dilluns, 24 de novembre de 2008

Jota ( la nostra )

Fa un dies, La marfanta es feia reso de que CiU presentava al Parlament una proposta de resolució sobre la Sardana i la seua declaració com a Dansa Nacional de Catalunya i, oh sorpresa!! (o no tant), la jota no apareixia en lloc, ni tant sols fent referencia a la seva implantació com a mínim a un territori determinat de Catalunya on no es pot dir que la Sardana gaudeixi d'una acceptació majoritària, no vull dir que no tingue els seus adeptes, però si a les nostres terres hi ha una dansa per excel·lència , aquesta es la jota i no la que CiU intenta institucionalitzar com a oficial i única del país.
Deixo un vídeo d'una jota, en aquest cas cantada, dels Quicos, que vaig enregistrar a Jesus a la inauguració de la unitat de radioteràpia.


diumenge, 23 de novembre de 2008

Quan la guitarra parla ( 2 )

musicaDe nou un altre vídeo de Kaori Muraji, en aquest cas Tango en Skai:




divendres, 21 de novembre de 2008

Conte

No se l'autor, però esta extret del bloc Hoy quiero contarte .....un cuento i traduït del castellà:

Un nen negre contemplava extasiat al venedor de globus a la fira del poble. El poble era petit i el venedor havia arribat pocs dies enrere, per tant no era una persona coneguda.
En pocs dies la gent es va adonar que era un excel·lent venedor ja que utilitzava una tècnica molt singular que aconseguia captar l'atenció de nens i grans. En un moment solta un globus vermell i tota la gent, especialment els potencials petits clients, van mirar com el globus remuntava vol cap al cel.
Després solta un globus blau, després un verd, després un groc, un blanc ...
Tots ells van remuntar el vol igual que el globus vermell ...
El nen negre, però, mirava fixament, sense desviar l'atenció, un globus negre que encara aguantava el venedor a la seva mà.
Finalment va decidir acostar-si i li va preguntar: Senyor, si deixa anar el globus negre. ¿Pujaria tan alt com els altres?
El venedor va somriure comprensivament al nen, deixant anar el cordill amb que tenia subjecta't el globus negre i, mentre aquest s'elevava cap a dalt, va dir: "No és el color el que fa pujar, fill. És el que hi ha dins."

dijous, 20 de novembre de 2008

Preguntes


Per què...........
...ens fixem tant en les faltes dels demés i no en les nostres?.
...cada vegada mes, la gent no es responsabilitza dels seus actes?.
...un artista ha de cobrar 6 milions d'euros per ensofatar amb pintura de colors un sostre?.
...un govern ha de pagar aquesta ensofatada?.
...ningú ( la majoria ) no vol pagar impostos i després reclama serveis gratuïts?
...ens sensibilitzem i plorem veien una pel·licula sobre algun drama humà, i no ho fem amb el veí del costat de casa amb la mateixa facilitat?.
...la nostra afectació amb les morts es inversament proporcional a la distancia quilomètrica?.
...tothom, al enterraments, diu: "es que no som ningú", " veus? al final per acabar tots igual", i al cap de mitja hora ja no ens en recordem?.
...encara , avui, continuem valorant a les persones, pel que aparenten i no pel que son?.
...el fracas escolar s'atribueix sempre als altres?
...als dissabtes i diumenges se'ls hi diu cap de setmana, si la setmana comença el dilluns?.
...nomes acceptem als immigrants si treballen per natros?. ( si es ha vaig preu millor)
...tothom es tant valent amb " lo public" i amb " lo privat" s'acollonis?.
...en l'empresa privada, en general, els empleats tenen mentalitat de servei als clients, i en la publica ( també en general) tenen la mentalitat de ser servits?.
...els treballadors de l'empresa publica creuen tenir el dret d'opinar sobre l'organització de la mateixa, i els de la privada no?.
...som tan forts amb els febles i tan febles amb els forts?.
Continuara....

dimecres, 19 de novembre de 2008

"Salut i força al canyut"

Aquesta vella dita del canyut no tothom l'interpreta correctament, el normal es que identifiquen el canyut amb allò que no sona i que efectivament te forma de canyut ( amb mes o menys llargada, segons els casos) però al que realment fa referencia el canyut es al que fa anys portaven els homes a la faixa per tal de posar-hi els diners. Per tant en aquest moment en el que estem, de vaques magres, interessa mes que mai que es compleixi aquest desix de la força al canyut i el seu original sentit de tindre'l ben ple per poder fer front a la crisi; sense descartar tampoc el sentit que molts li donen en l'actualitat de força a l'altre canyut, que mai esta de mes. Lo de la salut no cal ni dir-ho.

dilluns, 17 de novembre de 2008

Quan la guitarra parla ( 1 )

Kaori Muraji es una de les mes importants intèrprets de guitarra clàssica del mon. Al japó esta considerada com una artista de culte; als tres anys va començar a rebre les primeres classes de guitarra. En menys de cinc mesos va fulminar el mercat del disc clàssic venent mes de 100.000 copies d' Amanda. Kaori Muraji in Paris.
En aquest vídeo la podem veure Interpretant Concierto de Aranjuez de Joaquin Rodrigo.



diumenge, 16 de novembre de 2008

Monument a la batalla de l'Ebre

Darrerament esta sent motiu de controvèrsia als mitjans i blocs locals d'Internet el monument a la batalla de l'Ebre qui hi ha al mig del riu, a Tortosa. Aquesta polèmica va encetar-se arran de l'anunci de la Conselleria d'Interior de fer-se'n càrrec dels costos d'enderrocament del monument amb la línia d'ajuts que el Departament te establerts dins del memorial democràtic.
Sobre els valors estètics del monument ni puc ni vull entrar-hi, ja que com tot obra artística, suposo, que son opinables, i en aquests cas mes que mai atès que la qualificació final no deixa d'estar mediatitzada, per uns i altres, pel que representa i significa; jo simplement puc dir que principalment quant per les nits estava il·luminat, trobo que tenia la seva gracia i vistositat.
Una de les solucions que he sentit proposar es canviar-ho per una passarel·la per a vianants tot aprofitant la pilastra, això al que em sona es a excusa. Estant com està, el pont de l'Estat a 50 metres, no hi veig la necessitat. No dic que no faci falta una passarel·la, però mes aviat equidistant entre pavelló i pont..
De raons per a l'eliminació o no del monument n'hi ha per a tots els gustos: practiques, artístiques, ètiques i polítiques. Les polítiques són les que més em convencen per a seva desaparició. No cal insistir massa en els arguments per a justificar-ho , es la commemoració/celebració perpetua i permanent cap a els que " hallaron gloria en la batalla del Ebro", com diu la llegenda de la pilastra. Ja sabem qui son els que la " hallaron" la gloria, nomes un bando, els dels guanyadors. Dit això i després de mes de 30 anys de democràcia sense que s'hagi fet massa cosa al respecte, i tampoc tindre clar on esta la frontera temporal i ideològica de fins on ens hem de retrotreure i fins quins monuments, edificis o obres, la meva opció avui dia es la de la reconversió. Per tant, amb la corresponent i imprescindible restauració i neteja de qualsevol rastre i senyal d'infaust record, caldria el reciclatge en un monument a la pau o contra la guerra, per la qual cosa caldria fer un acte solemne de re-inauguració amb tota la carrega i simbolisme de desgreuge, per tant, amb la mes alta representació institucional que calgui, de l'Estat i la Generalitat.





dijous, 13 de novembre de 2008

Crisi

Per si encara no havia quedat clar.........

Verge de la Cinta ( hospital )

Sembla ser que a l'Hospital de Tortosa s'ha implantat un nou sistema informàtic i aquest fet esta provocant innumerables queixes d'usuaris que es veuen afectats amb les seues visites i/o proves programades amb anterioritat. Es lògic que qualsevol nou sistema de treball comporta una adequació del personal a la nova situació, ara, que això repercuteixi de la manera que ho esta fent en els pacients, no es de rebut. Se d'alguns casos, de visites ja post-posades, que es tornen a programar per a mes enllà d'un mes en relació a l'ultima data. Lògicament la persona que comunica el canvi no te cap responsabilitat i es limita a fer el que li manen. Tampoc s'entén que, mes clarament que menys, el mateix personal et convida: a) acudir a l'atenció de l'usuari i denunciar-ho i b) anar a urgències, no se si com un desig interior mal dissimulat de que es col·lapse i algú li done solució.
Al comú dels assalariats, que els afecta l'estatut dels treballadors, en un moment donat poden veure's obligats per raons de força major ( accidents, puntes de feina extraordinaris etc.) a fer hores extra i fer front així a la demanda o necessitats de l'empresa. Desconec si l'estatut de la funció publica també ho contempla, però el que es evident, es que si no es així, ho hauria de ser; o això, o posar mes personal, encara que sigue de manera eventual, per a resoldre la problemàtica puntual i no traslladar el problema al sofrit i contribuent usuari.

dimarts, 11 de novembre de 2008

Andrea and Kenny G

Continuant amb el saxofonista Kenny G., del que vaig deixar un vídeo fa un parell de dies, aquí el tenim acompanyat d'Andrea Bocelli.


dilluns, 10 de novembre de 2008

Bancs, caixes: mal menor?, o necessari?


Fa uns dies vaig rebre una trucada d'aquestes que et parteixen el dinar pel mig, a les 2 i quart.
Com de costum, la persona que et parla, que acostuma a ser dona (nomes constato) i que ho fa des de ves a saber on, s'identifica amb nom i cognom, els qual, quant ha acabat de soltar-te la primera parrafada ( sovint llegint-la ) tu, ja no te'n recordes del seu nom i molt menys del cognom.
En aquesta ocasió la trucada era en nom d'una caixa de la qual soc client o esquifit dipositant, el motiu era per si acceptava que em fessin unes preguntes, jo, "corazon de buen alma" i a pesar de la gana, vaig dir que si. Les preguntes, com sempre en aquest casos, son per a que puntues de 0 a 10 de pitjor a millor i del tenor..."Esta satisfet amb l'aspecte de l'oficina? , "Es ben atès?, "Nota que el personal s'esmerça en l'atenció? i algunes per l'estil, les quals podríem acceptar com a lògiques de cara a aconseguir ( si es fa cas dels resultats ) una millora amb el servei. Amb el que discrepo radicalment es amb unes altres d'aquestes característiques... "Es ben aconsellat en les seves demandes?, "Troba resposta als seus dubtes? etc.. Lògicament la meva resposta en aquest cas no podia ser una altra:...... Si parlo per mi, afortunadament o desgraciada, en faig poques de preguntes, però en general com s'ha d'estar satisfet de la resposta que pot donar un empleat, ( no d'aquesta, de qualsevol entitat ) ni del director, ni del director general!!! En els moments que vivim quantes persones no hi han que poden donar exemples d'un assessorament o resposta nefasta per part de qualsevol empleat presumptament informat si fa nomes sis mesos et podien dir tranquil·lament: " Si, si, ara es l'hora, compra". "Si, inverteix en borsa". Ara, si després no funciona a mi no em digues res.
Això si, a ells jo no els puc aconsellar sobre com han d'invertir els meus diners i a qui els han de deixar.
En canvi hi han unes preguntes que no et fan: " Esta satisfet amb l'interes que li donem?. Esta content de les comissions que li cobrem per l'us de la targeta? .Que li sembla que li cobrem per aquests motius al temps que moltes d'aquests coses afavorixen que disminueixin els nostres costos? ( caixes automàtics= menys treball a finestreta). "Se sent ben tractat quant veu que als que protesten per les comissions o poc interes al compte corrent, si li dona solució, i a vostè no?. "Creu encertat que canviéssim cada dos per tres el director de la sucursal, independentment que els clients estiguem contens amb ell"?.
Espero la pròxima trucada i que al full de les preguntes hi hagi un apartat per a comentaris, no nomes quadradets per a posar un numero o una creu. Sta. innocència..........

diumenge, 9 de novembre de 2008

I........la pell sembla de gallina ( 5 )

El tema Yesterday, de Paul MacCartney, ( Beatles) es el que mes versions te de la historia de la musica; però tinc un dubte: algú em sabria dir si es millor la musica o l'interpretació, del saxofonista Kenny G?.

Paul McCartney en Praga el 6 de junio de 2004.


dissabte, 8 de novembre de 2008

Recepta

Quan vaig començar amb això del bloc, algú em va criticar el nom, ja que, aquest, mes aviat podia respondre a un bloc sobre gastronomia que a una altra cosa.
Per que no sigue dit i, sense que serveixi de precedent, tot seguit transcric la recepta que l'associació Platigot treu al triptic publicitari de les 3es Jornades gastronòmiques del Recapte, amb demostracions al mercat de Tortosa els dies 7, 8, 15 i 22 de Novembre.

Arros amb espinacs, fesols, baldana i cansalada viada:
Ingredients per a quatre persones:
Mitja cabeça d'alls, 200 grams. cansalada viada, 100 grams. d'espinacs, una tomata ratllada,
una culleradeta de pebre roig, 150 grams d'arròs, 2 baldanes, 200 grams. de fesols, aigua.
Elaboració:
Fem un sofregit amb els alls picats i la cansalada viada tallada a trossets. Després afegim els espinacs en cru també tallats, una culleradeta de tomata i de pebre roig, ho deixem sofregir i afegim aigua fins cobrir-ho. deixem que arrenqui el bull i posem l'arròs i les baldanes senceres.
Quan li falten cinc minuts a l'arròs tirem els fesols cuits i ho rectifiquem de sal.

I........la pell sembla de gallina ( 4 )


Grandola, vila morena
terra da fraternidade
povo e quem mais ordena
dentro de ti o cidade.

Em cada esquina un amigo,
en cada rosto igualdade
Grandola, vila morena
terra da fraternidade.

Grandola, vila morena
em cada rosto igualdade
povo e quem mais ordena
dentro de ti o cidade.

A sombra duma azinheira
que ja nao sabia a idade
jurei ter por companheira
Grandola, vila morena.

Dentro de ti o cidade
povo e quem mais ordena
terra da fraternitade
Grandola, vila morena.

Grandola a tua vontade
jurei ter por companheira
a sombra duma azimnheira
que ja nao sabia idade.

Grandola, Villa Morena tierra de fraternidad, el pueblo es quien más ordena dentro de ti, oh ciudad. Dentro de ti, oh ciudad, el pueblo es quien más ordena, tierra de fraternidad, Grandola, Villa Morena. En cada esquina un amigo, en cada rostro igualdad, Grandola, Villa Morena tierra de fraternidad. Grandola Villa Morena en cada rostro igualdad el pueblo es quien más ordena dentro de ti, oh ciudad. A la sombra de una encina de la que no sabía su edad juré tener por compañera Grandola, tu voluntad. Grandola, tu voluntad juré tener por compañera, a la sombra de una encina de la que no sabía su edad. El pueblo, derrotando a la dictadura tomó el poder, y las armas, con la ayuda de los civiles se convirtieron en claveles. ¡Color rojo en aquellas calles! ¡Olor a flores en aquellas calles! ¡También la victoria en aquellos pueblos! ¡Y en las caras de los niños!

divendres, 7 de novembre de 2008

Mirar als ulls....


Moltes vegades hem sentit parlar, com a signe inequívoc, sobre la mirada als ulls de les persones amb les que parlem i la d'aquestes sobre els nostres, clar. Sempre que sento que algú ho comenta, no puc per menys que exclamar: "pos quina xorrada" ..... No obstant, sembla que hi hagi unanimitat absoluta al voltant d'aquest fet i la seva interpretació. Es habitual sentir comentaris del sentit.... "No me'n fio, no et mira al ulls", " Aquesta persona no mereix confiança, no et mira als ulls", "Fixa't, no aguanta la mirada, esta enganyant". I així molts de comentaris per l'estil. Estic completament en desacord amb aquestes afirmacions: No tothom, alguns per raons de timidesa -per exemple- es capaç de mirar als ulls de manera continuada i permanent sense ruboritzar-se i mes si es tracta -suposo- d'una persona del sexe que atrau al tímid/a. Si la teoria dels que defensen la mirada als ulls com a símptoma de veritat, sinceritat etc. fos certa, que hauríem de dir d'aquells contactes interpersonals que no son vis a vis?, i que es fan a traves del telefon, carta, Internet etc.?. I els invidents , com poden demostrar la seva fiabilitat o esbrinar la dels altres?, si no saben si els miren o si ens miren.
Lògicament no m'estic referint a aquella persona que et parla i al mateix temps contempla les musaranyes, això mes que poc de fiar es que no t'escolta.
El mes elemental sentit comú ens pot fer comprendre que, òbviament, qualsevol persona, alguns en mes esforç i altres en menys, pot mirar obsessivament al ulls de l'interlocutor i ser un perfecte canalla i mentider; de la mateixa manera que una persona sincera i de fiar, pot no resistir la mirada directa de l'altre ni el manteniment de la seva. Sembla evident.

dissabte, 1 de novembre de 2008

Sorpresa i temor ( molta temor ) 2

Per a llegir el primer capítol, cliqueu aqui
Després d'uns moments d'incertesa col·lectiva, el que dirigia, va preguntar: " ¿Donde están las llaves de la caja fuerte? " i ningú contestà, fins que la companya que estava sentada al meu costat esquerre davant l'insistent requeriment no se li va ocorre una altra cosa que, al moment que deia el meu nom, tocar-me amb el colze al braç, vulguen dir "fes algo" (quan jo podia fer exactament el mateix que la resta). No li guardo ( suposo) cap rancor, encara que el gest fos tant inconscient com compromès per a mi. No calien mes arguments per a que "el mando" es fixes amb mi, i amb paraules la mar de "tranquil·litzadores" tot apuntant-me amb l'arma digué: " Desde esta distancia no suelo fallar"; el tenia a 3 metros escassos. El meu pensament en aquell moment estava dedicat a la família, encara no se si el patiment era per la possibilitat de que no em veurien mes, o per que jo no els veuria a ells, sigui com sigui la possibilitat de que el meu futur fos tant cert com curt, era evident. I la meva preocupació en aquells segons, també va ser -suposo que influenciat per algun precedent d'altres casos- mirar al tambor del revòlver per si aconseguia veure alguna bala o be si era de fogueig, la confirmació va ser instantània: eren dorades i lluentes de veritat. No cal que m'estengui massa amb la descripció de la preocupació del moment i el nus a la gola (també conegut com acolloniment) quan m'apuntaven amb una arma, la qual no vaig saber identificar fins que la policia no em va informar -per la meva descripció- que es tractava d'un revòlver.
Curiosament dels tres assaltants, el cap, suposo que per descuit o nerviosisme portava la caputxa a dalt al cap sense abaixar-s'ela a la cara, i així va estar sempre. Els altres dos si que la portaven "correctament".
Continuara.....