divendres, 29 d’agost de 2008

Post-vacances

A les acaballes de l'estiu m'agradaria avançar-me al que inexorablement tots els anys ens assalta: No tardarem mes d'una setmana a sentir parlar pels mitjans de comunicació, sobre tot la televisió, del "sindrome post-vacacional"; i es tant recorrent el comentari com la meva pregunta: N'hi ha per a tant? . Jo penso que no, al menys a mi mai m'ha passat, encara que lo meu no deu tenir suficient merit, atès que ja fa, posem-ni mes de 30 anys, (per no donar massa pistes) que estic en el mon laboral, que treballo vull dir, i mai he fet un mes seguit de vacances; ( potser quant em vaig casar) la majoria d'anys ho he fet en períodes d'una setmana o quinze dies, però mai un mes seguit. El que deia, reportatges d'exemples de persones amb inadaptació, cansament, baixes laborals,...... Penso que se'n fa un gra massa, però be, si els afectats ho diuen!!!. . Reivindico per als que mai fan vacances , sobre tot a l'estiu, perquè treballen per a que altres en puguen fer, el dret a tindre el síndrome. O com a mínim a dir que en tenen.
Sera per allò de nous temps, noves patologies? o..... nous i mes psicòlegs sense feina?.
Per cert, el que em toca una mica allò que no sona es que, quant es parla d'aquestes afectacions, a la tele, sempre ho il·lustren amb imatges o amb casos de gent que treballa a oficines. Que als paletes, bombers o miners, no afecta això?. Encara que si ens fixem be, des de'ls micròfons, o pagines dels diaris, quant parlen sobre el mon laboral, sempre es refereixen a: "... tornada a l'oficina", ..."els companys del despatx", etc. Que no hi ha gent que treballa a fabriques, al carrer o arreplegant la porqueria dels demés?, Sembla que no, o si mes no, no es pensa en ells.

dijous, 28 d’agost de 2008

Tendresa

En el següent vídeo es pot veure com li cau la bava a un pare contemplant a la xiqueta com canta . Ella es diu Mirian i es filla del Botifarra, del qui vaig posar un vídeo fa uns dies; i demà divendres actuara al Tradicionarius de Roquetes.


dimecres, 27 d’agost de 2008

Accident a barajas




Ja fa una setmana de l'accident de Barajas i molt es el que s'ha escrit i dit sobre el mateix. No seré jo el que afegeixi ni informació ni llum sobre les circumstancies que el van envoltar, ara be, si que voldria fer unes reflexions particulars i personals des d'aquest humil blog, i de diferents vessants:

Humana. Els familiars de les víctimes, igual que els familiars de les víctimes d'atemptats terroristes, tenen tot el dret a protestar, parlar o reclamar sobre el que consideren oportú, atès que estan afectades sobremanera pel xoc traumàtic que el va venir a sobre , però també cal reconèixer a la vegada que, en aquestes condicions, no es el millor estat per a poder jutjar o reclamar de forma justa i atinada. Peró tota la comprensió cap a n'ells..
Una de les reclamacions mes sentides i lògiques, es la de poder disposar dels cadàvers dels seus el mes aviat possible, per una altra part, es lògic que si es vol fer de la manera mes respectuosa possible, es un proces que segons els entesos ha de ser lent, entre altres motius per la dispersió dels cossos i el corresponent anàlisi de les restes. Voldria però, abocar un pensament que aquests dies hi estat pensant, que entra ( ho reconec) mes be en l'àmbit de la psicologia o de la complexitat humana: Podria ser perfectament possible que algun dels cadàvers, com passa sovint avui dia, finalment fos incinerat. Llavors, amb una mica de sentit comú, convindríem en que, te molt de sentit reclamar fins l'obsessió unes restes que a la fi acabaran sent cendres? que a la vegada, potser que acaben escampades pel camp. No ho se... es tot molt complicat. I com deia aquell, cada persona es un mon.

Sociològica. Quant succeeix un fet d'aquestes característiques, en aquest cas un accident aeri, sol ser qualificat com una catàstrofe, sobre tot per les conseqüències en quantitat de víctimes mortals. Tothom es sensibilitza, se solidaritza inclús afecta en els següents dies a gent que acaba anul·lant els seus previstos vols. Suposo que de la mateixa manera que quant hi ha una alegria diemt-li col·lectiva, en forma de resultat esportiu, o del que sigui, tothom se sent afectat, quant hi ha una desgracia, passa el mateix. Aquí però, caldria afegir que la afectació per la desgracia sol esta proporcionalment relacionada amb la distancia en quilometres. El mateix accident a la Xina, ( ara amb els jocs potser no) no mereix ni una columna a la portada dels diaris. De totes maneres, el que volia dir, es que vist individualment, l'afectació ( teòricament) per la pèrdua per accident d'un familiar o familiars hauria de ser la mateixa ja sigue per un xoc a l'autopista que per una catàstrofe col·lectiva. O ( també per al psicòleg) es que a l'afectació pròpia s'hi ha d'afegir la dels demés? . No ho se. Per cert, l'assistència psicològica, i d'altres, es la mateixa quant hi ha un accident particular? . O potser no fa falta?. Tampoc ho se.

Política. Es cert que davant d'aquest accident, a part excepcions, la oposició ( PP) no s'ha empleat a fons ni de forma destralera; ja sigue perquè creu que es el correcte o be com exemple de noves actituds allunyades d'anteriors practiques. No obstant, si que s'ha deixat caure el comentari de que ells no faran el que van fer els socialistes en altres ocasions, referint-se a l'accident del yakolet (Yak 42). Peró cal dir que en aquell cas precisament les acusacions de l'oposició d'allavors (PSOE) anaven en el sentit de la premora de la identificació dels cadàvers i de les consegüents equivocacions.
Pel que fa pròpiament a l'accident, no es poden comparar les circumstancies d'un i l'altre. En el cas de l'avio militar, les acusacions o sospites anaven per la falta de seguretat, vellesa de l'aparell (ucraïnès) falta de controls etc., la qual cosa era ( i es) responsabilitat absoluta del govern i mes exactament del ministeri de defensa. Encara recordo ( amb repugnància) a Trillo deixant-se protegir per un paraigües ( queien quatre gotes ) inspeccionant la zona de l'accident esquivant cadàvers, però sense que li caigues una gota al damunt. En el cas de l'accident de Barajas, la responsabilitat del govern es primer assegurar que no passe el que va passar amb els cadàvers del Yak, després posar tots els mitjans per averiguar les causes, actuar en conseqüència, ja sigue contra l'empresa (si cal ), o contra la falta de zel en la prevenció etc. ,reforçar i vetllar per la seguretat en los avions i finalment preocupar-se de que el s familiars rebin el que correspongui com en qualsevol accident.

Periodística. En aquest punt, nomes unes preguntes en les quals van implícites les meves opinions:
-Cal ensenyar com plora la gent, a totes hores?
-Cal preguntar als afectats, com es senten?
-Cal que tothom vulgui demostra el que "sap" d'aviació, d'aterratges etc.?
-Parlarien el mateix sobre el tema, les televisions, si no hi haguessin imatges?

Un comentari al marge: ahir mateix es va saber la mort de la parella de l'alcaldessa d'Esparreguera per una baralla amb uns menors: Doncs be, a Tv3 ( l'alcaldessa va ser presentadora d'aquesta cadena) es van limitar a dir el nom, sense cap imatge ni d'ella ni de la víctima i a mes la periodista-alcaldessa i família va demanar privacitat als actes del funeral etc. Em sembla perfecte, però sempre així.

Per acabar un mea culpa: Jo, segurament, que tampoc hauria escrit això si l'accident hagués passat a la Xina. Tampoc si en compte de 154 morts hagués esta un accident amb dos, encara que fos a 25 quilometres.

dilluns, 25 d’agost de 2008

Jimenez Losantos

Moltes vegades hem sentit a dir la paraula feixisme com acusació, de vegades lleugerament aplicada, però si algun cop pot estar especialment ben utilitzada, es el el cas dels personatges que apareixen al vídeo que acompanyo aquest comentari.
A tots ens ha passat tenir ganes o necessitat de vomitar i no poder; pos be, ja no cal posar-se els dits a la boca, nomes cal posar-se aquest vídeo, i altres de semblants de la mateixa entrevista que li fa Jaime Bayly, periodista i escriptor peruà. "Otro que tal baila".
No fa gaires setmanes va haver una polèmica amb Jimenez Losantos per unes sentencies condemnatòries que va rebre per difamació i per atemptat a l'honor a Gallardón ( alcalde de Madrid) i Zarzalejos ( ex-director d'ABC). Doncs be, "ni caso" ell, a la seva.
Des de la meva absoluta ignorància jurídica, entenc que molts dels comentaris que es deixen anar en la entrevista son dignes de denuncia, fins i tot per apologia del terrorisme quant, per exemple, accepta implícitament la proposició que li llença l'entrevistador sobre fer matar a Hugo Chavez, que si no ho fa explicit es "porque sería querellable" ( nomes per aixo ). I així en altres dirigents i països, cridant al cop d'estat etc.
Per a que conste, i per si quedes algu que no ho tingues clar:

dimecres, 20 d’agost de 2008

Botifarra

Me assabentat per mig de la marfanta dels grups que participaran al Tradicionarius de Roquetes a finals de mes. Apart d'Oskorri ( grup basc, prou conegut) i pont d'Arcalis, també coneguts, estarà Pep Gimeno "Botifarra", de Xativa, reconegut cantador i considerat un crakc amb molt de trellat, sobre el qual vaig parlar en un post anterior.
Pel que he pogut veure al programa del festival, botifarra no farà una actuació a l'us i participara com a convidat especial a la lliçó col·lectiva de jota , juntament amb Quico el Célio el Noi i el Mut de Ferreries el divendres 29, i no el dissabte a la "marató de musica popular". Aprofito, ara, per a deixar un video per començar a fer boca. La canço es diu "L'U d'Aielo"

dimarts, 19 d’agost de 2008

Shadows



aqui trobareu la biografia i discografia d'aquest mític grup.
A mi m'agraden força. Sobre tot els solos de guitarra de Marvin.
Aquest tema es diu "Guitar tango", i el que segurament tothom recorda mes es el de "Apache".

Sanció económica


El Ple del Consell de Seguretat Nuclear va acordar ahir dilluns proposar al Ministeri d'indústria, turisme i comerç l'apertura d'un expedient sancionador a la central nuclear d'Ascó per "les errades significatives que es van produir en el control i el subministrament d'informació al Consell per part del titular de la planta" i que inclou quatre propostes de sanció greus i dues de lleus, poguen arribar la quantia fins als 22,5 milions d'euros. (tres mil setzens milions de les antigues pessetes).
Culpabilitats empresarials a banda, que son mereixedores de la sanció que calgui i mes, cal que siguem conscients que l'empresa com a tal ens abstracte, no es qui actua. Crec que en aquest casos hi han persones amb la suficient ( o presumpta) responsabilitat per actuar en el sentit de prevenir, alertar, i solucionar si arriba el cas. Seria massa vulgar i simplista, com passa amb qualsevol assalariat, sancionar als responsables, amb noms i cognoms, amb, per exemple, un any d'ocupació i sou?. Estic parlant, com es obvi, d'alts directius: enginyers, caps de planta, directors etc. i de tots aquells que tenen o han tingut a les seves mans la solució o l'aturada preventiva de la central.
Es podria donar el cas, que totes aquestes persones, ja haguessin alertat a qui calia en el moment que calia incloent als seus respectius superiors d'empresa o de seguretat nuclear. Si ha estat així, i no se'ls ha escoltat, aquestes persones, assumint i fent us del seu deure cívic i de ciutadania, llavors el que havien de fer era denunciar-ho públicament.
Seré il·lús? . Segurament.


Foto: Estrella digital. sanció econòmica

diumenge, 17 d’agost de 2008

Funa

Aquesta nit he vist per tv3 i per segona vegada, un reportatge a 30 minuts sobre una funa contra un personatge anomenat " el principe".
Funa es el nom que una serie de persones a Xile li donen a les accions que realitzen en contra i en busca de tots aquells que al cop militar de Pinochet, contra el govern de Salvador Allende al juny de 1973, van ser autors directes de la repressió.
Les accions bàsicament consisteixen en el desenmascarament public d'aquelles persones que van exercir la repressió i fins i tot d'assassins sen't responsables de segrestos, detencions etc.. Aquest es el cas de Edwin Dimter Bianchi (el Principe) , que es com li deien a la persona que tenia el comandament a l'estadi on van ser detinguts miles de xilens, als dies següents al cop. Entre aquestes persones, hi destacava el cantautor Victor Jara, que s'havia distingit pel seu compromís amb els drets humans. Al principe se l'acusa de ser el culpable directe de la seua mort. En aquest cas, la funa va " asaltar" el despaix de Bianchi (foto) al ministeri de treball que es on treballava, s'ha de dir treballava, perquè segons se'ns informa al mateix reportatge, el ministeri, desprès de la protesta i pressió de la funa, va decidir fer-lo fora. Al menys fa uns mesos ( que es quan es va emetre el 30 minuts per primer cop ) també tenia pendent un judici per aquests mateixos fets dels que se l'acusava públicament.
És al fil de tot aquest afer que en ve al cap una reflexió:  Soc bastant propens a establir paral·lelismes i comparacions ( ja se que diuen que son odioses, però no necessàriament ni sempre). Trobo sensacional, just i fins i tot original la forma d'actuar d'aquestes persones de la funa de Xile, que, sense violència  intenten treure a la llum als tirans, dictadors i assassins de la dictadura de Pinochet, que a sobre, com es el cas, gaudeixen de bons lloc de treball i consideració. Que menys que l'escarni public?. Doncs be, aixo que veig tant encertat, també es el que m'agradaria veure en altres països o col·lectius  sense anar massa lluny al País Basc. Ja molta diferencia entre El Principe i De Juana Chaos ? De ben segur que un i l'altre ho han fet pel seu poble, per la seua nació. Si un ho feia per alliberar als seus del socialisme, l'altre pel contrari: pel socialisme ( el d'ell ) i la independència.
És evident que en el cas de De Juana, i amb la llei al davant, aquest ha complert la pena, tant evident com que haver de suportar com a veí al qui ha matat tanta gent, inclús ho ha intentat en algun conveí, és una canallada sigui en nom del que sigui; i si alguna vegada es trobes amb algun grup de gent cridant-li al balco de casa que es un assassí, QUE S'AGUANTI. 

Els manifestants de la funa, després de la "visita" al principe, cantaven ...el derecho a vivir en paz.... de Victor Jara. Doncs aixo.


foto: Jorge Zuñiga




divendres, 15 d’agost de 2008

especialment recomanable ( crec )

Seguint amb la particular navegacio per internet, he descobert un bloc del qual deixo l'enllaç aqui al costat. Aprofito per inaugurar un apartat que anomeno " especialment recomanable " i on anire deixan els enllaços de blocs que trobo interessants; en aquest cas, es tracta de " hoy quiero contarte... un cuento" i com indica el seu nom, son contes ( crec que anonims, propis i d'autors reconeguts ) i com comprobareu es, si mes no, un aliment per a l'espirit. Amb aixo, tambe fujirem una mica d'altres blocs amb carrega politica, partidaris o que poden ser mes exclusius i menys "universals".
Com a mostra del que es publica en aquest bloc, reprodueixo un dels contes:



Cuentan que un alpinista, desesperado por conquistar el Aconcagua inició su travesía, después de años de preparación pero quería la gloria para él solo, por lo tanto subió sin compañeros.Empezó a subir y se le fue haciendo tarde, y más tarde, y no se preparó para acampar, sino que decidió seguir subiendo decidido a llegar a la cima.La noche cayó con gran pesadez en la altura de la montaña, ya no se podía ver absolutamente nada. Todo era negro, cero visibilidad, no había luna y las estrellas estaban cubiertas por las nubes.Subiendo por un acantilado, a solo 100 metros de la cima, se resbaló y se desplomó por los aires... caía a una velocidad vertiginosa, solo podía ver veloces manchas más oscuras que pasaban en la misma oscuridad y la terrible sensación de ser succionado por la gravedad.Seguía cayendo... y en esos angustiantes momentos, pasaron por su mente todos los gratos y no tan gratos momentos de la vida... El pensaba que iba a morir, sin embargo, de repente sintió un tirón muy fuerte que casi lo parte en dos...SI, como todo alpinista experimentado, había clavado estacas de seguridad con candados a una larguísima soga que lo amarraba de la cintura.En esos momentos de quietud, suspendido por los aires, no le quedo más que gritar: -"AYUDAME DIOS MIO..."De repente una voz grave y profunda de los cielos le contestó:-"¿QUE QUIERES QUE HAGA?"-"Sálvame Dios mío."-"¿REALMENTE CREES QUE TE PUEDA SALVAR?"-"Por supuesto Señor "-"ENTONCES CORTA LA CUERDA QUE TE SOSTIENE..."Hubo un momento de silencio y quietud. El hombre se aferró más a la cuerda y reflexionó...Cuenta el equipo de rescate que al otro día encontraron colgado a un alpinista congelado, muerto, agarrado con fuerza, con las manos a una cuerda... A DOS METROS DEL SUELO...¿Y tu ? ¿Cuán confiado estás en tu cuerda? ¿Por qué no la sueltas?

diumenge, 3 d’agost de 2008

tot navegant


Amb el títol de "tot navegant" aqui al costat, aniré deixant amb la tira de Youtube aquells videos que em criden l'atenció, ja sigue perque m'agraden, per l'originalitat etc.
Anant amunt i avall per la xarxa, he descobert aquest cantador de Xativa, Pep Gimeno botifarra Es quan veig, i escolto aquest folclore, que em sento més a prop del país valencià, molt mes. Més que quan veig Zaplanes, Camps, Benidorms i terres mitiques. Què hi farem?.
Quan hagi resolt el "contencios" que tinc amb la penjada de videos a les entrades, ja ho posaré aqui. De moment no me'n surto.