist imatges a la televisió de jutjats amb les taules amuntegades de papers com si els ordinadors encara no haguessin estat inventats, tot i que a la foto de mes amunt d'El Pais sembla que n'hi hagi un.
Se'm podrà dir que el que representa la contractació d'aquestes persones es un cost difícilment assumible, però si tenim en compte que aquesta gent ja esta a l'atur, cal suposar que la majoria al menys deu estar cobrant el subsidi que deixaria de cobrar per a cobrar del Ministeri; en definitiva, encara que no estrictament de la mateixa bossa, però si de l'Administració. D'una i altra manera, de tots.

diumenge, 26 d’abril de 2009

divendres, 24 d’abril de 2009

Cant d'estil

Extret del bloc La terra d'enlloc :
El cant d’estil és una música improvisada. Amb l’excepció de les albaes, que es canten a capella amb una introducció de tabalet i dolçaina, la resta d’estils es canten amb l’acompanyament d’una rondalla. Es tracta d’un cant melismàtic, vocalment molt exigent i que obliga a una especialització important dels seus intèrprets.

Al costat del cantaor hi ha un versaor, que li va dictant a cau d’orella els versos que improvisa sobre la marxa, d’acord amb les necessitats del moment. Actualment hi ha molt pocs versadors, si exceptuem els que es dediquen a cantar la bellesa de les falleres o la bondat de la mare de Déu, que són els que més abunden. Per tant, no sempre els cantadors tenen a l’abast un versador que els dicte els versos. A més, els contextos en què s’interpreta el cant d’estil estan canviant. Continua cantant-se en el carrer, el seu medi natural, però ha començat a envair els teatres, les sales de concerts, els cafès i els estudis de gravació.

Per la meva part he de dir que no n'havia sentit parlar ni escoltar mai. Es molt curiós veure com algú pensa la lletra i altres, quasi simultàniament, la canten. No esta mal, si un nomes sap cantar però no sap el que, tenint un versador a ma que li dicte...arreglat. I a l'inraves.
Deixo dos exemples prou diferents en quant a la temàtica: un prou actual, desgraciadament i l'altre, no menys actual, però satíric.







dilluns, 20 d’abril de 2009

José Manuel Lúcia


Crec que amb el programa d'avui de Pasapalabra, a Tele 5, ha aconseguit ser-hi ja en 28 ocasions, lo qual es un record absolut de dies. Diverses cops ha estat a punt d'emportar-se "el Rosco", que es el que diuen quan algú encerta totes les paraules. Al programa el coneixen com "el fenomeno" i no n'hi ha per a menys. José Manuel es paracaigudista de l'exercit i ens te a molta gent amb la boca oberta; a mes es impressionant de la forma en que contesta les preguntes i l'aparent calma, ell diu que realment si que esta nerviós. Atès, com dic, que en algunes ocasions ja s'ha quedat molt prop d'endur-se el pot, sembla fins i tot com si ho fes expressament de no encertar per tal de fer mes gros el pot; no ho crec. Quan li pregunten respecte dels seus coneixements de tantes i tantes paraules etc. ell diu amb lògica indiscutible que el que li agrada es llegir i que per tant quant ho fa, el que vol es saber el que volent dir les paraules que llegeix i la forma mes correcta es fer-ho amb un diccionari al costat. Tant de bo s'endugue el pot que, ara mateix, esta per sobre els 360.000 euros. Un exemple.



A la foto podem veure com avui s'ha quedat a una paraula ( ribete ) d'aconseguir-ho.

divendres, 17 d’abril de 2009

Alarma......que sempre queda.


Ja hi tornem a ser. No coincidint necessàriament en temps de crisis sentim com surt algun que altre il·luminat que ens alerta i sobre tot ens alarma sobre la possibilitat que la Seguretat Social entri en fallida i per tant perillen els pagaments de les pensions i jubilacions. Ara el que ha sortit al rogle ha estat el governador del banc d'Espanya, Miguel Angel Fernandez Ordoñez, ( conegut sembla ser tambe com M.A.F.O. ), per a mes senyes germà del que va ser ministre amb UCD i també amb el PSOE de F. Gonzalez, Francisco. Aixi, com qui no vol la cosa, ens ha dit que al pas que anem en un any la S.S. podria entrar en dèficit; automàticament, suposo que perquè s'ha de fer i perquè -vull pensar- es veritat, ha sortit el ministre de treball, Corbacho i avui la Vicepresidenta a calmar al personal i a desdir al governador, tot assegurant que això no passara, tan debò. En qualsevol cas, cal reconèixer, que si algú te dades, coneixements i preparació per a opinar sobre la qüestió amb propietat es Ordoñez, esperem que les dades del govern siguen mes esperançadores. No seré jo qui contradigue a uns o altres, però el que si que trobo es que en el cas de que el tema fos urgent o greu el que s'ha de fer es treballar per no arribar-hi i no embolicar la troca.
També com en altre ocasions surt el recurrent tema del perllongament de la vida laboral o el retard de l'edat de jubilació. Sempre que sento parlar d'aquest tema es en boca d'algú encorbatat i còmodament sentat, sense fer demagògia de cap classe, pero, voleu dir que hi ha molta gent amb treballs físics que hi estarien d'acord amb la mesura?, crec que no, lògicament. Sense entrar en la mesura en si, perquè clar, si la gent que hi ha davant no es va retirant, com entrara gent per darrera?. Clar que això es molt complexe, i, tambe cal dir que en la mesura que s'allarga la vida, el temps de la prestació també s'allarga; d'aquí el desfàs.
Avui mateix sentia com el Sr. Diaz Ferran, president de la patronal, presumia i es mostrava com exemple que als seus 66 anys prop dels 67, continuava treballant. No crec que digues el mateix si estes fent de pagès o manobre, poso per cas.

dimecres, 15 d’abril de 2009

El Senat

Es diu que es la camara alta, i s'insisteix massa sobre la necessitat de la seva reforma per tal d'esdevenir una autentica camara de representació territorial i de les autonomies. No acabo de comprendre quina es la seva funció, que diuen de segona lectura i no se quantes coses mes, totes una mica protocol·laris i sospito que supèrflues.
Tot l'anterior, que penso sincerament, al fons no deixa de ser una excusa per a traslladar al bloc el que aquest mati he escoltat a Punto Radio en boca de l'Alcalde de Saragossa i exministre de justícia i interior ( tot junt ) Juan Alberto Belloch, si, el mateix que sembla empenya't en dedicar un important carrer de la capital aragonesa a Escriva de Balaguer ( fundador de l'Opus ). Pos be, ha dit: " Ser senador es la ocupación mas comoda y mejor retribuida que hay en el mundo". Si ell que ho ha estat ho diu, serà que es veritat.
També es veritat que el parlament europeu no s'escapa d'aquesta fama sobre tot pel que fa referencia a l'immens pressupost sobre el que no tothom esta d'acord amb la seva utilitat.

dilluns, 13 d’abril de 2009

I......la pell sembla de gallina ( 6 )

Pot semblar caduc i fora de lloc, però nomes ho sembla. Pel que diu, el que representa, el que ha representat i representara: "Canto a la libertad"




Habrá un día
en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.

Hermano, aquí mi mano,
será tuya mi frente,
y tu gesto de siempre
caerá sin levantar
huracanes de miedo
ante la libertad.

Haremos el camino
en un mismo trazado,
uniendo nuestros hombros
para así levantar
a aquellos que cayeron
gritando libertad.

Habrá un día
en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.

Sonarán las campanas
desde los campanarios,
y los campos desiertos
volverán a granar
unas espigas altas
dispuestas para el pan.

Para un pan que en los siglos
nunca fue repartido
entre todos aquellos
que hicieron lo posible
por empujar la historia
hacia la libertad.

Habrá un día
en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.

También será posible
que esa hermosa mañana
ni tú, ni yo, ni el otro
la lleguemos a ver;
pero habrá que forzarla
para que pueda ser.

Que sea como un viento
que arranque los matojos
surgiendo la verdad,
y limpie los caminos
de siglos de destrozos
contra la libertad.

Habrá un día
en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.

Jose Antonio Labordeta

diumenge, 12 d’abril de 2009

Baixes laborals


Aquesta si que es bona, segons he pogut escoltar a un debat a Els Matins de Tv3, els metges tenen un plus per certificar menys baixes laborals. Un metge assistent al debat, representant d'una associació que, tot sigue dit ho criticava, deia que aquest incentiu podia representar no mes del 10 % del total del plus i que cap metge li feia cas.
Si hi han metges que en fan cas o no, jo no ho se; el que si se, per obvi, es que en la professió medica ja de tot com a casa "xispes", i si existeix un incentiu econòmic que be determinat per decretar menys baixes als pacients, independentment de la incidència que pugue tindre o no, el cert es que es una mesura que pot rosar l'arbitrarietat i qualsevol element que pugue distorsionar l'aplicació objectiva d'una baixa no es correcta.
La discrecionalitat de la concessió es evident que ha de ser del metge que es qui ha de valorar la necessitat o no de si una persona esta capacitada per a exercir el seu treball o no, ara be, tots sabem que hi ha metges mes proclius que altres a donar-les. El que no se es si uns ho fan per " tansenfotisme" i altres per la tendència a creure que els estan intentant enganyar. Estic parlant, lògicament de baixes que dona el metge de familia i que son de dolencies mes o menys subjetives.
El que tambe he pogut constatar en totes les ocasions que m'hi he trobat es que quant dius: no em fa la baixa?, el metge et pregunta: a que es dedica voste?. Vol dir aixo que ells no tenen constancia del treball que fas?. Aixo vol dir, ni mes ni menys que, en funcio del que interese al pacient, aquest pot enganyar. Si tens tendinitis a una ma i fas de xofer, logicament no podras fer la feina, ara, si la feina consisteix en caminar ( per exemple ) si que la podras fer.
Amb l'anterior no vull justificar en absolut els abusos que sempre hi han en aquest casos, precisament dels abusos solen vindre les mesures coercitives. Diuen estudis recents que un de cada quatre treballadors ( un 25 % ) agafa la baixa regularment , i que a mes els joves fins als 24 anys l'agafen el doble que els majors de 55. En principi sembla poc lògic, nomes se m'acut un motiu, així a " bote pronto", que la dels joves siguen per motius d'accidents extra-laborals: transit, esports etc. i també per veure sense saber pixar clar que si.
Total.....mes control i rigor si, però no amb una pressió als metges que els toque la butxaca, i per part dels pacients mes conscienciació; al cap i a la fi tothom sap si una dolença ens incapacita o no per treballar.
Fotografia: Hospital Verge de la Cinta, Tortosa

dimecres, 1 d’abril de 2009

Blinko i la mare que els va parir

No fa gaires dies el bloc Som los que som ens alertava sobre una estafa mes de les que ens pot arribar pel mòbil. Pos be, ahir mateix al rebre la factura de Vodafone me n'he assabentat d'una altra que m'ha tocat de prop, tant de prop que em toca pagar-la.
Ja ho he dit al títol: La mare que els va parirrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr. ( "hu aveu vist" )
Aixi es, sembla ser que tot arrenca quant algú ( " corazón de buen alma") es baixa a traves del mòbil un joc, mitjançant l'enviament de tres SMS clar. En aquests moment i sense que un sigue conscient t'estas donant d'alta a un servei ( que no serveis de res ) que el que fan es enviar-te un parell de SMS diaris des del 55055 que, al moment d'obrir-los et carreguen 30 cèntims per missatge; si ho multipliquem per 30 dies resulta que la brometa d'aquestos M.P.* ( s'entén? ) t'està costant 18 Eures al mes ( cliqueu la foto de dalt).
Menejant-me per Internet he vist com hi ha gent que també denuncia que la mateixa enganyifa et pot vindre per haver donat el mòbil contestant innocentment algun joc, test etc. per Internet. El cas es que segons he pogut veure en els Webs que mes avall enllaço, el tema ja ve d'allun, d'anys. I ningú li posa el cascavell al gat, segurament que en algun lloc, que jo no se, deu dir que en el moment en que et baixes qualsevol cosa, joc, cançó, politono etc. automàticament ja estas accepta'n l'enviament posterior d'aquestos missatges, però el que es inconcebible i intolerable es que et cobren per uns SMS que t'envien al teu telèfon, no que els enviïs tu, i que per tant no es responsabilitat d'un, el que fasen altres que a mes, com es obvi, qualsevol t'ho pot fer. Tampoc crec que les companyies operadores haurien d'estar al marge d'aquests fets i no rentar-se les mans amb l'excusa que ells son intermediaris, clar que com el benefici es compartit.....; en qualsevol cas quant compres el mòbil ningú et diu que potser que et cobren per un uns missatges que tu no fas. D'això algun dia se li deia a cobrament revertit i sempre amb el consentiment previ del pagador.
El cas es que voltant i voltant he vist que en el cas de Blinko per donar-te de baixa del "servei" el que s'ha de fer es enviar un SMS amb la paraula BAJA al 5505 ( encara que el numero de receptor es el 55050) . Aixi ho vaig fer i automàticament vaig rebre el missatge de conformitat ( foto ). Esperem que així sigue.

Nomes desitjo que el que m'han tret a mi aixecant-me la camisa s'ho gasten en medecines, i si potser d'aquelles que fan una llaga al estomac millor.

Encara que podríem dir allò de " mal de muchos" però, mireu, mireu:
- La estafa de Blinko. Periodista digital 29/09/2006
- Fraude Blinko. La Vanguardia

* volia posar F.D.P., pero les mares no en deuen tindre cap culpa.