dijous, 30 d’octubre de 2008

Falten 60 anys. O no.

Hi ha molta gent que ens alerta dels perills que representa els maltractaments que infringim al planeta amb les nostres actituds i comportaments. Potser encara hi som a temps.


Troballa musical

Chingon , Malaguenya salerosa.

Tots Sants

Quan algú desapareix ( eufemisme de mort) hi ha una circumstancia que, si la pròpia existència es llarga, es repeteix i per la que tots hem passat: el mostrar el nostre condol als familiars del difunt, en aquesta situació mes enllà de la companyia als familiars, massa cosa mes no sabem expresar, i els topics es repeteixen: " que te de dir ", " es la vida " " no se que dir ", " era tant bona persona" etc.
Pero hi ha qui si que en tenen de paraules, com per exemple Jose Angel Valiente, que es capaç d'escriure poemes com aquest :


Un día nos veremos
al otro lado de la sombra del sueño.
Vendrán a ti mis ojos y mis manos
y estarás y estaremos

como si siempre hubiéramos estado

al otro lado de la sombra del sueño

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Rectificacio

Després de la darrera entrada i l'al·lusio al president del Parlament Ernest Benach, llegeixo a l'Avui que aquesta mateixa tarda ha fet una roda de premsa per tal d'explicar que a donat l'ordre de retirar els extres que s'havia fet instal·lar al seu cotxe oficial.
El mateix Benach deia al seu bloc que era un tema que no s'havia de personalitzar i que les explicacions les dones el Parlament., ara però ha actuat personalment, com era lògic. Es podrà dir que no ha resistit la pressió de la premsa i d'algun destacat membre del seu propi partit ( J. Ridao per exemple) No obstant, el que calia era rectificar, i ho ha fet, per tant aplaudiments.

foto, Wikipedia

Palla, ull....

Hi ha una dita que, mes o menys diu: " amb els meus, amb raó o sense", i sembla que ningú ens en podem escapar. Quan un fill fa una malifeta de les mateixes característiques que el fill d'un altre, la valorem de la mateixa manera?. Quan els propers ideològicament, quan el partit polític d'un, fan també una malifeta, es valora, critica, sentencia i es condemna de la mateixa manera que si la fan els de l'altre costat ideològic?. Afirmo que no. I deixa'n apart qüestions d'estricta justícia, potser es el mes humà i lògic. No ho tinc clar del tot, però m'ho sembla.
Tota aquesta reflexió be per alguns fets que s'han produït recentment, encara que no caldria cap cas especific per al comentari.
Es molt fàcil caure en la demagògia populista a l'analitza segons quines despeses del polítics, però n'hi han que clamen al cel:
El president de la Xunta de Galícia, Perez Touriño ( PSOE) s'ha comprat un cotxe blindat per valor de 480.000 Euros.
El president del parlament de Catalunya, Ernest Benach (ERC) s'ha fet instal·lar al cotxe oficial uns extres per valor de 9.000 Euros (tele, reposapeus etc.).
El president de la Diputació de Castelló Carlos Fabra ( PP ) s'ha gastat una milionada amb corbates i fulards per a regalar.
Tot això en una època en que la paraula que mes ens omple el cap es CRISI.
El que deia, no he seguit lògicament les declaracions de tot hom però, segur, segur, que els partidaris d'uns ( tret d'excepcions) s'alineen amb uns i els dels altres en els altres, Exemples: Les joventuts d'Esquerra no hi veuen cap escàndol a la "inversió" de Benach. Els de Touriño ho justifiquen i els de Fabra no en parlem.
Paral·lelament a tot això, també cal dir que, tot i no se digne del foco informatiu ni del comentari de carrer com els casos anteriors, n'hi ha que son d'autèntica vergonya.
Es va saber l'altre dia que l'exvicepresident de la CEOE Jimenez Aguilar cobrava 80.000 Euros anys, això fins la dimissió del president Cuevas ( mort avui, per cert ) despres s'ho va multiplicar per dos; i que quan va plegar es va emportar prop 200 milions d'indemnització ( deu ser els 45 dies/anys clar ), encara que el que ell preconitzava per als assalariats eren 20 dies i " va que xuta". Es pot dir que al cap i a la fi es tracta d'una organització privada amb els seus socis etc.. Pos no, no se la figura jurídica que li correspon com a entitat, el que si se es que l'any passat va rebre de l'Estat una milionada per a formació i com organització patronal .
En aquest mateix sac podríem posar-hi als directius de la banca i les seues astronòmiques nomines. Clar, aquest si que son privats i responen davant els seus accionistes, son a mes els màxims exponents del lliure mercat, la competència etc.......Sempre, això si, QUE NO HI HAGI CRISI, hi haguéssim d'acudir al rescat com si d'una economia intervinguda es tractes.
Per una altra part, ells ja decidiran quan i com traslladen a la població ( particulars i empreses) la confiança que ells ja han rebut en forma d'avals o diners per part del govern.
Peró es curiós, tot i acceptant el plus important que representa el ser representant polític i l'actitud d'exemplaritat que hauria de comportar, a la gent en general no la se'ns queixar-se especialment d'aquest altres que, d'una ho altra manera, també paguem tots i que administren, ni mes ni menys, els nostres diners.

divendres, 24 d’octubre de 2008

Blocs, moda?, febre?

Potser com en qualsevol moda, estat febril i altres coses que ara no nombraré, te la seua pujada i baixada, i així esta passant amb els blocs. A mes, la falta d'actualitzacions de molts d'aquests llocs web i l'estancament en el creixement, demostra una certa estabilització segons l'informe anual que technorati ve fent des de 2004, quan sóls hi havia 3 milions de blocs. Actualment n'existeixen 133 mil·lions , d'ells solament 900.000 han publicat en 24 hores i nomes milio i mig (el 1,1 %) en una setmana.

image

76.000 blocs tenen una autoritat superior a 50, aquesta autoritat depèn del número d'enllaços, backlinks o trackbacks, que fasin al teu lloc, els Blocaires Reactions, que compleixen aquestes tres condicions tres condicions:

  • dins dels últims 180 dies, l'anterior no compta,
  • per llocs disti'ns, si un lloc apunta 10 vegades al teu sóls compta com +1,
  • que estiguin indexats a Technorati, sino apareix en Technorati però sabs que existeix aquest enllaç ells t'animen per a que aquest fasi ping a Technorati o millor, que et donis d'alta.

Es a dir que "l'autoritat" pot passar de 100 a 0 si en els últims 6 mesos ningú s'ha fet reso del teu lloc.Es per aquesta raó que mantenir un bloc arriba a ser obssesio i adició fins convertir-se en un veritable treball, una font d'ingressos, (segons l'informe es pot arribar a guanyar 80.000 Euros per a qui tingue mes de 100.000 visitants únics al mes.

L'informe s'ha realitzat mitjançant enquestes a blocaires de tot el mon i aquests son els resultats:

Distribució geogràfica de blocaires per continents

image


Tipus de Blocaires: personal, professional o corporatiu (no excloents)

image


Temes tractats als blocs

Els blocs personals segueixen predominant

image

Perqué ets blocaire?

Sols el 24% ho fa per interessos econòmics, tal vegada una de les raons per les que s'abandonen tants de blocs.

image

Com medeixes l'èxit del teu bloc?

Segons molts SEO no hem de preocupar-nos de la repercussió, nº de subscriptors, backlinks, visitants, etc. S'ha de postejar buscant una satisfacció personal, aixo es el que fa el 75%.

image


Fonts d'informació:
ceslava
technorati

diumenge, 19 d’octubre de 2008

Joana

No calia esperar a un dia com el d'avui ( dia mundial contra el càncer de mama) per a expressar el que sento, però tampoc es mal moment. Vull simbolitzar en una persona propera, que ha patit i pateix aquesta malaltia, el sentiment de solidaritat i admiració així com el reconeixement de la meva enveja per la fortalesa demostrada , en general totes les dones que ho pateixen i en particular la que dona nom a aquest comentari. Sembla com si el destí tingues reservat especialment per a elles aquesta experiència sovint amb conseqüències quirúrgiques agressives, traumàtica i sempre colpidora. Es evident que per a un home es molt difícil poder atansar-se ni que sigue minimament a la situació de sofriment d'una dona amb càncer de mama, nomes ens ho podem imaginar i intentar comprendre-ho.
Efectivament, jo no se si seria tant valent. després de pràcticament 20 anys d'haver estat diagnosticada de càncer de mama, tornem-hi amb un altre repte de la vida i el destí: Probes, mes probes, quimioteràpia, radioteràpia, pastilles, malestars, alguna que altra conseqüència paral·lela, i sempre sense demostrar-ho especialment, per a que no pateixen en excés els del costat. Per timidesa, falta de valentia i temor a la segura emoció, mai t'ho he dit a la cara ( que es on s'ha de dir), però ho deixo escrit aquí, per sempre mes i per a que conste. Quin munt d'ànim i valentia tens!!!!
Ho aconseguirem, segur.









dissabte, 18 d’octubre de 2008

Boda

Després d'unes quantes entrades amb cert regust amarg i tristos, potser ja toca alguna cosa mes alegre, i ves per on tot just coincideix en que el dia d'avui hem d'anar de boda d'un dels cinc nebots que tenim ( el segon que es casa). El primer, que ho va fer al Juliol de l'any passat, va ensopegar un dia de pluja i el d'avui segons les previsions també ho podria ser, que hi farem....deixar-la caure, no?, o esperar l'efecte de la portada d'ous a Sta. Clara; a mes, com de refranys mai en falten, farem servir aquell de...... Boda plujosa boda "ditxosa"
I com es diu en aquest casos: que siguen feliços i que mengen anissos. Els nuvis son Alvaro i Patri.
De moment per anar fent boca ( espiritual) aquí deixo això:




dimecres, 15 d’octubre de 2008

Pobresa


No fa gaires hores que m'he assabentat que avui es celebra el Dia d'Acció dels Bolcs i aquest any es dedica a la eradicació de la pobresa. El Dia d'Acció dels Blocs (Blog Action Day) és un esdeveniment anual sense ànim de lucre que pretén que tot els blocaires s'uneixin per escriure comentaris sobre un mateix problema el mateix dia. l'objectiu és el d'iniciar una discussió global amb pluralitat d'opinions i idees de milers de persones d'arreu sobre una mateixa qüestió. Es en aquest sentit que m'he sentit atret per la idea i hi participo a gust.

Sobre el tema en qüestió no puc mostrar mes que el meu absolut despreci a la situació de pobresa que no nomes als mon dit desenvolupat, sinó que al mes proper, ens envolta amb la que sembla passivitat dels governs dits desenvolupats. Sempre he tingut clar que la nostra riquesa no es res mes que la conseqüència de altres pobreses, es clar que parlo en termes de mitjanes i que al costat nostre també tenim situacions de flagrant penúria i necessitat.
Nomes vull posar un parell de vídeos per a que després de veure'ls contestem a aquestes preguntes:
Es just?, es humanitari?, es lògic?, es ètic, es moral?, es digne? que per falta d'aigua, menjar o atenció medica morin milers i milers de persones sense recursos tots els dies al mon?
Nomes son culpables els governants?


A mi no m'ho sembla, que cadascú conteste honradament




dilluns, 13 d’octubre de 2008

Per reflexionar

Mentre aquí, al primer mon, polemitzem i no acabem sobre lo diví i l'humà, el sexe dels àngels i altres qüestions i discussions bizantines, al mon no deixen de passar coses com la que es mostra al següent vídeo, fins quan?. I no val escudar-se amb la crisi actual, que, la cosa no ve d'ara precisament. Aquestes situacions sempre em fan vindre al cap aquella reflexió que la gent sol fer quan parla i veu imatges de l'holocaust: I que feia la gent, la població, que ho permetia, quant no defensava?. No sera aquesta mateixa frase la que diran d'aquí 50 anys sobre els contemporanis d'ara?. Ja se que els primers responsables de solucionar-ho no es la ciutadania però, pressionem prou als poders públics i als nostres polítics?. I ara menys que mai, amb la que cau.

dijous, 9 d’octubre de 2008

Jacques Brel

Avui dia 9 fa 30 anys de la desaparició d'aquest cantant Belga de nom artístic Jacques Brel ( Jacques Romain Georges Brel ), va néixer el 8 d'abril de 1.929
"Ne me quitte pas" esta considerada per molts ( això es opinable, clar) com la millor cançó d'amor que mai s'ha escrit i que data del 1.959.
Clicant aqui es pot veure una esplèndida interpretació del tema amb subtítols en castellà, la qual no es permet incertar als lloc Webs per desig dels hereus. Després en podem visualitzar una altra, de fa ni mes ni menys que 46 anys, que si ho permeten.

dilluns, 6 d’octubre de 2008

Sorpresa i temor ( molta temor )

No sabria explicar ( o si? ) els motius que em porten a contar una historia autobiogràfica, però com sigue que l'única excusa formal que cal son les ganes de fer-ho; ara, ves per on , me'n han vingut......
Al mes de Març va fer 10 anys, concretament el dia 2. El rellotge ens indicava que estàvem mes prop de les 9 que de les 8 de la tarda-nit i el lloc dels fets era una empresa ( ja desapareguda) de Tortosa, de les mes importants en facturació, sinó la que mes en aquell moment.
Com que eren mes de les 8, la major part del personal de les oficines ja havia marxat i quedàvem 10/12 persones que, uns perquè plegaven a les 10 i altres perquè no teníem horari, encara estàvem a l'empresa. Un dels companys es disposava a marxar, enfila la sortida i quan arriba a la porta principal, de la cantonada que feia la mateixa entrada, li apareix una persona amb una arma de foc a la que segueixen dos mes i "l'inviten" a desfer el camí i tornar cap a les oficines. Com no podia ser d'una altra manera, el company accepta la invitació i acompanya als visita'ns fins el vestíbul.
Jo estava en una dependència situada a un extrem de les oficines i recordo perfectament la pel·licula, com sigue que estava assentat en front de la porta des d'on es veia el passadís, des de la cadira i amb el teclat i monitor de l'ordinador entre mig, vaig veure com apareixia una companya, i quan aquesta encara no havia acabat de pronunciar el meu nom, veig asomar un dels "visitants" amb una pistola i caputxa; com sempre se sol dir en aquests casos, pel que he sentit o he llegit d'altres histories similars, el primer que vaig pensar va ser: Una broma!!, tot i no conèixer a "l'invitat" ni ser 28 de Desembre. Davant l'amenaça de l'acompanyant, no vaig tindre mes remei que acompanyar-los als dos en direcció al vestíbul, que es on estaven la resta de companys que els altres "visitants" havien anant recluta'n i concentrant en aquell lloc. Al ser ser conduit junt amb la companya al llarg del passadís fins al vestíbul ( 30/40 metres) vam passar just per davant d'una porta que a la vegada donava a un gran finestral i aquest a l'almacen, en aquell moment em va passar pel cap - a l'anar tot just el darrer del grup- escapar-me i avisar als companys de baix. Dono gracies a tots els sants que no m'atrevís a fer-ho. Qui sap el que hagués pogut desencadenar.
A l'arribar al vestíbul la imatge que ens vam trobar va ser impactant i inquietant , tots estaven assentats a les butaques i cadires i alguns d'ells amb les cames lligades a l'alçada dels turmells amb els propis cordons de les sabates.
Recordo que el que exercia de cap del grup assaltant ordena a un company seu que s'assegure que no hi ha ningú mes a cap dependència de la planta. Efectivament l'escorcoll mes acurat, va donar com a resultat la "captura" d'un dels cap de compres juntament amb un venedor que estaven tancats al despatx del primer. També es dona la curiosa circumstancia que una persona que venia a sol·licitar feina també va ser "enxampat" juntament amb el cap de magatzem, que també estaven a un altre despatx.
Cal remarcar que a baix de les oficines es trobava l'almacen, on hi havien una vintena de companys treballant, els quals plegaven a les 10 i a l'hora de marxar o havien de fer per on érem natros.

Un cop reunits tots al vestíbul va començar "la de riure" ....però, si ho deixem per un altre capítol?...............




divendres, 3 d’octubre de 2008

I...........la pell sembla de gallina (3)

Fa aproximadament 30 anys vaig escoltar una entrevista per la radio a Cirilo Rodriguez, important periodista ja desaparegut, on deia que en moments baixos i de decaïment anímic la canço "Palabras para Julia" que cantava Paco Ibañez amb lletra de Jose Agustín Goytisolo, li servia d'extraordinari estímul i força per a continuar. Des de llavors que l'escolto sovint, i no necessàriament pels mateixos motius. El vídeo que ara mateix hi ha penjat a Youtube te problemes de sincronia de so i imatge, es per això que he preferit deixar nomes l'àudio.



Deixo una altra emocionant interpretació de Paco Ibañez al Palau de la Musica "La poesia es un arma", de Gabriel Celaya: